El
sumari que instrueix un jutjat del Vendrell detalla set casos que
provarien les argúcies del tresorer de CDC per obtenir finançament via
comissions il·lícites.
D'aquests «supòsits», quatre tenen vinculació amb
la província.
El servei d'escombraries d'Olot, sota sospita.
L'obra de l'estació de l'AVE a l'aeroport que fa pública una «ex militant».
La investigació sosté que una de les empreses que van guanyar el concurs va pagar 50.000 euros a CatDem.
El cas de l'escola de Roses demostra que «l'activitat delictiva» ha persistit.
Viloca
hauria planificat l’any 2015 amb el director d’Infraestructures.cat,
Josep Antoni Rosell, una de les darreres comissions per finançar CDC.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 02/03/2017
Olot (La Garrotxa).-
Llegim en la premsa
convencional gironina que la principal conclusió de la instrucció
sumarial del «cas del 3%» assenyala que, malgrat les revelacions dels
afers «Palau de la Música» –que ahir es va començar a jutjar a la Ciutat
de la Justícia, a -cavall de Barcelona i de l'Hospitalet de Llobregat,
amb Fèlix Millet i Jordi Muntull com a acusats principals-- i «Pujol»,
la trama ordida per Convergència per, presumptament, finançar-se
il·lícitament a partir del cobrament de comissions a canvi de la
concessió de grans projectes d’obra pública, ha mantingut les constants
vitals. Se n’extreuen d’altres, però: entre elles, que la trama ha
allargat els tentacles fins a Girona, fins al punt que dels set
«supòsits», entesos com a procediments corruptes, que identifiquen els
investigadors en l’extens sumari --el secret del qual s’ha aixecat
recentment--, quatre tenen vincles amb la província: amb Olot; amb
Roses; amb el projecte de l’estació de l’AVE a l’aeroport de Girona i
amb qui va ser alcalde d’Anglès, el convergent Josep Manel Bassols.
Torredembarra 2014
Tot
arrenca l’any 2009 a Torredembarra i a partir de les denúncies de qui
en fou regidora per ERC, Montse Gassull, traspassada tot just fa uns
dies. El detonant de l´«operació Turm» va ser la manipulació del concurs
públic perpetrada per l’aleshores alcalde, Daniel Massagué, de CDC,
que, tot i quedar en un primer moment en segona posició i, en
conseqüència, no ser mereixedora de l´adjudicació, va confiar a la
constructora Teyco de la família Sumarroca --el patriarca Carles va ser
un dels fundadors de Convergència-- l’execució d’un aparcament
subterrani al municipi. La Guàrdia Civil conclou que fruit d´aquesta
operació es van produir pagaments injustificats per valor d´1,4 milions
d'euros a empreses de Masagué: «L´adjudicació de l´obra pública a favor
de Teyco el març de 2009 podria ser una causa de les posteriors
transferències potencials injustificades produïdes entre empreses del
grup Teyco i les del llavors alcalde Daniel Masagué», es recull en el
sumari. En aquesta operació s´hi va veure implicat l´empresari de
Palafrugell Mariano Judez, que hauria efectuat un pagament de 210.000
euros a empreses de Massagué.
A
partir d’aquí es precipiten escorcolls, detencions i noves
investigacions, que deriven en les operacions Petrum I, Petrum II l´any
2015, i la més recent, Pika (2017), que acaba amb el president del Port
de Barcelona, Sixte Cambra, detingut. «Després de la pràctica
d’escorcolls a la mercantil Teyco i al domicili de Jordi Sumarroca (en
el marc de Petrum II), es van trobar indicis que apuntaven, de forma
contundent [...] que s’haurien consumat suborns cap a CDC en forma de
‘donacions’ a la Fundació CatDem».
Tot
se supervisava, sosté la Guàrdia Civil, des del despatx del tresorer de
Convergència Andreu Viloca, que efectuava «un especial seguiment» de
«les adjudicacions i licitacions atorgades per entitats governades per
CDC, tant en l’àmbit local i provincial com autonòmic». Algunes a
Girona.
