Neus
Munté, consellera de la Presidència de la Generalitat, va declarar finalment a
Catalunya Ràdio que es comprometien a retirar-se de les causes obertes que
havien pactat amb la CUP.
Aquest
serà el primer dels judicis que se celebrarà dels que figuren en el pacte entre
Junts pel Sí i la CUP-CC. La resta d'imputats que es troben en altres causes
resten a l’espera de si la Generalitat finalment incompleix el pacte.
L’advocat
Benet Salellas: “Va ser un operatiu que la pròpia Unitat d'Informació va
construir molt al límit, era un format que podia acabar perfectament a
l'Audiència Nacional”.
L’advocada
Mireia Bazaga: “Es tracta d’una judicialització del nostre dret de vaga”.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 28/01/2016
Girona (Gironès).-
Els
fets que van originar les imputacions es remunten al novembre del 2012, en el
marc de la darrera vaga general, convocada pels sindicats en resposta a les
polítiques i reformes legislatives que van imposar les mesures d’austeritat. A
Girona, el bloc anticapitalista va agrupar més de 2.000 persones, que després
de fer piquets des de la matinada, van recórrer els carrers de Girona. Durant
la marxa, la manifestació es va aturar davant de la seu de la Cambra de Comerç,
a l’avinguda Jaume I. Les manifestants tenien la intenció de llegir un
comunicat dins de la mateixa Cambra, per denunciar les paraules del seu
president, que una setmana abans havia
declarat als mitjans que “cal acostumar-se a aixecar-se més aviat al matí i treballar
més per cobrar menys”.
Després
que les treballadores de la Cambra de Comerç els obrís la porta, un grup de
manifestants van entrar per llegir el comunicat. En aquell moment els mossos
d'esquadra van abraonar-se'ls i van
succeir-se moments de confusió, ja que les manifestants no sabien per què la
policia havia entrat ni si intentarien detenir les seves companyes. Els grup
que es trobava dins de la Cambra va aconseguir sortir i la tensió va augmentar
i van intervenir un parell de furgonetes d’antiavalots dels mossos d’esquadra.
Després de crits de retrets i alguns globus i bombetes plenes de pintura que
van esclatar al simbòlic edifici empresarial de Girona, la manifestació va
continuar la seva marxa.
Detencions
amb un modus operandi “antiterrorista”
Un
dels advocats defensors, Benet Salellas, explica que quan va veure l’operatiu
dels mossos d’esquadra va pensar que les ordres de detenció provenien de
l'Audiència Nacional espanyola. “Va ser un operatiu que la pròpia Unitat
d'Informació va construir molt al límit” i afegeix: “era un format que podia acabar perfectament
a l'Audiencia Nacional, recordo que tots els mossos anaven ben tapats amb
passamuntanyes, fins i tot els uniformats”.
Mireia
Bazaga, l’altra advocada del cas, lamenta que “tal i com resulta habitual, les
imputacions s’han fet basant-se en fitxers policials que no compleixen l’actual
legislació de protecció de dades”. De fet, Bazaga afirma que en la declaració
davant del jutge la responsable de l’operatiu dels mossos d’esquadra va admetre
que li havien proporcionat fotografies d’activistes per ajudar-la a reconèixer
les persones que havien entrat a la Cambra de Comerç. Activistes que, afirma
l’advocada, “no havien estat detinguts mai i per tant no tenien per què
emmagatzemar dades d’ells”.
Fetes
les declaracions i tancada la instrucció, la causa va quedar pendent als
jutjats durant més de dos anys, fins que ara finalment s’ha fixat la data del
judici oral. Les parts acusadores són el Ministeri Fiscal, la Cambra de Comerç
i, de moment, la Generalitat de Catalunya, que sol·liciten penes de més de 4
anys de presó. L’advocada Mireia Bazaga, titlla l’acusació de
“desproporcionada”.
La
Generalitat de Catalunya incompleix el pacte amb la CUP-CC de retirar
l'acusació
Després
de la incertesa en la investidura del president de la Generalitat, Neus Munté,
consellera de la Presidència i portaveu del govern, va declarar finalment a
Catalunya Ràdio que es comprometien a retirar-se de les causes obertes que
havien pactat amb la CUP-CC. La notícia va causar rebombori i l’oposició de
Ciutadans i el Partit Popular, juntament amb la protesta rotunda dels tres
sindicats de Mossos d’Esquadra –SME, USPAC i SPC -, sembla que han fet tornar a
replantejar a l’actual govern la retirada de l’acusació. Munté, en roda de
premsa posterior a la reunió del Consell Executiu del 19 de gener, va matisar
que no es retirarien de les causes en què s’acusés d’atemptat a l’autoritat,
com és el cas dels vaguistes.
Fins
ara les advocades del cas no han tingut constància que la Generalitat hagi retirat
l’acusació, tot i que té temps de fer-ho fins el mateix dia del judici.
L’advocat Benet Salellas ha declarat que “fins avui hi ha hagut una voluntat de
la Generalitat d’escarmentar la gent que protesta.” Una voluntat que, assegura
Salellas, té “un perfil molt ideològic” perquè “aquestes acusacions no les
trobem en altres temes que afecten l’administració pública, com ara casos de
corrupció”. Segons Salellas és important que això canviï “com a mostra que
aquest govern és diferent de l'anterior, per demostrar que el present no
s’assembla al passat”.
Aquest
serà el primer dels judicis que se celebrarà dels que figuren en el pacte entre
Junts pel Sí i la CUP-CC. La resta d'imputats que es troben en altres causes
resten a l’espera de si la Generalitat finalment incompleix el pacte.
Una
campanya que buscarà el suport dels col·lectius i sindicats que van participar
en la vaga general
El
Grup Antirepressiu ha fet el tret de sortida de la campanya en suport als
vaguistes imputats que porta per nom La vaga a judici. En declaracions a aquest
mitjà, Natàlia Gassió, membre del Grup Antirepressiu, parla de la necessitat de
cercar un front comú de suports de tots aquells col·lectius, sindicats i
persones que van participar en la Vaga General. Gassió denuncia que “les
condicions de desigualtat perduren i resten intactes, el desequilibri entre
pobres i rics arriba a nivells insuportables, i a sobre volen condemnar a presó
persones que aquell dia van denunciar aquesta situació. És inadmissible”.
L'advocada Mireia Bazaga ressalta l’elevat contingut polític del cas: “es
tracta d’una judicialització del nostre dret de vaga”.
La
campanya constarà de dues xerrades informatives, el 28 de gener al Casal
Popular del Pla de l'Estany, a Banyoles, i l'endemà a l’Ateneu Popular
Salvadora Catà de Girona. Pel 5 de febrer hi ha convocada una roda de premsa i
concentració, que comptarà amb els parlaments de l’advocat i diputat de la CUP
Benet Salellas, d’un treballador de TMB afiliat a la CGT i també imputat durant
la vaga general, Saturnino Mercader, i del secretari general de la CGT,
Ermengol Gassiot.
Mira també:
[http://nordestllibertari.blogspot.com/2012/11/recull-informatiu-del-14-n.html]
Mira també:
[http://nordestllibertari.blogspot.com/2012/11/recull-informatiu-del-14-n.html]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada