Fa 40 anys l'Estat va decidir prohibir la Marxa de la Llibertat i va fer un informe per desactivar-la, amb provocacions, escarnis i violència, però finalment es va fer sense permís en un acte de resistència

Col·laboradors a cada municipi amb els serveis secrets franquistes van fer tots els possibles per posar la gent en contra de la Marxa de la Llibertat. 
A la Platja de l’Escala dos elements reconeguts franquistes col·laboradors van intentar fer creure, amb arguments del pitjor franquisme, que la Marxa de Llibertat faria fugir el turisme i arruïnaria el poble.




TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 06/06/2016  
L’Escala (Alt Empordà).- 

la Guàrdia Civil detenint gent a la platja de L'Escala a l'inici de la Marxa de la Llibertat

En el llibre ‘Poble català, posa't a caminar' (Angle Editorial, Barcelona 2016) Josep Calvet i Oriol Luján rememoren la Marxa de la Llibertat en el 40è aniversari que contextualitza aquells fets en el moment polític de la Transició. Les declaracions de Fraga als mitjans de comunicació governamentals denotaven que l'organització de la marxa no havia passat desapercebuda al govern espanyol. Des de les estructures de l'Estat es decidí prohibir formalment aquesta iniciativa sorgida de la societat civil catalana. L'assumpte no quedà només en l'àmbit del Ministeri de la Governació, sinó que, fins i tot, els serveis d'informació estudiaren el tema i emeteren un informe sobre com desactivar el possible impacte de la marxa.  Parlem del SECED (Servei Central de Documentació), organisme creat el gener de 1972 pel sotssecretari de la Presidència del Govern, Luis Carrero Blanco, i que depenia directament de la mateixa presidència. El SECED desaparegué l'any 1977, després de fusionar-se amb la tercera secció d'informació de l'Alt Estat Major, i va passar a anomenar-se Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID), l'organisme predecessor de l'actual Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).

Segons el llibre el CESED va encarregar un fullet que es va distribuir per on passava la Marxa de la Llibertat a autoritats provincials i locals, religiosos i professionals econòmics i culturals per denunciar els propòsits de la marxa, els antecedents dels seus promotors i les suposades conseqüències negatives de dur-la a terme. En aquest fulletó s’intentava aconseguir, especialment en poblacions de pagès i turístiques, que la gent de pobles i ciutats catalanes refusessin la marxa pels seus suposats efectes en l’àmbit econòmic, com ara danys en la propietat privada (enganxada de cartells, que s’havien de retirar immediatament), abstenció del turisme i altres, moral (“desvinculación familiar de la juventud, hacinamiento en las acampades, hippies, droga, sexo, etc.”), i cultural (“marxisme tatalitario anticatalán”). Tot pegat s’havia enfocat a partir d’un anàlisi polític del CESED en que s’admetia l’èxit que tindria la marxa: un objectiu atractiu (amnistia general per fets polítics, el reconeixement dels drets humans, l’Estatut d’Autonomia de 1932 i la coordinació en favor de la llibertat), el pacifisme cristià (Pax Christi, Agermanament, Justícia i Pau i altres col·lectius promotors de la marxa pacífica catalana), haver escollit l’estiu, l’acció psicològica en la sensibilitat “de los blancos elegidos (población rural y juventud”), tot plegat, podia comportar, al seu criteri, la radicalització de les posicions autonomistes a Catalunya, la separació “irreversible” entre poble i Govern i “perfeccionamiento de una técnica separatista de aplicación posterior en otras regiones conflictives”.      

En el cas de l’Escala (Alt Empordà) entre els elements col·laboradors de l’estratègia del CESED van destacar en els seus atacs verbals contra la Columna Tramuntana de la Marxa de la Llibertat, mentre a la sorra de la Platja els seus membres eren envoltats i colpejats a cops de culata de fusell per parts d’un elevat escamot de la Guàrdia Civil, l’antic alcalde franquista i de la FET i les JONS el 1939, Sabadí (Hostal El Roser), i Santiago Juan (Souvenirs Elena), que seguint al peu de la lletra les consignes del CESED cridaven contra la marxa i afegien que aquest fet seria molt perjudicial pel turisme del municipi sempre més. Gent de famílies molt re repressaliàdes de l’Escala es van encarar a aquests dos provocadors i van aconseguir foragitar Santiago Juan, a crits d’amnistia, mentre el requeté Sabadí seguia cridant enfilat a la seva motocicleta.