L’Ajuntament de Girona reclama als veïns que treguin les plaques franquistes dels edificis

L'Ajuntament de Girona reclama als veïns que treguin les plaques franquistes dels edificis

L'Ajuntament envia cartes als propietaris dels immobles on ha detectat aquests elements per recordar que tenen «l'obligació legal» de retirar-los o eliminar-los

Un cens va detectar 112 símbols, sobretot a Vila-roja, Can Gibert del Pla, l'Eixample nord i Santa Eugènia

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Garrotxa, Gironès, comtat de Girona) 18/05/2024.- Llegim al Diari de Girona que l'Ajuntament de Girona ha enviat cartes als propietaris d'habitatges on hi ha detectat simbologia franquista per recordar-los que «la seva obligació legal de retirar o eliminar tots aquells elements situats al seu immoble que continguin simbologia franquista i que tinguin projecció a l'espai públic».

L'Ajuntament va acabar, l'any passat, uns cens d'edificis i habitatges amb presència d'elements «contraris a la memòria democràtica». En van sortir 112 a molts barris de la ciutat, com ara a Vila-roja, Can Gibert del Pla, l'Eixample, o Santa Eugènia.

Segons l'inventari, el barri de la ciutat on encara hi ha més plaques franquistes és el de Vila-roja. En concret, 32. El segueixen Can Gibert del Pla i l'Eixample Nord (amb 17 plaques cadascun) i Santa Eugènia (16). La llista es completa amb l'Eixample Sud (12): el Carme, Sant Ponç i Taialà (3 a cadascun); el Pont Major i la Creueta (2 a cadascun) i la Font de la Pólvora, Germans Sàbat, el Mercadal, Montilivi i Pedret (una placa a cada barri).

En la missiva, l'Ajuntament recorda que una llei aprovada el 2020 assenyala que «quan elements contraris a la memòria democràtica estiguin ubicats en edificis de caràcter privat o religiós, però amb una projecció a un espai o ús públic , les persones o institucions que en siguin titulars o hauran de retirar-los o eliminar-los». També exposa que el ple de l'Ajuntament, el 10 de juliol de 2017, va aprovar per unanimitat, un «pla d'actuació» per a la retirada de la simbologia i de la nomenclatura franquista de la via pública, la qual cosa «s'ajusta a les previsions de la normativa vigent en matèria de memòria democràtica».

Finalment, s'indica que l'Ajuntament està «plenament compromès amb la recuperació, salvaguarda i difusió de la memòria democràtica».

La carta signada per l'alcalde conclou amb Lluc Salellas assenyalant que està «convençut» que la retirada d'aquesta simbologia és «a més d'una obligació, una forma de reconeixement a totes les persones que van patir, directament o indirecta, les conseqüències de la Dictadura».

Fa uns mesos, el batlle va assenyalar que "la simbologia falangista no té cabuda en una ciutat oberta i compromesa amb els valors de la democràcia i el republicanisme com és Girona". "Per això, des de l'Ajuntament volem donar compliment a la normativa. Garantir un espai públic lliure de missatges d'odi i, per tant, de símbols feixistes també és un deure de tot Ajuntament", va concloure Salellas.