Vicente Goded Sans

Notícia de l'alliberament de Vicente Goded Sanz apareguda en el diari mardrileny La Voz del 24 de juliol de 1923

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 31 de març de 1970 mor a Sant Quentin (Arièja) l'anarquista i anarcosindicalista Vicente Goded Sans. Havia nascut cap el 1887 a Ontinyena (Baix Cinca) 

Destacat militant de la CNT-AIT i membre de la FAI, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Vicente Goded Sanz: El 31 de març de 1970 mor a Sant Quentin (Arièja, Occitània) l'anarquista i anarcosindicalista Vicente Goded Sans --a vegades els seus llinatges citats com Godet i Sants--. Havia nascut cap el 1887 a Ontinyena (Baix Cinca, Osca, Aragó).  

Fou un dels primers membres de la Confederació Nacional del Treball (CNT) d'Ontinyena.  

Forner de professió, emigrà a Barcelona i milità en el Sindicat de Forners de la CNT.  

En 1921, durant l'època del pistolerisme de la patronal catalana, va ser empresonat amb Joan Peiró Belis i Joan Puig Elías, a Zaragoza (Saragossa, Aragó). En aquests anys patí les deportacions a peu encadenat cap el nord de la Península.  

Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, amb altres companys, aconseguí mantenir el Sindicat de Forners confederal a Barcelona camuflat sota el nom de Sindicat Autònom «La Aurora», al Centre Radical, que es trobava al número 35 del carrer Cabañas del Poblenou, i a partir del qual es va reconstituir el cenetista Sindicat Únic del Ram de l'Alimentació, el qual presidí.  

Després de la caiguda de la Dictadura s'integrà en el Comitè Nacional de la CNT-AIT aleshores instal·lat a Barcelona.  

En 1931, arran de la instauració de la República del 14 d'Abril, va ser nomenat delegat del Sindicat de Forners al Congrés Nacional confederal i el maig de 1931 al Ple Regional de Catalunya de la CNT-AIT.  

A més d'aquesta activitat sindical, participà activament en l'Escola Racionalista «Natura» al barri del Clot de Barcelona, dirigida per Joan Puig Elías i la seva companya, Emília Roca Cufí.  

A partir de la revolució col·lectivista autogestionària de 1936 jugà un paper important en la socialització de les fleques i va ser nomenat membre de la directiva de la Indústria Socialitzada del Pa de Barcelona.  

A començament de 1937 s'adherí al grup «Hacia el Porvenir» de Barcelona, integrat en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental.  

Exiliat, en 1940 s'instal·là al departament d'Arieja i finalment a Sant Quentin, on continuà militant en la CNT-AIT.  

Després de dos mesos de patiment a l'Hospital de L'Avelhanet (Arièja, Occitània), Vicente Goded Sanz va morir el 31 de març de 1970 a Sant Quentin (Arièja, Occitània) i fou inhumat civilment dos dies després a la citada localitat.