La vil·la romana de Calella a l'espera de rebre tracte depatrimoni al soterrani d’un supermercat Aldi

La vil·la romana de Calella a l'espera de rebre tracte de patrimoni al soterrani d'un supermercat Aldi

Les restes del jaciment del Roser - Mujal es degraden sota la botiga de la cadena alemanya, inaugurada fa un any i mig, i revelen la debilitat de la legislació actual

Hi ha danys al material mil·lenari de la vil·la que ja no tenen restitució possible

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Calella (Alt Maresme, Maresme, comtat de Girona) 04/04/2025.- Llegim a Directa que una luxosa mansió d'època romana va emergir per sorpresa de les profunditats del subsòl de Calella (Alt Maresme) el 2021, però va ser sepultada sota els fonaments d'un supermercat Aldi inaugurat fa un any i mig i encara no són accessibles. Les relíquies de la casa subsisteixen en una cavitat per sota el nivell de l'aparcament de la botiga, només visibles a través del forat de la rampa d'accés per als clients. Des que va ser pública la seva esplendor, la Plataforma per la Dignificació de la Vil·la Romana de Calella denuncia la depauperació a la qual l'Ajuntament i la Generalitat han sotmès el patrimoni descobert.

A l'antiguitat, la finca sencera, que dominava l'àrea elevada per sobre de l'N-II a l'oest de l'hospital Sant Jaume, era una explotació vitivinícola, dedicada a la producció i al comerç, molt rica, amb una factoria de terrissa pròpia. L'arc cronològic de l'estratigrafia abasta des del segle I aC al III dC, i també hi ha estructures més tardanes, dels segles IV i V dC. La funció fabril i la rústica de l'àmbit del Roser - Mujal de Calella estaven sòlidament documentades amb motiu de les diverses intervencions urbanístiques que des del 1947 han alterat l'aspecte de la zona.

Sortint a la superfície, la vil·la residencial ha esdevingut l'element més sumptuós del conjunt arqueològic. Associada a l'explotació, va assolir el punt àlgid de funcionament el segle I dC i gaudeix d'un circuit de piscines termals privat.

Les excavacions que recentment van exposar la majestuositat de la vil·la es van efectuar en el context d'un projecte d'obra, arran d'una modificació interessada, a petició d'Aldi, del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Així ho valida l'aprovació inicial de la modificació, votada al ple de l'Ajuntament de Calella amb data 25 de febrer del 2019. Aleshores Aldi encara no era titular dels terrenys del jaciment, va adquirir-los després de la requalificació. Els particulars havien pactat la compra amb anterioritat i l'Ajuntament en tenia coneixement, d'acord amb l'articulat del conveni signat entre Aldi i l'ens local.

l conveni va ratificar el dret de vol de l'Ajuntament, que el faculta per edificar tres plantes a dalt del supermercat destinades a equipament públic. Després d'un intent infructuós d'instal·lar-hi dependències de l'hospital proper, l'Ajuntament encara no ha executat aquesta clàusula. L'acord també estipula les obligacions d'Aldi en la preservació de les ruïnes, entre les quals fer-les "visitables, dins de l'horari d'obertura de l'establiment comercial" i assumir els costos econòmics de les prospeccions i la resta d'actuacions oportunes, diligència a la qual ja estava forçat per llei. Quan el febrer del 2021 comencen els treballs arqueològics contractats per Aldi prèviament a la construcció, aflora la vil·la contra tot pronòstic. "Al principi ens deien que eren quatre pedres; potser hi havia indicis de la vil·la, però en cap cas de la vil·la tal com la vam veure al final", recorda Lourdes Roselló, membre de la plataforma.

L'existència del jaciment era notòria, però la flotació de la vil·la va multiplicar-ne el valor. Era una troballa excepcional, atès l'estat de conservació excel·lent que presentava.

David Garcia Rubert, arqueòleg, professor i investigador de la Universitat de Barcelona, en celebra especialment els murs monumentals. Destaca que "veure un monument que conserva dos metres d'alçada, quan els arqueòlegs de casa nostra estem acostumats a murs que no aixequen un pam de terra, és extraordinari".

Malgrat la potència del descobriment, la Direcció General de Patrimoni Cultural, la màxima responsable de la qual en aquella etapa era l'actual consellera de Cultura, Sónia Hernández, va beneir les obres d'Aldi espolsant-se la pressió de la plataforma.

Joan Juhé, el portaveu, s'enorgulleix "d'haver aconseguit la declaració com a bé cultural d'interès local (BCIL) no només de la vil·la, sinó de tot el conjunt monumental". Ara bé, li genera recança la segregació que va patir el jaciment a pesar de la declaració. "El Departament de Cultura interpreta la protecció del BCIL i la Llei de Patrimoni segons les necessitats del moment", critica.

Davant de les possibles infraccions a la Llei de Patrimoni, la plataforma va denunciar el cas als Jutjats d'Arenys de Mar i va instar la Fiscalia a investigar si hi havia hagut delictes imputables en la modificació del POUM, però la seva causa no va prosperar en cap instància.

La coexistència com a coartada

Per Garcia Rubert, la Llei de Patrimoni és l'autèntic inhibidor de la gestió correcta: "Tal com està ara mateix, permet fer el que vulguis amb el patrimoni arqueològic. En darrer terme és prou flexible perquè de manera pràcticament discrecional tu puguis dur a terme amb el patrimoni arqueològic el que vulguis, incloent-hi la seva destrucció", assenyala.

Els informes arqueològics d'In situ, l'empresa que va fer els treballs, estan subjectes a la transparència institucional i la Generalitat n'atén les peticions de consulta. Donen una idea teòrica de les mutilacions que van ser tolerades a favor de la fonamentació de l'edifici. Per a la ubicació dels enceps i els pilotatges, és acreditable a partir dels informes que les afectacions més greus --d'un total de 185, classificades entre eliminacions, desmuntatges i rebliments de caràcter total o parcial-- desfiguren la interpretació de peces sensibles de la vil·la o directament les demoleixen, com les conduccions hidràuliques, fragments de pavimentació a l'estil opus signinum, estances de les termes i el vestibulum. I els informes tècnics de la Generalitat van consentir-ho.

"En alguns sectors van projectar pilotatges sense haver acabat d'explorar", sosté Roselló. "Què deien els informes? Que era un mal menor. Aquesta era la lluita. La Llei contempla els mals menors. Què hi pots fer si l'arqueòleg territorial i la Generalitat donen el vistiplau a carregar-s'ho?", lamenta.

La retòrica oficial, emparada en la Llei, sovint invoca la noció de coexistència. En paraules de Garcia Rubert, "tiren d'aquest concepte de la coexistència, que és fal·laç: no pateixis, no ho destruirem, ho preservarem i a més encara aconseguirem una cosa meravellosa: conviuran els dos al mateix temps," però assegura que la causa última del desmantellament és l'especulació, els equilibris per fer compatibles el patrimoni amb nous usos que beneficien sempre els interessos econòmics.

Les campanyes arqueològiques al Roser - Mujal van estendre's durant el 2021 i el 2022. Les obres van suprimir tant de patrimoni com l'Ajuntament i la Generalitat van concedir. L'1 d'agost del 2023 es va inaugurar l'Aldi i ara el silenci ofega l'estudi i la divulgació dels vestigis. No hi ha hagut cap publicació científica al respecte des de llavors. L'Ajuntament aclareix que s'organitzen visites grupals amb cita prèvia, però no hi ha notícia de cap projecte museogràfic, ni agenda per a l'obertura lliure del recinte. "Ha estat una oportunitat perduda per tenir un identificador de Calella, per tenir un dels jaciments més magnífics del Maresme", sentència Juhé. A l'espera del reconeixement que mereix, hi ha danys al material mil·lenari de la vil·la que ja no tenen restitució possible.