Antonio Arellano Cortí

Necrològica d'Antonio Arellano Cortí apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 6 d'abril de 1980

 

El 10 d'octubre de 2018 es publicà que "el 10 d'octubre de 1979 mor a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona) l'anarcosindicalista Antonio Arellano Cortí --el segon llinatge també citat Curtí--, conegut com Lujo. Havia nascut en 1907 a Fraga (Baix Cinca)". Ara tenim més dades: neix a Fraga (Baix Cinca, Franja de Ponent) el 24 d'abril de 1907. 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 24 d'abril de 1909 neix a Fraga (Baix Cinca, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista Antonio Arellano Cortí 

Durant la guerra fou membre del Consell Municipal de fraga en nom de la CNT-AIT 

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas es camp de concentració d'Agde (Erau). Posteriorment va ser integrat en una Companyia de Treballadors Estrangers per a fer feina a les fortificacions, però durant la primavera de 1940 pogué fugir de l'Ocupació alemanya. Detingut pels alemanys durant un pas per la línia de demarcació entre la zona ocupada i la lliure, aconseguí fugir de nou i pogué arribar a la zona de Bordèu 

Antonio Arellano Cortí: El 24 d'abril de 1909 neix a Fraga (Baix Cinca, Franja de Ponent) l'anarcosindicalista Antonio Arellano Cortí --el segon llinatge també citat erròniament Curtí--, conegut com Lujo. El seu pare es deia Joaquín Arellano i la seva mare, Agustina Cortí. 

Pagès, ja militava en el moviment llibertari durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera. Fou un dels fundadors de la Societat Cultural «La Aurora», que entre altres activitats feia cursos d'alfabetització dels obrers i pagesos, i un dels organitzadors de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) local després de la caiguda de la Dictadura. 

L'octubre de 1934, després de la detenció de José Alberola Navarro, s'encarregà de l'Escola Racionalista fundada per aquest. 

Quan del cop militar feixista de juliol de 1936, formà part del Comitè Revolucionari i va ser nomenat per la CNT-AIT membre del Consell Municipal de Fraga, participant activament en les col·lectivitats agrícoles locals. 

Enviat a una missió a Lleida (Segrià, Terres de Ponent), va ser detingut per la reacció republicana burgesa i stalinista, portat al camp d'aviació de Lleida, torturat i objecte d'un simulacre d'afusellament.  

Un cop lliure, abandonà Fraga i al Principat de Catalunya s'integrà en la 26 Divisió (antiga «Columna Durruti») de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, on va romandre fins a la Retirada i Exili de febrer de 1939.  

Després de la campanya de Catalunya, el 10 de febrer de 1939, durant la Retirada republicana, creuà la frontera al Pirineu Oriental amb els últims combatents de la 26 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola (l'antiga «Columna Durruti» militaritzada i comandada per Ricard Sanz) passant pel pont internacional a Puigcerdà (Baixa Cerdanya), en perfecta formació militar de la tropa, mentre una secció de soldats francesos els hi presentava armes d'honor, i tot passant la frontera per Llívia (Baixa Cerdanya) i la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya), patí el mateix destí que els seus companys de columna. Va ser internat a la Tur de Querol (Alta Cerdanya) i al Fort de Montlluís (Alt Vallespir, Vallespir) i després tancat com els seus companys de la 26 Divisió a camps de concentració establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier, en el seu cas es camp de concentració d'Agde (Erau, Occitània). Posteriorment va ser integrat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per a fer feina a les fortificacions, però durant la primavera de 1940 pogué fugir de l'Ocupació alemanya. Detingut pels alemanys durant un pas per la línia de demarcació entre la zona ocupada i la lliure, aconseguí fugir de nou i pogué arribar a la zona de Bordèu (Gironda, Nova Aquitània, Occitània). 

Amb el suport d'un grup de francesos, pogué treballar la terra a Agen (Òlt i Garona, Nova Aquitània, Occitània). 

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, s'instal·là com a obrer agrícola amb la família Moga a Agen, on va romandre uns 35 anys, militant en la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili. 

Malalt, després de més de dos mesos hospitalitzat, Antonio Arellano Cortí va morir el 10 d'octubre de 1979 a l'Hospital Purpan de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) i fou inhumat al cementiri d'Agen.  

El seu germà José Arellano Cortí també va ser un destacat militant llibertari.