Un informe periodístic detecta fins a vuit estratègies per fomentar l’odi cap a determinats col·lectius.
Les
peces analitzades a l'informe pertanyen als digitals Alerta Digital,
Baluarte Digital, Dolça Catalunya, La Gaceta, Libertad Digital,
Mediterráneo Digital, Ok Diario i Periodista Digital.
Un grup de falangistes intenta agredir Artur Mas a l’entrada de l’Ateneo de Madrid.
Artur Mas fa un debat amb l'ex-ministre espanyol José Manuel García-Margallo.
La Guàrdia Urbana de Lleida denuncia tres joves de les JERC per retirar plaques de carrers franquistes.
La policia va rebre l'avís d'uns veïns quan els joves estaven retirant la placa del carrer Germans Recasens.
[Barcelona (República Catalana) 21/03/2017]
L’AMIC DEL POBLE
L'estudi
‘El prejudici fet notícia’ analitza 308 peces periodístiques
publicades en vuit mitjans digitals entre el 9 de gener i el 9 de febrer
passats permet concloure que els vuit portals contribueixen, en
diferents graus, a fomentar el discurs d’odi cap a determinats
col·lectius. En concret, als afectats pel racisme-xenofòbia,
islamofòbia, antigitanisme i gitanofòbia, i la catalanofòbia. De les
estratègies emprades pels vuit digitals, les més dures s’han fet servir
contra les persones musulmanes.
Aquestes
són algunes de les conclusions de l’estudi de l’Observatori del Discurs
d’Odi als Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, amb
el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i que es va presentar ahir a
l’Espai Avinyó de Barcelona. El que impulsa el Grup Barnils és el primer
observatori del discurs d’odi als mitjans.
A
la presentació de l’Observatori, que des d’ata mateix té continuïtat a
la pàgina web, hi va intervenir Mar Carrera, periodista i coordinadora
de l’Observatori; Moha Gerehou, també periodista i president de SOS
Racismo Madrid; Elisenda Rovira, co-editora de Mèdia.cat; Ferran Casas,
president del Grup Barnils, i Jaume Asens, tinent d’alcaldia de Drets de
Ciutadania, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona.
La
creació de l’observatori és un projecte del Grup Barnils i té el suport
de la Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat de
l’Ajuntament de Barcelona, en el marc d’un projecte d’investigació de
temes silenciats als mitjans de comunicació i foment d’una lectura
crítica dels mèdia, que inclou aquesta i altres iniciatives del Grup
Barnils i de l’observatori crític dels mitjans Mèdia.cat.
Els
vuit mitjans en els quals s’ha basat aquest primer estudi de
l’Observatori del Discurs d’Odi als Mitjans són Alerta Digital, Baluarte
Digital, Dolça Catalunya, La Gaceta, Libertad Digital, Mediterráneo
Digital, Ok Diario i Periodista Digital. Tots vuit tenen una línia
editorial de dretes, i alguns d’ells són altaveus de les posicions de
l’extrema dreta. Tot i ser mitjans relativament marginals en relació a
les dades de tràfic, alguns d’ells tenen un impacte a les xarxes socials
gens menyspreable, com a mínim un parell de portals (La Gaceta i Ok
Diario) tenen una influència que transcendeix l’òrbita dels grups més
conservadors. A part, cadascun d’ells té un paper com a espai de
generació d’opinió, i parteixen d’una màxima: del prejudici en fan
notícia.
Durant
l’estudi dut a terme des de l’Observatori, s’han detectat fins a vuit
estratègies emprades pels mitjans a l’hora de difondre, promoure o
justificar el discurs d’odi i alhora defensar els actors que promouen
aquest tipus de discursos. Les vuit estratègies detectades són les
següents:
-.
Insults i injúries. Els insults són una estratègia emprada sobretot
contra el col·lectiu musulmà. El Periodista Digital és el mitjà on s’han
detectat la majoria d’insults.
-.
Reproducció no crítica del discurs d’odi d’alguns actors, com poden ser
els polítics d’extrema dreta Marine Le Pen o Gert Wilders.
-. Deslegitimació d’actors o accions que, a parer del mitjà, combaten el discurs de l’odi o defensen la no-discriminació.
-. Tria o pesca d’informacions d’arreu del món que confirmin els prejudicis i estereotips del mitjà.
-.
Visibilització de l’origen, el color de la pell, l’ètnia, la cultura o
la religió en informacions de delinqüència, abusos sexuals o terrorisme
quan no és rellevant per a la notícia.
-. Ús de fotografies o vídeos, a vegades titulats o editats, que confirmin els prejudicis o estereotips del mitjà.
-.
Notícies opinatives, signades o no, fora de la secció d’opinió, amb les
tesis que confirmen els prejudicis o estereotips del mitjà.
-.
Generació de notícies que vehiculen la victimització dels
“actors-nosaltres”, identificats per aquests mitjans com a la població
autòctona blanca.
A MADRID, FALANGISTES INTENTEN AGREDIR ARTUR MAS
 |
| Falangistes contra Artur Mas |
Un
grup de falangistes ha provat d’agredir Artur Mas a l’entrada de
l’Ateneo de Madrid, on aquesta tarda fa un debat amb l’ex-ministre
d’Afers Estrangers espanyol José Manuel García-Margallo. Com es veu en
el vídeo, la policia ha hagut d’impedir que els falangistes s’acotessin a
l’ex-president de la Generalitat.
Entre
els concentrats hi havia alguns dels individus condemnats a presó, amb
sentència ferma, per haver assaltat el centre cultural Blanquerna, a
Madrid, l’Onze de Setembre del 2013; condemnats pel delicte de desordres
públics amb concurs ideològic, amb l’impediment del dret de reunió i
amb l’agreujant de discriminació ideològica.
LA GUÀRDIA URBANA DE LLEIDA DENÚCIA TRES REPUBLICANS PER LES PLAQUES FRANQUISTES
 |
| Representants i voluntaris de Petrolis Independents retirant les primeres plaques franquistes a les façanes d'edificis de Lleida. |
La
Guàrdia Urbana de Lleida ha denunciat per ”danys i deslluïment dels
bens d’us o servei públic” a tres joves militants de les JERC que ahir
dilluns a la nit estaven retirant plaques de carrers amb noms
franquistes. La policia va rebre l’avís d’uns veïns que informaven d’uns
joves que estaven retirant plaques amb una escala al carrer Germans
Recasens i un cop al lloc els agents van comprovar que faltaven 3
plaques metàl·liques d’aquest carrer i poc després van localitzar els
joves al carrer alcalde Montanya. Quan la policia els va veure els joves
estaven enfilats a l’escala intentant treure la placa amb una palanca
tipus pota de cabra. Les JERC han lamentant la denuncia a través de les
xarxes socials i acusen a la Paeria d’haver ”perdut la dignitat”
mantenint el nomenclàtor de personalitats vinculades al franquisme.
Els
joves denunciats per la Urbana són dos nois de 18 anys i un menor de 15
anys. Quan els van identificar portaven quatre plaques de carrers que
ja havien retirat del seu lloc, tres del carrer Germans Recasens i una
del carrer Lluís Besa. Cal recordar que dissabte passat va tenir lloc a
Lleida una manifestació convocada per la plataforma Lleida Lliure de
Franquisme per demanar el canvi de nom de 9 carrers que mantenen un
nomenclàtor de persones que van ser alcaldes durant la dictadura o que
estan vinculades al franquisme. Paral·lelament, el dimarts que ve està
previst el judici a 3 joves de col·lectiu independentista Arran per
retirar aquest tipus de plaques també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada