L'herència socialista llibertària de Bakunin s’exposa a
Palafrugell, una ciutat de reconeguda presència anarquista.
La neboda besnéta del teòric anarquista, Tatiana Bakunin,
visita la Universitat Lliure de l'Empordà per analitzar la relació entre
anarquisme i francmaçoneria.
El passat 30 de maig va fer 200 anys del naixement de M. A Bakunin.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL
15/11/2014 Palafrugell (Baix
Empordà).-
La Universitat Lliure de l'Empordà i el Cercle Pedra Tallada han
commemorat aquesta tarda a Palafrugell (Baix Empordà) el bicentenari del
naixement del filòsof i militant socialista revolucionari Mikhaïl A. Bakunin, animador intel·lectual de
l'anarquisme social, amb una taula rodona en què va participar Tatiana Bakunin,
la seva neboda besnéta i mestra maçona de l’obediència ‘Dret Humà’, i Quim
Besora, exregidor d'ICV de Reus i estudiós de la relació històrica entre
l'anarquisme i la francmaçoneria a Catalunya.
El teòric rus va posar les bases del pensament socialista llibertari,
després d'una vida atrafegada en contacte amb la intel·lectualitat europea del
segle XIX, instigant revolucions i un llarg període d'empresonament i exili a
Sibèria. Advocava per una societat lliure en què no calgués Estat ni autoritat,
basada en la capacitat de treball, la plena igualtat entre homes i dones i
l'abolició del dret a l'herència, perquè cadascú posseís i visqués d'acord amb
el que produís. Va morir sense descendència, però tot i això no va poder evitar
que el llegat immaterial del seu cognom hagi perviscut a través dels
descendents dels seus germans.
Tatiana Bakunin manifesta que “de vegades el bagatge ple
d'història del cognom pesa, però no es pot deixar enrere”. La familiar del
filòsof viu a Brussel·les i reivindica els valors del seu oncle besavi, que va
compaginar el seu pensament d'emancipació de la classe obrera i les capes
popular amb la iniciació francmaçònica, doncs, a nivell dels graus filosòfics,
tenia el 32, encara que l'obediència de les lògies respecti l'autoritat
superior. Segurament, segons Tatiana , Bakunin hi va veure una eina de
transformació social alliberadora a través de l'ús de la raó. Però va acabar
allunyat de la maçoneria tot criticant la deriva burgesa de les lògies que
freqüentava a partir de la segona meitat del segle XIX.
Besora va defensar la compatibilitat i complementarietat
entre el pensament llibertari i la vocació de la maçoneria, mentre que el
vicerector de la Universitat Lliure de l'Empordà, Andrés Cascio, va reivindicar
l'encaix del pensament de M. A. Bakunin en el context de crisi actual. “Si avui
visqués, segurament no es distanciaria gaire de moltes anàlisis polítiques”, va
reblar. Cascio va inscriure el pensament del teòric en un context de crisi del
sistema del segle XIX, extrapolable en alguns termes a l'actual; de la mateixa
manera que el seu ideal de confederacions internacionals perviu en l'Europa
dels pobles, no dels Estat Nació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada