Nord-est Llibertari: Presentació a Viladamat del llibre No robaràs, de David Fernàndez

dijous, 6 de febrer del 2025

Presentació a Viladamat del llibre No robaràs, de David Fernàndez

Presentació a Viladamat del llibre No robaràs, de David Fernàndez

El divendres 14 de febrer, a les 7 de la tarda, a l'Ateneu Popular Sebastià Salellas

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Viladamat (Terraprim, Baix Ter/Baix Fluvià, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 06/02/2025.- Presentació, amb l'autor, a Viladamat (Alt Empordà) del llibre No robaràs (Fragmenta Editorial), del prtiodista David Fernàndez. El divendres 14 de febrer, a les 7 de la tarda, a l'Ateneu Popular Sebastià Salellas,

L'1 % més ric del món acumula el 63 % de la riquesa mundial produïda des del 2020. És per dades com aquesta que David Fernàndez Ramos considera que vivim en una època de robatori estructural i que el manament «No robaràs » ha de llegir-se des d'una perspectiva nova. ¿Per què ens indignem tant amb el carterista i tan poc amb la banca o les elèctriques i els beneficis astronòmics que obtenen de comerciar amb béns de primera necessitat? ¿Com podem sortir de l'estat catatònic en què ens trobem com a societat? Entre l'activisme i la filosofia franciscana, Fernàndez aborda la crisi de l'habitatge, l'emergència climàtica i el robatori de temps i de salut mental al qual ens sotmeten el capitalisme global i la tecnocràcia.

La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del Decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d'avui, lluny de qualsevol confessionalisme.

David Fernàndez (Vila de Gràcia, 1974) és un periodista de base i un activista de barri i de país. És autor de diversos assaigs, com Cròniques del 6 . I altres retalls de la claveguera policial (Virus, 2006), Llums i taquígrafs. Atles de la corrupció, el frau i la impunitat als Països Catalans (Pol·len, 2016, en col·laboració amb Àlex Romaguera) i August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra (Sembra, 2017, en col·laboració amb Anna Gabriel). Entre 2012 i 2015 va ser diputat al Parlament de Catalunya per la CUP, on va ser membre de dues comissions d'investigació: una sobre la crisi financera i la desaparició de les caixes catalanes i l'altra sobre el frau fiscal i la corrupció. Actualment és el responsable de Drets Civils i Polítics d'Òmnium Cultural i participa al Projecte Lliures (de pobresa, d'exclusions, de desigualtats).

A Fragmenta ha publicat No robaràs a la sèrie Deu Manaments.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...