Nord-est Llibertari: Girona recorda les víctimes de la tragèdia de Tarajal idenuncia les morts a les fronteres europees

dissabte, 8 de febrer del 2025

Girona recorda les víctimes de la tragèdia de Tarajal idenuncia les morts a les fronteres europees

Girona recorda les víctimes de la tragèdia de Tarajal i denuncia les morts a les fronteres europees

Demà diumenge al Pont de Pedra de Girona, a les 12h concentració de protesta amb lectura de manifest i parlaments

Es comptarà amb la participació de Maria Creixell, portaveu de la COF i activista pels drets de les persones migrades i refugiades, i Karim Sabni El Garraf, membre de Girona Acull i fundador de Social Project, activista pels drets humans i especialment en l'àrea de joves que migren sols

Convoquen Girona Acull i Coordinadora Obrim Fronteres (COF)

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 08/02/2025.- Llegim a Llibertat.Cat que el 6 de febrer passat es va complir 11 anys de la massacre de Tarajal, on almenys 14 persones van perdre la vida mentre intentaven arribar a territori espanyol. Malgrat el pas del temps, encara no s'ha fet justícia per aquestes morts ni per les milers de persones que continuen desapareixen i deixant la seva vida a les fronteres any rere any.

Les morts a les fronteres no són accidents, són la conseqüència directa de polítiques migratòries cada cop més repressives. Unes polítiques que es cobren vides a les fronteres però també en les nostres ciutats i pobles en forma de joves desinternats de centres de menors, infants no escolaritzades per la falta de padró o persones desateses pels serveis de salut i sanitaris per la manca de regularització i la consegüent impossibilitat d'accedir a un habitatge.

"No oblidem. Migrar és un dret. No més morts a les fronteres. Per un pacte que posi al centre els drets humans i la vida de les persones. Des de fa més de 10 anys seguim demanant veritat, justícia i reparació".

Per aquest motiu, Girona Acull i la Coordinadora Obrim Fronteres, (COF) amb altres col·lectius del territori català, han convocat per donar veu als actes de denúncia i reivindicació que tindran lloc al Pont de Pedra de Girona demà diumenge 9 de febrer, a les 12:00h.

Es comptarà amb la participació de Maria Creixell, portaveu de la COF i activista pels drets de les persones migrades i refugiades, i Karim Sabni El Garraf, membre de Girona Acull i fundador de Social Project, activista pels drets humans i especialment en l'àrea de joves que migren sols.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...