A Barcelona, a les 10:30h al Parc de les Tres Xemeneies. Parlaments i mítings.
A les 12:00h Manifestació.
Sumant als sindicats, creant
organització, i lluitant pels nostres drets ajudem a crear des d’aquí i
ara un món de justícia social i llibertat. Fent de l’anarcosindicalisme
una eina útil per a tota la classe treballadora, impulsant el canvi
social que necessitem aquí i a tot el món. Aquest 1 de Maig de 2017,
t’animem a prendre consciència i a sumar-te a la nostra lluita.
Consulteu totes les convocatòries:
http://lasoli.cnt.cat/27/04/2017/1-maig-2017-cnt-sindicat-que-dona-forca-veu/
A les 12:00h Manifestació.
Enguany tornem a sortir al carrer l’1 de
Maig. La Confederació Nacional del Treball desplega un any més les
seves manifestacions arreu del territori, d’una banda per donar la
possibilitat al màxim de gent possible que vulgui manifestar-se poder-ho
fer sense necessitat de grans desplaçaments, d’altra per demostrar que
seguim reivindicant els mateixos ideals que els -tristament anomenats
per altra banda- màrtirs de Chicago.
Parlem d’aquells anarquistes de la
ciutat nord-americana que l’1 de maig de 1886 participaren de la vaga
convocada per reivindicar l’aplicació de les 8 hores. Aquells
anarquistes, representants del moviment obrer i llibertari de la ciutat,
foren el cap de turc que la maquinària de l’Estat criminal trobaren per
ajusticiar una població que buscava alliberar-se de la tirania de la
Llei i deixar enrere l’esclavitud del Capital. Els 8 anarquistes de
Chicago foren cruelment condemnats a mort i finalment executats sense
pietat.
D’ençà aquella data l’1 de Maig és un
símbol de la solidaritat i l’internacionalisme que ha caracteritzat el
moviment obrer, donat que arreu del món totes les organitzacions dels
treballadors adoptaren aquesta data com a dia internacional de lluita i
reivindicació.
És una qüestió important recordar-ho,
encara que no més siguin 4 ratlles i amb les tecnologies d’avui es pugui
ampliar informació per Internet… I per a la CNT ens és important
recordar l’essència i naturalesa de l’1 de Maig, perquè ens recorda que
ni a tot el món s’han aconseguit les 8 hores ni els més elementals drets
laborals, i ens serveix per reflexionar un moment i adonar-nos que en
essència la situació de la classe treballadora de països més avançats,
suposadament, no ha millorat tant com voldrien fer-nos creure.
Si mirem a casa nostra, no cal anar a
fer un gran anàlisis de la situació econòmica que vivim. Per molta
recuperació econòmica que pretenguin fer-nos creure que hi ha, el cert
és que les condicions laborals han empitjorat d’una forma que no es
recordava fins als anys del canvi de règim. Amb un atur de masses
convertit en crònic, l’acomiadament s’ha abaratit (lliure ja ho és amb
les darreres reformes laborals) fins a límits inaudits, les baixada de
salaris sota la coacció dels acomiadaments o tancaments d’empreses, la
vulneració dels drets fonamentals més elementals, i una persistència del
masclisme i el patriarcat a les relacions laborals que manté a la dona
allunyada de molts llocs de treball pel fet de poder ser mare, o amb una
barrera salarial que encara ens recorda que en aquest país les coses no
han avançat si no que han fet marxa enrere.
L’actitud prepotent de la patronal, que
cada dia més s’atreveix a trepitjar els drets de la classe treballadora
als centres de treball no és casual. Va unida a una pèrdua de
llibertats, tant individuals com col·lectives, a tot l’Estat. Un fet que
en els darrers 12 mesos ens pot recordar a situacions de repressió al
moviment anarquista o a la vulneració de la llibertat d’expressió més
bàsica com pugui fer acudits per les xarxes socials. No és casual que la
repressió de l’Estat vagi de la mà de les retallades en matèria social,
que ja venen des de l’inici de la crisi. És una estratègia tant antiga
com eficaç, sovint, que cerca crear tanta por a la població que aquesta
acabi per acceptar el que no hauria fet en altres circumstàncies. Res
nou sota el sol, tant sols que avui dia tenim un moviment social
atomitzat i un moviment obrer bloquejat pel sindicalisme d’Estat que
representen la majoria d’organitzacions sindicals d’aquest país.
És per això que des dels sindicats de
CNT apostem per sortir al màxim de llocs possibles en concentracions i
manifestacions cada 1 de Maig. Cal recordar la vigència de les
reivindicacions que van motivar aquesta data, i cal fer-ho en clau
internacionalista, contra la xenofòbia i els nacionalismes que busquen
dividir la classe treballadora del món.
Des del Secretariat Permanent del Comitè
Regional de la CNT de Catalunya i Balears, si estàs llegint aquest
número de Solidaritat Obrera, t’animem a sumar-te a nosaltres. Un
sindicat que no busca els pactes amb la patronal, si no oferir
alternatives als treballadors dins els centres de treball. Amb la suma
de la teva participació i mobilització, i la nostra experiència,
solidaritat i organització assembleària que ens caracteritza, aportant
els recursos que com a sindicat hem anat creant (assessories jurídiques,
acció sindical, Gabinet Tècnic Confederal, secretaries de comunicació,
etc.) per fer possible una altra forma de fer sindicalisme, al marge de
subvencions, des de la militància i l’acció directa, sense alliberats
que decideixin per tu, donant veu i força a les assemblees.
Des dels sindicats de CNT apostem per sortir al màxim de llocs possibles en concentracions i manifestacions cada 1 de Maig.
CNT Catalunya i Balears
http://lasoli.cnt.cat/27/04/2017/1-maig-2017-cnt-sindicat-que-dona-forca-veu/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada