Inauguració de l’exposició al MUME dedicada al gitano dibuixant i poeta Helios Gómez, l'artista al·lucinant i revolucionari, l'artista del proletariat.
Aquest dissabte al migdia a la Jonquera.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 12/07/2014
La Jonquera (Alt Empordà).-
Amb la inauguració de l’exposició al MUME de la Jonquera (Alt Empordà) dedicada al dibuixant i poeta Helios Gómez (Sevilla, 1905-Barcelona, 1956) aquest dissabte al migdia es fa un homenatge aquest significat company revolucionari del temps de la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la guerra i revolució de 1936, l’exili i el primer franquisme.
El juliol de 1936, Agustí Centelles va fotografiar un grup de milicians parapetats rere una barricada entre els quals es reconeixia, a l'esquerra, sostenint un fusell amb expressió més aviat absent, Helios Gómez, aquell artista i poeta revolucionari andalús que havia arribat a Barcelona el 1930 amb una intensa vida de viatges i presons al darrere, i uns dibuixos que havien deixat tothom bocabadat pel seu caràcter desinhibit, insòlit i extraordinàriament modern. Helios Gómez, l'artista al·lucinant i revolucionari, l'artista del proletariat, el qualificava la premsa de l'època pensant que en ell es fonien tant el compromís del creador, amb la fundació per exemple del Sindicat Professional de Dibuixants amb Josep Bartolí, on sortirien els millors cartellistes de la Guerra Civil, com el de l'home d'acció que seria detingut amb Lluís Companys pels fets d'octubre de 1934 i combatria als fronts d'Aragó, les Illes, Madrid i Andalusia, i també el jove Carles Fontseré.
Des que Helios va publicar les seves primeres il·lustracions a la revista llibertària de Sevilla ‘Páginas Libres’, el 1923, poc després d'afiliar-se a la CNT, la seva obra va estar dominada per una decidida voluntat de transformació social per mitjà d'un llenguatge que connectava amb les estratègies de l'agit-prop i amb els corrents més audaços de l'avantguarda europea, des del futurisme i el dadaisme al cubisme, el constructivisme i el surrealisme. És probable que el primer contacte amb la modernitat d'aquell jove aprenent d'una fàbrica de ceràmica sevillana provingués de la seva familiaritat amb les publicacions ultraistes. Però en qualsevol cas la revelació decisiva arribaria a París el 1927, fugint de la repressió de la CNT i l’anarquisme social revolucionari sota la dictadura de Primo de Rivera, i més endavant a Brussel·les, Amsterdam, Viena, Berlín, Moscou.
Quan va establir-se a Barcelona, Helios Gómez havia format ja part dels principals corrents de l'avantguarda, havia col·laborat a la revista ‘Monde’ del militant Henri Barbusse, havia confraternitzat amb Georg Grosz, Romain Rolland i el grup Sturm de Herwarth Walden, i havia treballat de decorador a Brussel·les i d'obrer de xoc a la Sibèria soviètica.
Contrari al concepte burgès de l'artista pur, Helios defensava la idea d'un art revolucionari al servei dels obrers i els oprimits, principis que predicava no només en les seves fogoses arengues polítiques, sinó també amb l'exemple: per les seves activitats subversives, primer a la CNT i l'anarquisme social revolucionari, com a militant comunista llibertari, i, més endavant, com a militant del partit comunista que abandonaria durant la guerra per retornar a la lluita llibertària, una crònica de 1936 assegurava que havia estat detingut per la policia més de setanta vegades -la primera, als 15 anys- i se li havien obert més de quaranta processos judicials. De fet, coneixeria les presons de mig Europa i totes les de l'Estat espanyol, en especial la Model de Barcelona, on estaria confinat els últims anys de la seva vida quan havia organitzat una xarxa revolucionària d’alliberament en la resistència contra el franquisme.
El Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera (MUME) recupera a partir d’aquest dissabte la trajectòria d'aquest artista revolucionari singular amb l'exposició ‘Helios Gómez. La revolució gràfica’, promoguda per l'Associació Cultural Helios Gómez que presideix el seu fill, Gabriel Gómez Plana, present a la inauguració d’aquest migdia, al voltant de tres dels seus àlbums de dibuixos més compromesos: ‘Días de ira’, un al·legat contra el despotisme capitalista publicat a Berlín per encàrrec de l'Associació Internacional dels Treballadors; ‘Revolución española’, fruit de la seva estada a Moscou el 1933 i seguint l'estètica del denominat “realisme socialista”, de la qual, però, no tardaria a distanciar-se, i ‘Horrores de la guerra’, un cicle inacabat i inèdit, del qual només va arribar a realitzar cinc estampes, que reflecteixen la tragèdia dels bombardejos sobre la població civil, l'èxode i l'internament als camps de concentració francesos. La mostra es complementa amb una selecció dels seus poemes i algunes publicacions de l'època amb les quals va col·laborar, com ara la portada de la novel·la de J. Puig i Ferreter ‘Servidumbre’ i ‘El trovador cooperativista’, de 1927, ambdues obres publicades a Barcelona per Cosmos. Emotiva és la carta enviada per Helios al seu amic dibuixant Josep Bartolí, escrita el 20 de setembre de 1940 al camp de concentració francès que hi havia a Bram. També hi ha un impactant dibuix seu a la portada del diari barceloní ‘L’Opinió’ (17/06/2034) en relació al conflicte pels contractes de conreu de la Generalitat de Catalunya, presidida aleshores per Lluís Companys, amb el Govern de la República espanyola, que portaria al Sis d’Octubre, on podem llegir els titulars “ORDRE, SERENITAT I DISCIPLINA. Us poden cridar a regles, avui mateix. Els serveis de l’ordre públic ens pertanyen. Tothom a punt per impedir que ens els prenguin. El president Companys donarà l’ordre.”
El juliol de 1936, Agustí Centelles va fotografiar un grup de milicians parapetats rere una barricada entre els quals es reconeixia, a l'esquerra, sostenint un fusell amb expressió més aviat absent, Helios Gómez, aquell artista i poeta revolucionari andalús que havia arribat a Barcelona el 1930 amb una intensa vida de viatges i presons al darrere, i uns dibuixos que havien deixat tothom bocabadat pel seu caràcter desinhibit, insòlit i extraordinàriament modern. Helios Gómez, l'artista al·lucinant i revolucionari, l'artista del proletariat, el qualificava la premsa de l'època pensant que en ell es fonien tant el compromís del creador, amb la fundació per exemple del Sindicat Professional de Dibuixants amb Josep Bartolí, on sortirien els millors cartellistes de la Guerra Civil, com el de l'home d'acció que seria detingut amb Lluís Companys pels fets d'octubre de 1934 i combatria als fronts d'Aragó, les Illes, Madrid i Andalusia, i també el jove Carles Fontseré.
Des que Helios va publicar les seves primeres il·lustracions a la revista llibertària de Sevilla ‘Páginas Libres’, el 1923, poc després d'afiliar-se a la CNT, la seva obra va estar dominada per una decidida voluntat de transformació social per mitjà d'un llenguatge que connectava amb les estratègies de l'agit-prop i amb els corrents més audaços de l'avantguarda europea, des del futurisme i el dadaisme al cubisme, el constructivisme i el surrealisme. És probable que el primer contacte amb la modernitat d'aquell jove aprenent d'una fàbrica de ceràmica sevillana provingués de la seva familiaritat amb les publicacions ultraistes. Però en qualsevol cas la revelació decisiva arribaria a París el 1927, fugint de la repressió de la CNT i l’anarquisme social revolucionari sota la dictadura de Primo de Rivera, i més endavant a Brussel·les, Amsterdam, Viena, Berlín, Moscou.
Quan va establir-se a Barcelona, Helios Gómez havia format ja part dels principals corrents de l'avantguarda, havia col·laborat a la revista ‘Monde’ del militant Henri Barbusse, havia confraternitzat amb Georg Grosz, Romain Rolland i el grup Sturm de Herwarth Walden, i havia treballat de decorador a Brussel·les i d'obrer de xoc a la Sibèria soviètica.
Contrari al concepte burgès de l'artista pur, Helios defensava la idea d'un art revolucionari al servei dels obrers i els oprimits, principis que predicava no només en les seves fogoses arengues polítiques, sinó també amb l'exemple: per les seves activitats subversives, primer a la CNT i l'anarquisme social revolucionari, com a militant comunista llibertari, i, més endavant, com a militant del partit comunista que abandonaria durant la guerra per retornar a la lluita llibertària, una crònica de 1936 assegurava que havia estat detingut per la policia més de setanta vegades -la primera, als 15 anys- i se li havien obert més de quaranta processos judicials. De fet, coneixeria les presons de mig Europa i totes les de l'Estat espanyol, en especial la Model de Barcelona, on estaria confinat els últims anys de la seva vida quan havia organitzat una xarxa revolucionària d’alliberament en la resistència contra el franquisme.
El Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera (MUME) recupera a partir d’aquest dissabte la trajectòria d'aquest artista revolucionari singular amb l'exposició ‘Helios Gómez. La revolució gràfica’, promoguda per l'Associació Cultural Helios Gómez que presideix el seu fill, Gabriel Gómez Plana, present a la inauguració d’aquest migdia, al voltant de tres dels seus àlbums de dibuixos més compromesos: ‘Días de ira’, un al·legat contra el despotisme capitalista publicat a Berlín per encàrrec de l'Associació Internacional dels Treballadors; ‘Revolución española’, fruit de la seva estada a Moscou el 1933 i seguint l'estètica del denominat “realisme socialista”, de la qual, però, no tardaria a distanciar-se, i ‘Horrores de la guerra’, un cicle inacabat i inèdit, del qual només va arribar a realitzar cinc estampes, que reflecteixen la tragèdia dels bombardejos sobre la població civil, l'èxode i l'internament als camps de concentració francesos. La mostra es complementa amb una selecció dels seus poemes i algunes publicacions de l'època amb les quals va col·laborar, com ara la portada de la novel·la de J. Puig i Ferreter ‘Servidumbre’ i ‘El trovador cooperativista’, de 1927, ambdues obres publicades a Barcelona per Cosmos. Emotiva és la carta enviada per Helios al seu amic dibuixant Josep Bartolí, escrita el 20 de setembre de 1940 al camp de concentració francès que hi havia a Bram. També hi ha un impactant dibuix seu a la portada del diari barceloní ‘L’Opinió’ (17/06/2034) en relació al conflicte pels contractes de conreu de la Generalitat de Catalunya, presidida aleshores per Lluís Companys, amb el Govern de la República espanyola, que portaria al Sis d’Octubre, on podem llegir els titulars “ORDRE, SERENITAT I DISCIPLINA. Us poden cridar a regles, avui mateix. Els serveis de l’ordre públic ens pertanyen. Tothom a punt per impedir que ens els prenguin. El president Companys donarà l’ordre.”
Més informació:
http://www.gonzoo.com/creadores/story/helios-gomez-arte-gitano-en-el-franquismo-664/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada