Durant
l'estiu de 1939, com a mesura d'ordre públic, va ser internat per les
autoritats franceses al camp de concentració d'Argelers de la Marenda,
on formà part del grup anarquista «Libertà o Morte» (Armando Bientinesi,
Ernesto Bonomini, Faustino Braga, Gennaro Gramsci, Carlo Montresor,
Muzio Tosi, etc.).
Cornelio Giacomelli:
El 21 d'abril de 1899 neix a San Lorenzo alle Corti (Cascina, Toscana)
l'anarquista i anarcosindicalista Cornelio Giacomelli. Els seus pares es
deien Michele Giacomelli i Letizia Meini. Quan encara era un infant es
traslladà amb la seva família a Piombino (Toscana).
Treballà
com a obrer a l'empresa siderúrgica Ilva i començà a establir relació
amb destacats anarquistes locals que el van introduir en el pensament
llibertari, del qual també entraren a formar part els seus germans
petits Amos i Gisberto.
Lliurat
a l'acció, durant la postguerra participà activament en la lluita
contra el feixisme enquadrat en el 144 Batalló dels «Arditi del Popolo».
Fitxat per la Prefectura de Policia de Pisa (Toscana) com a «subversiu
perillós», durant la tardor de 1921 prengué part en un complot per
atemptar contra la vida de Benito Mussolini.
La
crisi productiva que afectà a l'empresa Ilva a principis dels anys vint
i la por de ser víctima de represàlies per part dels escamots
feixistes, l'obligaren, en 1922, a emigrar a Torí (Piemont). Contractat
per l'empresa automobilística FIAT Ferriere, ràpidament destaca com a
hàbil agitador sindical. En 1923 va ser detingut i el seu domicili
escorcollat, trobant-li dues granades de mà; denunciat per l'autoritat
judicial, el Tribunal d'Apel·lació de Lucca (Toscana) el condemnà a dos
anys i sis mesos de presó per «possessió d'explosius amb finalitats
terroristes».
Mentrestant,
però, aconseguí fugir d'Itàlia i refugiar-se a Suïssa, on va romandre
fins el juliol de 1925, quan una amnistia el permeté retornar a Itàlia.
De bell nou a Torí, reprengué la seva tasca propagandística antifeixista
entre els treballadors, recaptant fons per a les famílies de les
víctimes de la persecució política i organitzant expatriacions
clandestines. També mantingué correspondència amb un nucli de militants
toscans emigrats a Lió (Alvèrnia Roine-Alps, Arpitània, Occitània) i
s'adherí al Cercle «Sacco i Vanzetti».
El
10 de febrer de 1929 de la seva unió amb Natalina Del Carratone nasqué
la seva única filla, Renata. L'estiu de 1930 va ser identificat per les
autoritats com a membre del grup anarquista «Barriera di Milano»
(Settimo Guerrieri, Arduino D’Angina, Dante Armanetti, Nuzio Giacomelli,
Muzio Tosi, etc.) i definit per la Prefectura de Policia de Torí com a
«anarquista convençut i irreductible antifeixista».
El
febrer de 1931 va ser detingut, processat per la Comissió Provincial de
Torí i amonestat, però va ser absolt en ocasió de la celebració del
desè aniversari de la «Revolució feixista». Es traslladà a Gènova
(Ligúria), on treballà en la seu local de la FIAT. En 1935 presentà una
sol·licitud al Ministeri de l'Interior per a obtenir un salconduit per a
l'Àfrica Oriental, però la petició va ser rebutjada «en consideració
dels seus pèssims antecedents polítics». Després d'això, es dedicà a
preparar la seva expatriació clandestina d'Itàlia.
De
bell nou a Torí, restablí els seus contactes i l'estiu de 1937 creuà la
frontera clandestinament i s'establí a Bèlgica. Després d'uns mesos a
Brussel·les, va ser expulsat del país i passà a l’hexàgon francès,
establint-se a Marsella (Boques del Roine, Provença, Occitània), on
s'uní a un grup d'antifeixistes italians (Muzio Tosi, Bruno Tosarelli,
Edoardo Andredi, Vittorio Marchi, etc.) que havia decidit fer lluitar
contra el feixisme a la península Ibèrica. Arribà a Barcelona a bord del
vapor Ciudad de Barcelona i s'enrolà immediatament com a voluntari en
la Columna Italiana de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la
República espanyola i combatent valerosament fins el final de les
operacions militars. Després de la conquesta de Madrid (Castella la
Nova) per part de l'exèrcit franquista, passà de nou a l’exàgon francès,
establint-se a Briva la Galharda (Corresa, Llemosí, Nova Aquitània,
Occitània).
Durant
l'estiu de 1939, com a mesura d'ordre públic, va ser internat per les
autoritats franceses al camp de concentració d'Argelers de la Marenda
(Rosselló), on formà part del grup anarquista «Libertà o Morte» (Armando
Bientinesi, Ernesto Bonomini, Faustino Braga, Gennaro Gramsci, Carlo
Montresor, Muzio Tosi, etc.).
Després
de la Segona Guerra Mundial interimperialista retornà a Itàlia i
s'establí a Cascina (Toscana), on continuà amb les seves activitats en
el grup local de Cascina i Navacchio de la Federació Anarquista Italiana
(FAI), format per Giulio Bidelli, Pietro Bindi, Ludovico Caioli, Vasco
Comaschi, Sergio Iacoponi i Giovanni Turini, entre d'altres.
Cornelio Giacomelli va morir el 20 de maig de 1960 a Navacchio (Cascina, Toscana).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada