dimecres, 1 de març de 2017

Els Pujol van ocultar diners a Panamà per evitar «una crisi política»

Els germans Pujol Ferrusola van optar per no regularitzar els diners d'Andorra per por d'un escàndol. 

El jutge De la Mata investiga negocis vinculats amb els Pujol a l'Índia, Xile i El Salvador. 

 
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 01/03/2017 
Queralbs (Ripollès).- 

Segons un despatx de l’agència EFE els germans Pujol van decidir ocultar el 2012 els seus diners d'Andorra usant fundacions panamenyes i no regularitzar-lo mitjançant l'amnistia fiscal per evitar una «crisi política», segons van traslladar al conseller delegat de la Banca Privada d'Andorra (BPA) Joan Pau Miquel Prats, el qual va declarar com a testimoni a Andorra l'estiu passat davant del jutge que investiga la família Pujol, José de la Mata, i, segons la gravació de la compareixença a la qual ha tingut accés EFE, va explicar que els germans Marta, Mireia, Pere i Oleguer i la seva mare, Marta Ferrusola, tenien comptes en aquell banc des del 2010 (van traspassar els diners des d'un altre banc andorrà, Andbank). El 2012, aquests quatre germans, segons aquesta versió, haurien decidir ocultar els seus diners d'aquests comptes de la BPA mitjançant sengles fundacions de Panamà (se sospita que la seva mare també va traslladar els seus diners d'Andorra a la fundació del seu fill Jordi), mentre que, va explicar el banquer al jutge, el seu germà Josep sí que va optar per regularitzar. Aquestes fundacions els servien per amagar la veritable titularitat dels fons, que la família atribueix a l'herència del seu avi Florenci però, segons EFE, la Fiscalia sospita del seu origen corrupte.
Segons va declarar Miquel al jutge, els germans van anar a reunir-se amb ell a Andorra el 2014, l'endemà o al cap de dos dies que es publiqués a la premsa que tenien diners al Principat andorrà, i se'ls va preguntar per què no l'havien regularitzat el 2012 i havien optat per les fundacions de Panamà. Ells van contestar llavors, segons el testimoni: «Perquè regularitzar seria una situació de crisi política molt significativa etcètera, etcètera... mira com estem ara». El banquer va reconèixer al jutge que és «súper evident» que els diners que tenien els Pujol eren "fiscalment irregulars" i, preguntat sobre les raons per les quals van optar per amagar-los a Panamà, va respondre: «No ho sé, perquè es podia haver fet a Barcelona, però igual els hagués trobat abans vostè». «La resposta és interessant -li va fer veure llavors el magistrat-- perquè... em vol dir llavors, interpretant les seves paraules, que fer-ho a Panamà és justament perquè jo no la trobés, disculpi'm que em citi, perquè la justícia no la trobés?». «Els bancs a Andorra --li va respondre Miquel-- obren comptes a clients que no declaren en origen i han treballat durant molts anys per garantir aquesta confidencialitat».
Dos anys després de crear les fundacions, al juliol del 2014, va saltar a la llum que els Pujol tenien diners a Andorra. «Quan va sortir la informació en premsa van pujar tots», va dir Miquel, i en aquella reunió van decidir regularitzar els seus diners. «Discutien entre ells i demanaven quedar-se a soles, però sí que hi havia algú que tenia més protagonisme», va assegurar en referència al més gran dels germans, Jordi, que era partidari de «regularitzar».
Al final, el propi Jordi va ser l'únic dels quatre germans que no va donar instruccions per transferir els seus diners a comptes de Banco Madrid i procedir a la «liquidació tributària».
El jutge José de la Mata va obrir una peça separada del cas Pujol per investigar negocis de l'empresa Isolux (el seu expresident Luis Delso està imputat en aquesta causa) a l'Índia, Xile i El Salvador «per si poguessin ser constitutius d'un delicte de corrupció en les transaccions internacionals». Així ho acorda el jutge de l'Audiència Nacional en un acte, a què va tenir accés EFE, després de rebre dos informes policials espanyols en els quals se li sol·liciten una sèrie de diligències d'investigació, que en la resolució no s'especifiquen i que només afectarien l'empresa Isolux en aquells països.
Respecte a Àsia, De la Mata motiva l'obertura de la «Peça Separada Isolux» en l'existència d'elements «que posen de manifest determinades pràctiques en matèria de les licitacions que Isolux Corsán ha desenvolupat a l'Índia que podrien estar relacionades amb pràctiques corruptes». 
Tot això al marge del «cobrament de comissions per part de Jordi Pujol Ferrusola a través de Bantridge Holdings Limited per un suposat assessorament en la constitució de la societat Isolux Corsán Índia Engineering pel qual van facturar 216.000 euros el 2009» i que ja s'investiga en la causa principal. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada