Un llibre restitueix la memòria d'Eugeni Gurnés

Gurnés i la seva companya, Carmen Mascort Foto: ARXIU EUGÈNIA RIERA 

Va ser alcalde de Llagostera per la CNT-AIT quatre mesos, entre el 1936 i el 1937, va anar a l'exili i, a la tornada, va ser afusellat a Girona el 7 de maig 1943, avui fa 73  anys. 

‘La veu silenciada', de Mercè Carbó, es presentarà avui a Llagostera 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 07/05/2016 

Llagostera (Gironès).-  

Llegim en la premsa convencional que el llibre ‘La veu silenciada’, de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, es presenta aquesta tarda, a les 19:00h, al local social de La Caixa de Llagostera (Gironès). El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés. Afiliat a la CNT-AIT i xofer de professió, va ser alcalde de la vila entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937.

Va tornar de l'exili el 1940, pensant que no patiria represàlies. Tanmateix, va ser capturat i afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943. En l'acte de presentació intervindran Carbó, Riera i Merçona Puig Antich, germana de Salvador Puig Antich. 

Una recerca exhaustiva 

Eugènia Riera va començar la recerca el 2002, quan va voler esbrinar la veritat sobre la mort del seu avi. De petita, Riera explica que sentia parlar del seu avi per Llagostera, però que a casa seva hi havia silenci per por que els passés alguna cosa. Riera va indagar a l'arxiu de l'Ajuntament de Llagostera, però no hi va trobar cap documentació relativa a la mort d'Eugeni Gurnés. Tampoc no en va trobar a l'arxiu de la presó de Girona. “Era com si no hagués existit”, afirma Riera. Després es va posar en contacte amb el Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca, que en un principi va comunicar-li que tampoc en trobaven informació. Finalment, Riera i el seu marit, acompanyats de diversos amics, van anar a Salamanca per buscar a l'arxiu ells mateixos. Gràcies a la indicació d'un dels arxivers, van trobar la informació a l'arxiu dels alcaldes afusellats i van aclarir els fets.

A banda de la investigació, Riera i la seva família van iniciar un procés judicial perquè es revisés la condemna i execució de Gurnés. El 2003 van portar el cas al Tribunal Suprem, i el 2004, al Constitucional. Tots dos tribunals van desestimar el recurs. El 2007, la família de Gurnés va aconseguir que el Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg, admetés a tràmit la demanda, un fet sense precedents a l'Estat espanyol.

Actualment, el cas forma part de la querella argentina contra els crims del franquisme. 

Explicar la història 

Mercè Carbó va conèixer Eugènia Riera el 2009, i es va assabentar del cas del seu avi. Tot i que inicialment volia fer-ne una pel·lícula documental, finalment va decidir escriure'n un llibre, en què va treballar intensament durant el 2015. Carbó explica que La veu silenciada barreja crònica i novel·la. Ha fet servir la gran quantitat de material que li va facilitar Riera, i ha omplert els espais buits de la història amb ficció. “He novel·lat els fets, amb molta fidelitat i respecte per la història, que és apassionant”, afirma Carbó. La periodista agraeix la confiança que li ha donat la família d'Eugeni Gurnés, i subratlla la dificultat d'ordenar la documentació del cas i fer-ne una ficció fidedigna. Molt interessada en la Guerra Civil, Carbó reivindica que “desenterrar les víctimes de les fosses comunes és un acte de justícia”.

A banda de la presentació del llibre, també s'inaugurarà al local social de La Caixa una exposició sobre Eugeni Gurnés, amb dibuixos --que Gurnés va fer mentre era a presó--, escrits i objectes personals, que es podrà visitar aquest dissabte i demà diumenge. 

Mira també:  El 7 de maig de 1943 es afusellat a Girona l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

Amb el triomf franquista passà a la frontera, però l'octubre de 1940 retornà i va ser denunciat, detingut, condemnat a mort i afusellat  

Més informació »