El servei d'escombraries d'Olot, sota sospita
Poc
abans de les eleccions municipals del maig de 2011 l’Ajuntament d’Olot,
presidit encara pel socialista Lluís Sacrest, va aprovar al ple de
l'expedient de contractació dels serveis de neteja viària i de recollida
d’escombraries. Els comicis van donar la victòria al convergent Josep
Maria Corominas, i en el primer ple del nou mandat, celebrat a l’agost,
el consistori va atorgar la concessió a la Unió Temporal d’Empreses
(UTE) Igfa-Urbaser (Urbaser és una empresa de serveis que havia estat
filial d’ACS, la companyia de Florentino Pérez, i que ara pertany a
Firion Investments, de capital majoritari xinès). Fins aquí tot normal,
si no fos perquè la Guàrdia Civil hi veu la mà llarga d'Andreu Viloca;
és a dir: vincles amb el «cas de 3%».
Els
investigadors han descobert que des de gener del 2011 el tresorer de
CDC s´havia començat a reunir, al seu despatx, amb Jordi Durán, directiu
d´Urbaser. Es van trobar fins en sis ocasions, una de les quals al
juliol, un mes abans del ple en què s’aprovaria l’adjudicació. I dues al
setembre: el dia 9 d’aquell mes Durán estén un xec per valor de 60.000 €
a nom de la Fundació ACS per a la Fundació Fòrum Barcelona, vinculada a
CDC. Trenta dies i escaig més tard, el 20 d’octubre de 2011, el Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica l’edicte que
confirma que la UTE Igfa-Urbaser gestionarà el servei durant vuit anys
més dos de pròrroga, a un preu de 25,5 milions (més 2 milions d’IVA). En
l’escorcoll de la seu de Convergència, la Unitat Operativa de la
Policia Judicial de la Guàrdia Civil va localitzar un edicte de
l’Ajuntament d’Olot amb data 17/10/2011. Feia referència, precisament, a
l'adjudicació del servei de neteja i de recollida d’escombraries de la
ciutat.
«Resulta
d’interès –s’apunta en el sumari-- assenyalar que, revisada l’acta del
ple del 29 d’agost de 2011 [...], s’ha detectat que l’alcalde era Josep
Maria Corominas Barnadas, vinculat al partit Convergència i Unió».
Entre la documentació intervinguda al tresorer convergent els agents hi
van localitzar «un recurs de FCC --Fomento de Construcciones y
Contratas, l’anterior operadora del servei-- davant la presumpta
irregularitat en l’adjudicació del concurs de neteja viària» de la
capital de la Garrotxa.
L'obra de l'estació de l’AVE a l'aeroport que fa pública una «ex militant»
Més
documentació confiscada al despatx d’Andreu Viloca, a la tercera planta
de l’edifici ubicat al número 333 del carrer Còrsega: dos fulls DIN A-4
que recullen un anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
d’octubre de 2011, pel qual es fa pública la licitació del contracte de
serveis «per a l’assistència tècnica per a la redacció de l’estudi
informatiu del projecte bàsic i del projecte constructiu de la nova
estació a la Línia d’Alta Velocitat Barcelona-Frontera Francesa per
l’aeroport de Girona», per un pressupost «estimat» de 515.680,00 euros
més IVA (608.502,40 euros en total).
Signa
el document la cap del Departament de Licitació de Gestió
d’Infraestructures SAU (GISA, que va passar a formar part
d’Infraestructures.cat), Maria Eugènia Tudela Edo; al costat del nom,
una anotació manuscrita recorda que aquesta persona era «ex militant» de
CDC. El contracte el guanya la Unió Temporal d’Empreses formada per
Ingeniería Dom, Ingeniería y Sistemas i Tec-Cuatro SA, el 13 de desembre
de 2012. Fins aquí res de sospitós. De l’anàlisi de la informació
aportada per l’Agència Tributària, però, la Guàrdia Civil extreu que
Tec-4 va donar, aquell any, 50.000 euros a la Fundació Catdem.
D’altra
banda, en l’agenda electrònica d’Andreu Viloca els agents localitzen
anotacions sobre tres reunions que va mantenir amb Antonio García
Bragado, administrador de Tec-4: la primera va tenir lloc el 30 de gener
de 2012; la segona, el març i la tercera, el juliol d’aquell any.
«L’Andreu té la documentació»
En
aquest context, el 7 de març de 2012 el tresorer de CDC rep un correu
de la cap del Departament Econòmic i Financer del partit, Anna Dolors
Benítez (amb còpia a Carles del Pozo, secretari del patronat de la
Fundació CatDem), en el qual diu: «Benvolguts, ha arribat un donatiu a
la CATDEM de TEC CUATRO SA de 50.000 euros. Quan pugueu ja ens fareu
arribar les dades fiscals. Mercès». La resposta de Del Pozo: «Anna,
l’Andreu té tota la documentació i, inclòs (sic), l’acord de l’òrgan
(sic) de Govern. Fins ara».
El cas de l'escola de Roses demostra que «l'activitat delictiva» ha persistit
De
Torredembarra fins a la Garrotxa, passant per Roses. La trama del 3%
es desplaça pel territori, això sí, passant primer, com ocorre en tots
els casos descoberts per la Guàrdia Civil, pel carrer Còrsega de
Barcelona. El despatx d'Andreu Viloca hauria estat altra vegada
l’escenari d’un intent de manipulació d’un concurs públic: el de la
construcció de l’escola Montserrat Vayreda de Roses. En aquesta ocasió,
l’interlocutor de Viloca era l’exdirector general
d’Infraestructures.cat, l’empresa de la Generalitat que gestiona els
grans projectes d’obra pública, Josep Antoni Rosell.
Els
investigadors fan constar en el sumari instruït pel jutjat número 1 del
Vendrell que el 25 d’agost de l’any 2015 tots dos van planificar una de
les «darreres mossegades» (en forma de comissions íl·licites obtingudes
a partir de l'adjudicació de contractes d'obra pública) per finançar el
partit al marge de la legalitat.
Els
agents es basen en la troballa de documents que Viloca va passar per la
trituradora a corre-cuita, poc abans que la Guàrdia Civil irrompés a la
seu de CDC, en el marc de l’operació Petrum II; els van reconstruir i
van fer intel·ligibles les paraules «Romero» i «Polo», juntament amb
sèries de números i símbols: «130 aval»; «31/10» i «900». Indicis,
segons la Guàrdia Civil, que Rosell i Viloca planejaven obtenir una
comissió il·legal a partir de l’adjudicació del projecte de les obres de
l’escola i que la trama mantenia encara l´«activitat delictiva».
El
pla, sostenen els investigadors, passava perquè guanyés el projecte la
constructora Rogasa (Romero Gamero SAU), a un preu a la baixa de 3,4
milions (900.000 menys que els 4,3 milions previstos d'inici) i previ
pagament d’un aval de 130.000 euros que la Generalitat exigia com a
garantia i que, casualment, «correspon al 3% de l’import total de
l’adjudicació» d’un projecte («estaríem davant d’altres coincidències
més», precisa el sumari) que, d´haver-se adjudicat el «31/10» hauria
pogut entregar-se «a principis del 2017», tal com estava previst.
Puntualitzen
els investigadors en relació amb la documentació reconstruïda, que el
segon cognom de Josep Antoni Rosell és, precisament, Polo, qui, d’altra
banda, presidia la mesa de contractació que havia de decidir qui
executava el projecte de la nova escola. Dues «coincidències» més.
Plans trencats
La
irrupció de la Guàrdia Civil a la seu del carrer Còrsega el 28 d’agost,
tres dies després de la reunió entre Viloca i Rosell, hauria estroncat
els plans per a l’obra del Montserrat Vayreda de Viloca i Rosell, als
qui l’operació policial hauria enganxat amb els pixats al ventre:
finalment, el projecte es va adjudicar al febrer de l’any passat a la
UTE Vías y Construcciones, per 3,3 milions.
«Per
tot allò exposat anteriorment podríem arribar a establir una
intervenció de les persones ressenyades --Josep Antoni Rosell, Andreu
Viloca i Romero Gamero-- durant el transcurs del procés d’adjudicació de
l’escola Montserrat Vayreda», assenyala la policia judicial en el
sumari. Hi ha documentació relativa a Figueres i Lloret de Mar que està
en mans de la Guàrdia Civil pendent d’analitzar.
Reconstrucció laboriosa de documentació
Pocs
mesos després de la trobada, a finals d'octubre del 2015, es
precipitava a Catalunya l’operació «Petrum II», amb 20 escorcolls (a la
seu central de CDC, a domicilis privats, empreses, empreses públiques i
ajuntaments) i diverses detencions, entre les quals s'hi comptaven les
d´Andreu Viloca i de Josep Antoni Rosell. A
l´estiu, la Guàrdia Civil havia entrat a la seu de CDC. Allà, hi va
localitzar documents que havien passat per la trituradora. Els agents
van ser capaços de reconstruir-los i en el sumari es presenten com una
de les principals proves de la suposada l´adulteració de concursos
públics per part de CDC amb l´objectiu de finançar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada