[20/04/2014]
El company de l’Escala (Alt Empordà), aleshores insubmís al servei militar franquista, cofundador dels col·lectius d’Estudiants Llibertaris de Catalunya i Balears, secretari de Defensa dels grups de Barcelona de la FAI i portaveu de la comissió política del Comitè de Solidaritat Presos MIL, estava a Barcelona fent el carajillo a la barra d’una taverna prop de Virrei Amat a les 3 del migdia del dissabte 20 d’abril de 1974, mentre feia temps per una cita orgànica de la FAI a la plaça Eivissa, a Horta, quan el telediari de TVE es va iniciar amb la seva fotografia, procedent de la del seu DNI de quan tenia 16 anys, tot seguit van aparèixer les de Felip Solé (grups autònoms armats que la policia en va dir OLLA), Ignasi Solé Sugranyes (ex MIL i Comitè de Solidaritat), el poeta Genís Cano, vinculat a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i un altre company sota ordre de detenció per haver organitzat la resistència llibertària armada a Catalunya que la Dictadura atribuïa a una continuació del dissolt MIL al mateix temps que eren relacionats amb l’afer d’una mina antitanc atribuïda a Joan Jordi Vinyoles, Georgina Nicolau i Ramon Carrión (passats a l’autoritat militar sota l’etiqueta OLLA i que pertanyien al mateix grup autònom que Felip Solé i al Comitè de Solidaritat).Segons la Dictadura es tractava de gent que estava creant en els complexos industrials catalans una xarxa de nuclis d’autodefensa armada mitjançant la proliferació de grups autònoms de combat, als quals els detinguts i els perseguits de les fotografies facilitaven armes de guerra, explosius, com ara una mina antitanc, i assessorament polític per, deixant en segon terme les tasques de propaganda, generalitzar la lluita armada a tots els nivells, com a plataforma idònia encaminada a aconseguir violentament el canvi de règim.
Cal recordar que aquells dies s’esperava el cop militar a Portugal que finalment es va produir cinc dies després, quan els companys de les fotografies estaven amagats. En aquest sentit cal senyalar que en principi, a nivell de la FAI, s’esperava el cop de Lisboa pel mes de juny, però els militars portuguesos van avançar la dada per raons de seguretat.
En una circular interna reservada, en còpies de carbó en paper ceba, el company Piñero, aleshores secretari de Defensa de la Federació Local dels Grups Anarquista-Comunistes de Barcelona havia escrit, a màquina, el 4 de març de 1974, arrel de l’assassinat el 2 de març del company comunista llibertari d’origen empordanès, doncs el pare de Salvador Puig Antich era de Castelló d’Empúries, “[...] Que a tot arreu se senti ‘Han matat Puig Antich: Salvem Oriol Solé!’, com un miler d’obrers cridaven fa dies pel carrers de Badalona. A pesar de les incessants detencions, a pesar de la implacable persecució que pateixen els nostres medis llibertaris, continuem endavant, doncs no tenim res a perdre, mentre l’Estat espanyol i portuguès estiguin en crisi. La guerra [de 1936] continua, la revolució proletària del 36 prossegueix congelada... Cal arribar a l'esclat revolucionari internacional a partir de les lluites de cada dia, amb la CNT, amb tots els revolucionaris, pel Comunisme llibertari” (escrit esmentat per Antonio Téllez Solà, ‘El MIL i Puig Antich’, Virus Editorial, Barcelona 2006, document ‘La guerra continua...’, pàgines 129 a 131; Primera edició, en castellà, 1994).
En aquell moment hi havia a la presó de Figueres, des del mes de març, el company del col·lectiu de la UAB d’Estudiants Llibertaris i la CNT-AIT l’estudiant universitari figuerenc Eugeni Méndez i també sota el TOP, però en llibertat provisional el poeta Enric Casasses, vinculat familiarment a l’Escala, i company a Primària d’en Piñero, del col·lectiu de Filosofia i Lletres de la UB d’Estudiants Llibertaris, en el marc de les vint-i-dues detencions d’estudiants del moviment llibertari aquell mes de març (referència "Nota de la Prefectura Superior de Policia" de Barcelona el 21 de març de 1974, després de l’assassinat al garrot de Puig Antich, pàgines 135 a 138).
També cal recordar l’empresonament de Núria Ballart, vinculada a la Bisbal d’Empordà, membre del Comitè de Solidaritat Presos MIL, i del pintor Enrique Conde, també del Comitè i del col·lectiu de Belles Arts de la UB d’Estudiants Llibertaris, que arrel de la seva detenció junt amb Ballart, procedents de Tolosa de Llenguadoc, va ser detinguda 72 hores a la Prefectura de Via Laietana la germana d’Enric, Maria Casasses.
Aquestes detencions i persecucions de fa 40 anys mostren la relació de l’Empordà amb la campanya per salvar la vida dels companys empresonats del MIL.
Llegeix en pdf ‘El MIL i Puig Antich’ d'Antonio Téllez Solà
http://libros.metabiblioteca.org/bitstream/001/508/1/Puig%20Antich.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada