La CUP diu que el Procicat salvaguarda “els interessos de determinats lobbys econòmics” en comptes de preservar la salut de la gent

La CUP diu que el Procicat salvaguarda "els interessos de determinats lobbys econòmics" en comptes de preservar la salut de la gent  

La formació creu que tant Vergés com Argimon "eludeixen la seva responsabilitat" i la fan recaure en la població 

Per altra banda, en unes revelacions Oriol Mitjà al llibre 'A cor obert' (Columna) relata com va viure de prop "les traïcions al govern" i que "als polítics se'ls en fot tot, les ciències socials, les naturals, i la mare que els va parir" 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Girona (Girnès, comtat de Girona) Redacció 08/04/2021.- Arran de l'anunci del Procicat de decretar novament aquest divendres el confinament comarcal per frenar la propagació del coronavirus-19, la CUP ha assegurat que aquesta mesura "evidencia" que les decisions adoptades per aquest òrgan "no busquen preservar la salut de la població sinó salvaguardar els interessos de determinats lobbys econòmics". 

En un comunicat, la formació afirma que les mesures preses pel Procicat "semblen haver estat més encaminades a salvar la setmana santa que no pas a salvaguardar la salut pública". En aquest sentit, la CUP vol que aquest comitè elabori actes de les seves reunions i que aquestes siguin públiques, així com saber quines són les persones que hi participen i a "quins interessos representen". 

La CUP considera que la gestió de la pandèmia de covid-19 per part del Govern de la Generalitat de Catalunya ha estat un "desgavell" i creu que tant la consellera de Salut, Alba Vergés, com el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, "eludeixen la seva responsabilitat" i la fan recaure en la població. A més, recorden que el Govern de la la Generalitat ja deia "explícitament" que després de setmana santa "caldria aplicar mesures més restrictives". 

Per tot plegat, la CUP assenyala que seria "més efectiu i menys lesiu" desplegar ajudes econòmiques per a la població que permetin "reduir al mínim la interacció entre la ciutadania durant un període temporal reduït". 

Oriol Mitjà al llibre 'A cor obert' (Columna) relata com va viure de prop "les traïcions al govern" i que "als polítics se'ls en fot tot, les ciències socials, les naturals, i la mare que els va parir" 

Oriol Mitjà guarda unes llibretes "amb totes les converses i tots els pensaments" que té cada dia, cada hora. I això té un avantatge, és clar. Poder recordar. I explicar. I per a algú que ha estat braç a braç amb el poder en un dels moments de col·lapse i crisi més greus d'aquestes darreres dècades, això és molt sucós. Especialment, si no té pèls a la llengua. És exactament el cas del doctor Oriol Mitjà, l'epidemiòleg potser més conegut de Catalunya, que acaba de publicar un llibre, A cor obert (Columna), en què relata com va viure de prop "les traïcions al Govern" de la Generalitat durant els primers mesos de la pandèmia de covid-19, i fa un repàs de la seva trajectòria. 

En una conferència de premsa en què ha participat VilaWeb, Mitjà ha explicat alguns detalls del llibre. Un dels més significatius és el seu pas sibil·lí pel Govern de la Generalitat, on ell mateix explica que va passar "d'assessor a oposició". Per què? El 8 d'abril de 2020 –fa un any--, explica, hi va haver un acord al Consell Executiu del Govern de la Generalitat que li assignava el disseny del pla de desconfinament. Mitjà i el seu equip van passar "quinze dies de trobades en línia amb totes les conselleries", però quan va presentar el document, la consellera de Salut, Alba Vergés (ERC), en va presentar un altre. "No, ja en tenim un", diu que va dir. Mitjà es va assabentar així que "la consellera de Salut havia engegat un procés paral·lel, amb altres experts". Va ser la primera fractura evident d'una relació que havia estat complicada. 

Segons Mitjà, "allò era un consell executiu a què anomenaven govern, però eren dos partits que buscaven la manera que el partit quedés bé". L'un, Junts per Catalunya, encapçalat pel president Quim Torra, a qui al llibre recrimina "falta de valentia". L'altre, Esquerra Republicana de Catalunya, encapçalada pel vicepresident Pere Aragonès, a qui ha acusat sovint de tenir "un comportament passiu-agressiu", perquè cara a cara accedia a una sèrie de coses que després blocava per altres canals, segons Mitjà. "Sempre hi havia baralles i converses en paral·lel i xats paral·lels per a criticar allò que es deia a les converses en comú; es traïen els uns als altres per interessos electoralistes", diu. "Tinc amics d'Esquerra que m'han explicat traïcions de Junts. Les que jo vaig viure, eren d'Esquerra a Junts." 

"No pot ser que ni el polític ni qui l'assessora no estiguin preparats" 

Mitjà recorda que "durant la primera onada la responsabilitat va ser del Govern espanyol, i durant la segona, la tercera i la quarta, del català". En la primera onada, el Govern espanyol va cometre errors clamorosos, a parer seu, com el retard en la declaració de l'estat d'alarma: "El 4 de març, deu dies abans que es decretés el confinament, els models matemàtics ja indicaven que el creixement era exponencial i que aquella era l'única manera de contenir-lo", diu. "Es podrien haver evitat moltes morts." 

Però hi havia problemes de base, encara que la gestió fos centralitzada. Per exemple, el fet que el model de salut pública català, fins llavors, estigués orientat sobretot a les malalties no transmissibles. "El control d'infeccions era pràcticament inexistent", explica. Quan va contactar amb Salut, al principi, es va quedar astorat. "No teniu ni un model matemàtic per a predir què passarà!", els va dir. Això es va reflectir en la figura del secretari de Salut Pública quan la covid-19 va arribar a Catalunya, Joan Guix. Mitjà explica que Guix era expert en drogodependències i que no tenia cap experiència en control d'infeccions ni "totes les habilitats". Guix, de fet, ha estat al focus de moltes crítiques d'aleshores ençà perquè al començament va relativitzar l'impacte que tindria el coronavirus-19. "Em preocupa més la grip que el coronavirus", va arribar a dir. 

Tot i que diu que "no pot ser que ni el polític ni la persona que l'ha d'assessorar no estiguin preparats", Mitjà explica: "Joan Guix reconeix totes aquestes mancances: la crítica que li faig jo és una autocrítica que es fa ell mateix. L'admiro i el respecto." En canvi, remarca que és un problema de base, de plantejament del sistema de salut i de la gestió dels càrrecs jeràrquicament superiors, com el vicepresident Aragonès i la consellera Vergés. Considera injustificable que la Secretaria de Salut Pública estigués vacant tants mesos, després de la dimissió de Guix. A parer seu, hi havia candidats competents i entesos que podrien haver accedit al càrrec perquè, a més, "eren d'EsquerraRepublicana i ho tenien fàcil", i considera que si no els van nomenar va ser responsabilitat de Salut. Això sí, elogia que el nomenament de Josep Maria Argimon tenia la virtut adequada: un expert a gestionar l'engranatge dels recursos de la salut pública en un moment que el principal problema era la pressió assistencial sobre el sistema. 

"Als polítics se'ls en fot tot, les ciències socials, les naturals, i la mare que els va parir" 

Però el resum és que les coses s'haurien d'haver fet millor. Diversos premis Nobel ja han dit que "el factor determinant de l'èxit de la covid és més la política que no la ciència", tal com explica Mitjà. A parer seu, les decisions en la gestió de la pandèmia de covid-19 s'haurien d'haver pres seguint una triada ordenada. El primer pas, la tasca del científic natural, que assenyala el problema i una solució possible. El segon, la del científic social, que pot avalar la solució o qüestionar-la: "El carnet de vaccinació és discriminatori", per exemple. I el tercer és el polític, que s'encarrega de decidir com executar la solució. Però aquest esquema no funciona, i Mitjà ho ha comprovat en primera persona. "Als polítics se'ls en fot tot, les ciències socials, les naturals, i la mare que els va parir", diu, contundent. 

En el cas del Govern de la Generalitat, assenyala un error greu en aquest sentit. "En tot moment, el Departament de Salut ha rebutjat l'ajuda externa", i això ha tingut conseqüències com ara la sobrecàrrega de l'atenció primària, on els metges i els infermers "estan molt cremats". "Vaig dir a Aragonès: has de fer un programa vertical per a reorientar tota l'estructura de personal, no pots confiar que el teu sistema serà suficient per a fer front a la pandèmia. S'haurien d'haver augmentat les plantilles contractant gent de tot arreu: més auxiliars, ONG, tothom, molta gent que dibuixés una estratègia unificada". 

L'infectòleg critica que el president Quim Torra no es va atrevir a plantar-se contra ERC per coordinar el Govern de la Generalitat de cara a la pandèmia de covid-19  

"Uns eren malvats i els altres, porucs", va sintetitzar l'infectòleg Oriol Mitjà sobre els membres del Govern de la Generalitat que encapçalava Quim Torra, durant una entrevista concedida a RAC1 per presentar el seu llibre, A cor obert. 

Oriol Mitjà, que va assessorar al president Quim Torra sobre el control de la pandèmia de la covid-19, adjudica el paper de malvat als membres del Govern de la Generalitat que pertanyen d'ERC, en particular al vicepresident Pere Aragonès, mentre que considera poruc a Quim Torra. 

L'infectòleg ha dit que Quim Torra "s'hauria d'haver plantat, agafar les regnes del govern i regirar tota l'estructura", i li retreu, citant el que explica el mateix Torra en el seu dietari recentment publicat, que només es limités a intervenir puntualment per aconseguir un avió i sobre les residències. 

Mitjà va trobar a faltar que Torra no encapçalés una "acció conjunta", coordinant totes les conselleries de la Generalitat, i afirma que "Esquerra no l'hi va permetre" i "ell no s'hi va atrevir". 

Així mateix, ha adreçat a Aragonès, com ha fet durant els darrers mesos, bona part de les crítiques més dures. Aquest cop ha afirmat que el vicepresident del Govern interpretava que els seus consells com a científic "usurpaven les competències" de conselleries controlades per ERC, i li va atribuït un "comportament passiu-agressiu". En concret, va dir del vicepresident que era amable amb ell en persona, però després descartava les seves aportacions. 

"Vaig dir a Pere Aragonès que em sentia capacitat. Ell no hi tenia gens d'interès i només pensava com això podia afectar el seu partit", ha afegit sobre la possibilitat d'esdevenir comissionat amb rang de conseller, un càrrec ofert pel president Quim Torra que finalment diu que va rebutjar per l'actitud d'Aragonès.