"IsaVel"
A
Llagostera s'introduí en els ambients sociopolítics i assistí al
míting que en aquesta població realitzà el novembre de 1868 el
polític socialista Fernando Garrido i l'etnòleg anarquista Élie
Reclus
La
primera sindicalista catalana, en un musical gironí.
‘IsaVel',
basat en l'obra de teatre de Toni Strubell sobre Isabel Vilà
(1843-1886), està dirigit per Kim Planella, amb música d'Antoni i
Marc Mas, i es vol estrenar a la tardor.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 02/02/2013
Girona (Gironès).-
Joan Carles Gelabertó i
Orue va escriure a la ‘Revista de Girona’ l’article d’història
‘Isabel Vilà, de Llagostera, lluitadora social i pedagoga’.
També hi ha un llibre de Francesc Ferrer i Gironès, ‘Isabel Vilà.
La primera sindicalista catalana’, sobre aquesta mestra d’escola,
lliure pensadora i anarquista, nascuda a Calonge el 1843 i vinculada
des de molt petita a Llagostera (la Selva), que havia deixat un petit
però inesborrable record “en la memòria col·lectiva
republicana”, segons afirma Toni Strubell i Trueta, autor de l'obra
de teatre Isabel ‘Cinc Hores', publicada per El Gall Editor, de
Pollença, però mai representada fins ara. El títol de l'obra de
Strubell feia referència al sobrenom que popularment van donar a
Vilà per la seva lluita perquè els nens que estaven obligats a
treballar en la seva època no haguessin de fer-ho en jornades de més
de cinc hores. Ara, finalment, la vida intensa d'aquesta
anarcosindicalista, revolucionària fervent i pedagoga lliure
pensadora pujarà a l'escenari en un ambiciós espectacle de teatre
musical, titulat IsaVel, que Strubell ha impulsat amb el director Kim
Planella, perquè es pugui estrenar a Girona la tardor vinent. El
títol, òbviament, té una explicació: quan aquesta dona
irreductible, que va arribar tard a l'ensenyament i a la cultura, va
iniciar la seva formació, preguntava al seu instructor per què les
normes que tot ho acotaven també s'havien de seguir en l'escriptura.
La seva rebel·lia socialista llibertària va ser escriure el seu nom
amb V, que en aquest cas també es converteix en el símbol de les 5
hores del seu sobrenom.
Heroïna
de les Gavarres
‘IsaVel’,
subtitulada ‘Una obra teatral musical centrada a les Gavarres’,
perquè aquest espai natural també és molt present en l'argument,
parteix del guió original de Toni Strubell, adaptat i dirigit per
Kim Planella, que també és l'autor de les lletres de les cançons
que ha compost Antoni Mas, amb arranjaments del seu fill, Marc Mas.
El
muntatge, que en escena superarà les tres hores de durada, estarà
protagonitzat per Iris Vilà, en el paper d'Isabel Vilà, i altres
actors i cantants com ara Marta Prieto, Ulises Ordúñez, Llorenç
Fernández, Karl Svensson, Roser Ferrer-Morató, Susanna del Saz,
Carles Casanovas, Agustí Agell i Carlos Gramaje, que ha actuat en
musicals de Dagoll Dagom com ara ‘Mar i cel’ i ‘Flor de nit’,
i que a ‘IsaVel’ interpretarà el paper de Pere Caimó, el
diputat republicà federal insurreccionalista guixolenc que va
participar en l'aixecament armat republicà federal i
internacionalista obrer conegut com el Foc de la Bisbal del 6
d’octubre de 1869.
De
fet, ‘IsaVel’ s'articula a partir de tres aspectes principals de
la personalitat i la vida d'Isabel Vilà i Pujol. En primer lloc, hi
apareix la seva activitat com a líder anarcosindicalista obrera de
l’AIT a les comarques del Nord-est de Catalunya, un paper
completament atípic per a una dona en el segle XIX, sobretot contra
l'explotació infantil.
El
Foc de la Bisbal del Sis d’Octubre
També
té molta importància en l'obra l'actuació d'aquesta dona
declaradament pacifista en l'episodi bèl·lic del Foc de la Bisbal,
en què va liderar un cos d'infermeres per auxiliar els republicans
federals i obrers en la seva lluita contra la tropa governamental de
l’Estat espanyol, el 6 d'octubre del 1869.
Vilà
va anar de Llagostera a la Bisbal d'Empordà amb el grup
d'infermeres, i des de finals dels anys noranta, per iniciativa de
Francesc Ferrer i Gironès, un grup de persones reprodueixen aquesta
marxa el primer diumenge d'octubre en homenatge a Vilà. Durant la
marxa, Antoni Mas interpreta amb l'acordió una cançó popular
dedicada a Isabel, que també s'ha inclòs en l'obra.
El
tercer aspecte de Vilà que recull ‘IsaVel’ és la seva faceta
com a pedagoga: el seu exili a Carcassona (Occitània), on va ser
acollida per una família catalana, francmaçona i il·lustrada, i
allà va poder estudiar. Isabel va acabar donant classes a Sabadell i
Barcelona i va arribar a tenir una acadèmia pròpia.
Per
finançar aquest musical, que inclourà una orquestra de 25 músics
dirigida per Antoni Mas, els seus promotors posaran en marxa diverses
campanyes de micromecenatge a través del web Verkami, per a la
difusió de les quals busquen la complicitat dels ajuntaments del
Baix Empordà, la Selva, Vallès Occidental i Barcelonès, més
vinculats a la història d'Isabel Vilà i a l'entorn natural de les
Gavarres, però també de sindicats, associacions d'empresaris i
altres entitats que, com el Consorci de les Gavarres i la Comissió
de la Dignitat, ja donen suport actiu al projecte. Entre els
avantatges que tindran aquells que aportin diners al projecte a
través de Verkami, hi haurà sopars en diversos restaurants de les
Gavarres que oferiran el menú Isabel Vilà, elaborat per Jaume
Fàbrega.
Isabel
Vilà i Pujol a ANARCOEFEMÈRIDES (Efemèrides anarquistes)
El
23 de desembre de 1896 mor a Sabadell (Vallès Occidental, Catalunya)
la sindicalista, militant de la Internacional i pedagoga racionalista
Isabel Vilà i Pujol. Havia nascut el 3 d'agost de 1843 a Calonge
(Baix Empordà, Catalunya). Filla de Segimon Vilà Roure, obrer taper
que en 1856 havia emigrat a Llagostera, centre de la indústria
surera gironina, i de Teresa Pujol Armet. El matrimoni tingué cinc
filles, de les quals Isabel era la tercera. A part de treballar, el
temps lliure l'esmerçava a atendre els malalts de Llagostera, i a
aprendre a llegir i escriure per tal d'arribar a mestra. Va establir
relacions amb un jove de posició acomodada, fins que aquest intentà
excedir-s'hi, per la qual cosa decidí acomiadar-lo i deixar de
freqüentar llocs de diversió, i va romandre fadrina tota sa vida.
A
Llagostera s'introduí en els ambients sociopolítics i assistí al
míting que en aquesta població realitzà el novembre de 1868 el
polític socialista Fernando Garrido i l'etnòleg anarquista Élie
Reclus. En 1869 començà a participar en les reunions dels
republicans federals i el març d'aquell any promogué una petició a
les Corts, signada per 800 dones d'aquesta vila, on es demanava
l'abolició de les quintes, la separació Església - Estat i la
llibertat de cultes.
El
6 d'octubre de 1869 prengué part com a infermera en la revolta
anomenada «El Foc de la Bisbal», per defensar la República
Democràtica Federal contra el governador militar de Girona, per la
qual cosa va haver de realitzar una marxa amb altres 3.000 persones
des de Llagostera i Cassà de la Selva a la Bisbal, travessant les
Gavarres.
Afiliada
a la Federació Local de Llagostera (tapers, sabaters i paletes) de
la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional dels
Treballadors (FRE-AIT), el 30 d'agost de 1872 va fer un míting
d'afirmació internacionalista i d'apoliticisme anarquista a Sant
Feliu de Guíxols i el juliol de 1873 un altre a Llagostera.
Entre
1872 i 1873 ocupà la secretaria de la FRE de Llagostera. La seva
activitat reivindicativa comportà que li dediquessin una cançó a
Llagostera, a causa de l'enfrontament de l'AIT local amb les
autoritats de la vila per l'aplicació de la normativa del govern
republicà, que limitava a cinc hores la jornada laboral dels nins i
nines de menys de 13 i 14 anys, respectivament, i a vuit la dels
al·lots menors de 15 i les al·lotes menors de 17 --per mor d'això
passarà a ser coneguda com Isabel Cinc Hores. Des d'agost de 1873,
per aquest conflicte, Vilà i l'AIT patiren una campanya d'injúries
i de pressions per al tancament de la federació local, i aquell
mateix mes es dissolgué la societat de tapers. També exigí un
local i una biblioteca a l'alcalde per a l'educació de la classe
treballadora. Quan en 1874 fou il·legalitzada la Internacional i es
redactà una ordre de detenció contra ella, es traslladà a
Occitània on va fer de professora de castellà i de comptable a
Carcassona durant sis anys, acollida a casa dels senyors Muntada,
amics de la família i latifundistes a Algèria.
En
l'exili va estudiar per ser mestra d'escola. En 1880 retornà a
Catalunya i s'establí a la comarca barcelonina, dedicant-se a
l'ensenyament, d'antuvi com a professora de llengua francesa al
Centre Republicà de Sabadell i després fundant i dirigint el
«Col·legi Franco-Espanyol» per a nines. A partir de 1882 encapçalà
una escola racionalista de nines de la Institució Lliure
d'Ensenyament a Sabadell i, quan hagué de tancat, en 1895,
desposseïda per la junta directiva per les seves relacions amb
l'espiritisme, continuà fent classes en aquesta ciutat ajudada per
l'Església Evangèlica luterana de la localitat. Isabel Vilà i
Pujol va morir el 23 de desembre de 1896 a Sabadell (Vallès
Occidental, Catalunya) i fou enterrada al denominat Cementiri dels
Dissidents.
Durant
la II República (1931-1936) l'Ajuntament de Llagostera va adoptar
l'acord de dedicar-li un carrer, encara que aquesta denominació va
durar poc.
Finalitzada
la Guerra Civil, per decisió de l'ajuntament franquista es va
anul·lar la nomenclatura republicana. En el ple municipal del 12
d'abril de 1995 de la ciutat de Llagostera es va aprovar dedicar-li
una plaça a la nova urbanització de Santa Eugènia.
A
Sant Feliu de Guíxols existeix una «Associació de Dones Isabel
Vilà» dedicada a desenvolupar projectes solidaris.
En
1996 Francesc Ferrer i Gironès publicà la biografia ‘Isabel Vilà
i Pujol. La primera sindicalista catalana’, que fou reeditada,
ampliada i corregida, en 2005.
L'octubre
de 2000, una colla d'entitats, de sindicats i d'associacions
excursionistes realitzà la «Primera Caminada Memorial Isabel Vilà»,
en commemoració del «Foc de La Bisbal» i de la marxa que des de
Llagostera va fer Isabel Vilà.
En
2005 el filòleg català Toni Strubell i Trueta publicà Isabel «Cinc
Hores», obra teatral basada en la vida de la que es considera la
primera sindicalista catalana.
Bibliografia
bàsica
Joan
Carles Gelabertó i Orue: «Isabel Vilà, de Llagostera, lluitadora
social i pedagoga», en Revista de Girona, 205 (març - abril 2001),
pàgines 32-35.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada