Necrològica de Miguel Fernández Piñero apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 3 de maig de 1994
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 10 d'abril de 1913 neix a Carmona (Campiña de Carmona, Sevilla) l'anarcosindicalista i resistent antifeixista Miguel Fernández Piñero
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Concretament als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i del Barcarès, del qual aconseguí fugir cap a Normandia, on la seva companya havia de donar a llum un infant en un altre camp
Miguel Fernández Piñero: El 10 d'abril de 1913 neix a Carmona (Campiña de Carmona, Sevilla, Andalusia) l'anarcosindicalista i resistent antifeixista Miguel Fernández Piñero, conegut com Portillo. El seu pare es deia Enrique Fernández i la seva mare, Encarnació Piñero.
Quan era molt jove començà a militar en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) del seu poble natal.
En 1936 era membre del Comitè Regional d'Andalusia de la CNT-AIT.
Durant la Guerra Civil lluità al front de Màlaga (Costa del Sol/Metropolitana de Málaga, Andalusia) i, a partir de febrer de 1937, als fronts de Madrid (Madrid, Castella la Nova) i d'Aragó, on era capità ajudant de Manuel Mora Torres, comandant de l'Estat Major de la 149 Brigada Mixta de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, participant en els combats de l'Ebre i del Segre.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Concretament als camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana de Rosselló, Rosselló) i del Barcarès (Costa Salanquesa, la Salanca, Rosselló), del qual aconseguí fugir cap a Normandia, on la seva companya havia de donar a llum un infant en un altre camp.
Quan els nazis alemanys arribaren a París (Illa de França), la parella es trobava a Chartres (Eure-et-Loir, Centre-Val de Loire), i passà a Limòtges (Llemosí, Nauta Vinhana, Occitània), on s'amagà per evitar que fos enviat als camps de concentració.
En 1942 treballava de carboner als boscos llemosins i del centre de l'hexàgon francès, on a partir de 1943 participà en la Resistència contra els alemanys, especialment com a instructor dels joves integrats en la guerrilla.
Lluità activament en els combats d'alliberament de Limòtges i durant els enfrontaments al Mont Gargan, ajudà, amb risc de la seva vida, el maquisard greument ferit d'origen iugoslau Combock a posar-lo fora de perill.
En 1945 fou, amb Pedro Rey i Luis de la Rosa Sanz, un dels responsables del Comitè Regional d'Andalusia de la CNT, depenent de l'organització del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior, i participà en 1946 en l'organització del ple de militants andalusos d'aquest sector cenetista celebrat a Limòtges.
En aquesta època també era membre del Comitè Departamental de la Nauta Vinhana del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior.
Més tard s'establí a Grenoblo (Isera, Delfinat, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània), des d'on col·laborà en diverses publicacions llibertàries (Boletín Rodano Alpes, Espoir, Nérvio i alguna altra) i milità en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili «reunificada».
Fou membre de l'Spanish Refugee Aid (SRA, Ajuda al Refugiat Espanyol), fundada en 1953 per Nancy MacDonald a Nova York (Nova York, EUA).
La companya seva fou Hilaria Durán Lara, amb qui tingué tres criatures.
Miguel Fernández Piñero va morir el 2 de març de 1994 a l'Hospital Universitari de La Tronche (Isera, Delfinat, Ôvèrgne-Rôno-Arpes, Arpitània) i va ser inhumat dos dies després al cementiri de Taninges (Savouè d'Amont, Savouè, Arpitània).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada