Algun
servei franquista havia detectat el 4 d’abril de 1950 Saborit fent un
pas de frontera, segons consta en una fotografia enviada pel comissari
de policia de Figueres a la Brigada Política Social junt a una ordre de
cerca i captura contra la seva persona, amb data del 20 de juny de 1950.
L’abril
de 1951, es decideix acompanyar Josep Lluís Facerias, passant la
frontera del Pirineu amb Facerias, Teófilo Navarro Fradique i Jesús del
Olmo Sáez des d’Oceja (Alta Cerdanya).
Cèsar Saborit Carrelero:
El 16 de febrer de 1915 neix
al barri de Sant Martí de Provençals, a Barcelona, el militant i
guerriller anarquista César Saborit Carrelero.
Des
de molt jove va militar en les Joventuts Llibertàries al seu barri i en
els dels de Sant Andreu i del Clot, i també va ser militant
anarcosindicalista de la construcció barcelonesa. En 1932 participa en
els més actius grups d'acció i era l'encarregat d'un arsenal clandestí.
El
juliol de 1936 va intervenir en les lluites antifeixistes a Barcelona i
després va combatre en la Columna Durruti i en el selectiu Batalló de
la Mort.
Acabada
la guerra, va ser empresonat uns anys i després es va incorporar en
l'organització clandestina on va sobresortir pel seu activisme. En 1949
va ser nomenat secretari del clandestí Sindicat de la Construcció de la
CNT-AIT de Barcelona i més tard secretari del Comitè Regional de
Catalunya de la CNT-AIT, després de la caiguda del Comitè de Grau i de
Capdevilla a finals de 1948, i va fer costat les accions armades de Los
Maños.
El
2 de juliol de 1949, amb Domingo Ibars Juanias, Pere Adrover Font,
Arquímedes Serrano Ovejas i Framcisco Martínez Márquez participà en
l'atracament de la fàbrica de ceràmiques ICAM, al carrer Pere IV núm.
109, emportant-se 50.000 pessetes.
El
9 d'octubre, amb Julio Rodríguez, Pere Adrover Font, Miguel García
García, Manuel Fornés Marí i Francisco Martínez Márquez, assaltà el
meublé «La Casita Blanca», al carrer Bolívar de Barcelona, emportant-se
37.000 pessetes i la documentació dels clients.
El
14 d'octubre, amb Josep Sabaté Llopart, Pere Adrover Font, Francisco
Martínez Márquez i Juan Serrano, participà en l'atracament a la joieria
de Manuel Capdevila Massana, a la via Laietana núm. 129, en el qual es
portaren 400.000 pessetes.
L'endemà,
15 d'octubre de 1949, amb Ginés Urrea Piña, José Pérez Pedrero,
Arquímedes Serrano Ovejas, Santiago Amir, Julio Rodríguez Fernández i
Francisco Martínez Márquez, s'apropià de 31.000 pessetes en l'atracament
de l'empresa «Construcció Pàmies, S. A.», al carrer Aribau núm. 117 de
Barcelona.
Després
de les caigudes de finals d’any en primers de 1950 participa en la
guerrilla de Marcel·lí Massana i poc després marxa a l’hexàgon francès,
realitzant missions orgàniques del Moviment Llibertari a ambdues bandes
de frontera. A finals de març d’aquell any tornà a Barcelona arran de
les baixes de guerrillers anarquistes a l’Interior durant els mesos de
gener i febrer. En l’expedició, a més de Saborit hi havia Josep Lluís
Facerias i Antoni Franquesa Funoll (En Toni).
Algun
servei franquista havia detectat el 4 d’abril de 1950 Saborit fent un
pas de frontera, segons consta en una fotografia enviada pel comissari
de policia de Figueres (Alt Empordà) a la Brigada Política Social junt a
una ordre de cerca i captura contra la seva persona, amb data del 20 de
juny de 1950.
Aleshores
intervingué en diverses accions, com ara la col·locació d'una bomba l'1
d'abril («Día de la Victoria») a Barcelona i l'atracament frustrat
realitzat el 17 d'aquell mateix mes.
El
19 d'abril de 1950 junt a Antoni Franquesa Funoll, Antoni Franquesa
Funoll i Josep Lluís Facerias atracaren un forn de pa a Cerdanyola del
Vallès (Vallès Occidental). El grup va ser interceptat per la Guàrdia
Civil en un control de carreteres a prop de Santa Maria de Montcada
(Vallès Occidental) i el company Franquesa caigué abatut mentre Saborit i
Facerias aconseguiren fugir camps a través sota una pluja de bales.
Al
cap de poc de passar la frontera per refugiar-se a l’Estat francès,
l’abril de 1951, després de moltes vacil·lacions i de l'oposició de la
CNT-AIT de l'Exili, es decideix acompanyar Josep Lluís Facerias, amb qui
havia lluitat en la guerrilla llibertària, en la incursió pel
Barcelonès de 1950. Quan la Comissió de Defensa del Moviment Llibertari
Espanyol a l’Exili detectà aquesta expedició guerrillera organitzada per
Facerias intentar evitar-la anant a la frontera però Saborit, Facerias,
Teófilo Navarro Fradique i Jesús del Olmo Sáez ja havien entrat a
l’Interior des d’Oceja (Alta Cerdanya).
El
19 de juliol de 1951, cap al migdia, va ser assassinat a boca de canó
per dos policies de la Brigada Político Social dins del troleibús Santa
Coloma de Gramanet-Meridiana, davant el número 345 del carrer Sant
Andreu de Barcelona.
Quan
va morir, la seva companya Magdalena Roig i el seu fill Cèsar, nascut
el 3 de juny de 1942, eren a l’Estat francès i la seva mare, Antolina
Carrelero, veïna de Barcelona, desconeixia que el seu fill estava a la
ciutat, ja que havia passat la frontera entre març i abril d’aquell any
amb la companya i el seu nen. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada