Nord-est Llibertari: Crema d’una bandera monàrquica espanyola a les Fires de Girona

divendres, 1 de novembre del 2024

Crema d’una bandera monàrquica espanyola a les Fires de Girona

Crema d'una bandera monàrquica espanyola a les Fires de Girona

L'acció va ser organitzada pel CDR Nord-oriental durant el concert d'Inadaptats a les barraques de Girona

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Gavarres, Gironès, comtat de Girona) 01/11/2024.- Llegim a VilaWeb que aquests dies Girona fa la Festa Major. Per Sant Narcís, les Fires omplen els carrers i la Devesa de la ciutat d'atraccions, concerts i activitats diverses. Una de les zones amb més afluència de públic és la Copa, lloc on es fan les barraques i els concerts. Ahir, durant el concert d'Inadaptats, el CDR Nord-oriental va pujar a l'escenari per mostrar una pancarta amb el missatge de "Puta Espanya" i una altra que deia "Independència".

Quan alguns membres del CDR van pujar a l'escenari encaputxats i van mostrar les pancartes, el públic va reaccionar amb xiulets i crits de "Puta Espanya". A més, un parell de membres del Comitè també van cremar una bandera monàrquica espanyola. Agents de seguretat van voler-ho impedir, però no van poder.

En un comunicat que va enviar posteriorment, el CDR Nord-oriental recordava com, el 2019, les barraques es van suspendre per la repressió de l'Estat espanyol, atès que les Fires van coincidir amb la setmana post-sentència. Així i tot, aquell any es van autogestionar festes a la plaça del Vi.

Sobre això, el comunicat diu: "Fa cinc anys, tardor del 2019, les barraques de Fires van ser suspeses. Fa cinc anys la repressió de l'Estat espanyol va tornar a mostrar la seva cara i vam aprendre que no hi havia escrúpols, que no hi havia treva ni estat de dret ni res de res. Fa cinc anys aquest poble i el seu jovent va respondre a la repressió. Es va posar fi al 'ni un paper a terra' i va esclatar el 'ja n'hi ha prou!'. Es van acabar els somriures i vam serrar les dents. De cop ens van veure molt perillosos, fins i tot per anul·lar les barraques. Cinc anys després continuem sent perillosos pel règim monàrquic i corrupte espanyol. Perillosos per les seves elits, que viuen de fer-nos més pobres i més dependents. Un règim que sap que el principal perill per als seus interessos és un poble que es reconeix a si mateix, unit i plantant cara. Per això el seu projecte passa per la nostra extinció, per l'assimilació, per fer-nos desaparèixer com a subjecte col·lectiu disposat a lluitar pels nostres drets."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...