Francisco García Barrera

Francisco García Barrera

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 12 d'abril de 1908 neix a Puerto Serrano (Sierra de Cádiz) l'anarcosindicalista Francisco García Barrera 

El 13 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana i camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu pel coll dels Ares i Prats de Molló i la Presta), tot passar pels camps de concentració de Prats de Molló, del Barcarès, de la Platja d'Argelers i de Bram, dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Francisco García Barrera: El 12 d'abril de 1908 neix a Puerto Serrano (Sierra de Cádiz, Cádiz, Andalusia) l'anarcosindicalista Francisco García Barrera, conegut com Curro El Largo.  

Ben aviat es va traslladar a Utrera (Campiña del Bajo Guadalquivir, Sevilla, Andalusia), on va treballar de pagès al cortijo Las Arduas.  

Com que no havia pogut anar a escola, un mestre rural de passada li va ensenyar a llegir i escriure i un poc de matemàtiques.  

Quan tenia 18 anys s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT), de la qual va ser nomenat secretari comarcal.  

Quan el cop militar feixista de juliol de 1936, participà en la defensa d'Utrera. Però quan va caure el 26 de juliol el poble a mans feixistes, fugí, com molts altres habitants de la població, cap a Ronda (Serrania de Ronda, Málaga, Andalusia).  

Integrat en l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, lluità al front d'El Burgo (Sierra de las Nieves, Serrania de Ronda, Málaga, Andalusia) i participà en la retirada de Málaga (Costa del Sol/Metropolitana de Málaga, Málaga, Andalusia).  

Després combaté en altres fronts andalusos, com al de Granada (Granada, Vega de Granada, Andalusia), i catalans i en la batalla de l'Ebre.  

A finals de la guerra, amb el grau de tinent de la Brigada 93, va estar destinat a les fortificacions del front del Segre.  

El 13 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana i camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu pel coll dels Ares i Prats de Molló i la Presta (Alt Vallespir, Vallespir), tot passar pels camps de concentració de Prats de Molló, del Barcarès (Costa Salanquesa, la Salanca, Rosselló), de la Platja d'Argelers (Costa Vermella, Rosselló) i de Bram (Aude, Occitània), dels establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Després treballà en una fàbrica.  

Durant l'Ocupació, fugint del Servei de Treball Obligatori (STO) imposat pels alemanys, s'integrà en la resistència antinazi.  

Exiliat, treballà de llenyataire i milità en la CNT-AIT en l'Exili.  

Casat amb tres criatures, no retornà a la Península de viatge per a veure la seva família fins a 1967.  

Francisco García Barrera va morir el 16 d'abril de 1999 a Eissalabra (Aude, Occitània). 

En morir deixà inèdites unes memòries sobre les seves experiències en la guerra i en els quatre camps de concentració francesos pels quals passà que, editades pel seu fill Salvador Claude García, van ser publicades en 2013 sota el títol Recuerdos y dolores de España (1936-1940) i posteriorment en 2014 com Memorias de un libertario andaluz en la Guerra Civil española.