El SUP exigeix que Marhuenda deixi de ser comissari honorífic.
El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna al
director de La Razón per una acusació infundada de prevaricació contra
un comissari.
Rajoy continuarà pagant el manteniment de les restes de Franco al Valle de los Caídos.
El Tribunal Suprem espanyol rebutja el recurs de l'exjutge Baltasar Garzón.
[Barcelona (República Catalana) 01/03/2017]
L’AMIC DEL POBLE
Llegim a EL TRIANGLE que el Sindicat Unificat de
Policia (SUP), majoritari al Cos Nacional de Policia del Regne
d’Espanya, ha sol·licitat novament que es retiri la condició de
comissari honorari atorgada al director de La Razón, Francisco
Marhuenda, durant l'etapa de Jorge Fernández Díaz al capdavant del
Ministeri de l'Interior del Govern espanyol. Aquest cop, però, la
sol·licitud remesa a Interior es fonamenta en la recent resolució amb
què el Tribunal Suprem ha confirmat la condemna imposada al mateix
Marhuenda, al periodista Jesús M. Zuloaga i a l'empresa editora del
diari, Audiovisual Española 2000 SA, que els obliga a pagar una
indemnització de 30.000 euros a l'excap superior de Policia Nacional
espanyola al Principat de Catalunya Narcís Ortega. Amb la desestimació
del recurs de cassació que havien presentat els condemnats, va esdevenir
ferma la sentència condemnatòria dictada per l'Audiència de Barcelona
sobre la publicació d'una acusació infundada de prevaricació contra
Narcís Ortega. La Razón va dir que havia afavorit Francisco Marco, el
director de l'extinta agència de detectius Método 3, amb l'arxivament
d'un expedient sancionador amb el qual, en realitat, Ortega no va tenir
res a veure.
El SUP fa temps que pressiona perquè es retiri la
concessió a Marhuenda, argumentant que va ser "una vergonya" i "un acte
de nepotisme". De fet, va presentar una querella contra l'exministre
Fernández Díaz per prevaricació, donat que observa només "motius
personals" en la distinció. Ara insta a Interior a actuar basant-se en
una sentència ferma que confirma l'atemptat contra l'honor del comissari
Ortega i evidencia, segons el SUP, "els demèrits" i "la improcedència
de la concessió", en contrast amb allò que consta al règim de personal
de la Policia Nacional, que permet atorgar condicions de membre honorari
del Cos a persones externes que hagin destacat "pels mereixements
contrets en virtut de la tasca realitzada a favor del mateix".
El director de La Razón i l’exministre de
l’Interior formen part del mateix pinyol, proper al president del Govern
espanyol, Mariano Rajoy. Sota l’autoritat de Fernández Díaz s’han
atorgat altres controvertides distincions, com la Creu de Plata de la
Guàrdia Civil a la Verge dels Dolors o condecoració policial a Nostra
Senyora Maria Santíssima de l’Amor.
EL TRIBUNAL SUPREM AMB EL FRANQUISTA VALLE DE LOS CAÍDOS
El Govern espanyol seguirà pagant la conservació
de les restes mortals del general Franco i el fundador del feixisme
hispà José Antonio Primo de Rivera al Valle de los Caídos. Així ho ha
dictaminat el Tribunal Suprem del Regne d’Espanya després d'haver
desestimat el recurs contenciós-administratiu que l'exjutge Baltasar
Garzón i els advocats Manuel Ollé i Eduardo Ranz van presentar per
exhumar els cossos del dictador Francisco Franco i el fundador de
Falange Española José Antonio Primo de Rivera del Valle de los Caídos.
"Que l'Estat obligui les víctimes de la Dictadura
a mantenir amb els seus impostos la tomba del dictador és una forma de
maltractament, fet que mai es consentiria amb les víctimes d'altres
delictes greus com el terrorisme", ha dit el president de l'Associació
per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) Emilio Silva en
conèixer la notícia.
Des de l'ARMH i d'altres entitats memorialistes
lamenten la decisió del Suprem. Per la seva banda, Silva ha recordat que
el Valle de los Caídos és un "monument que se sosté amb fons públics i
es dedica a mantenir la memòria d'un dictador qualificat de genocida per
diferents organismes de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets
Humans".
LA FOSSA COMUNA MÉS GRAN DEL REGNE D’ESPANYA
Inaugurat l'any 1959, el Valle de los Caídos va
ser erigit com un monument franquista a “la reconciliació”. Amb tot, la
Dictadura no va dubtar a profanar tombes i fosses de víctimes de la
Guerra Civil --tant republicanes com franquistes-- per omplir el
mausoleu on després enterrarien el dictador. Gairebé 60 anys després,
encara no hi ha un cens públic dels cossos de les persones que van ser
traslladades allà i, mentre milers de familiars lluiten per recuperar
les restes dels seus familiars, el Valle de los Caídos segueix sent la
fossa comuna més gran dl Regne d'Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada