Nord-est Llibertari: Vicent Artés Tornero

dimarts, 30 de març del 2021

Vicent Artés Tornero

El 30 de juny de 2017 es publicà que "el 30 de juny de 1988 mor a Lorda (Bigorra) l'anarcosindicalista i dramaturg Vicent Artés Tornero. Havia nascut en 1902 a Cullera (Ribera Baixa)". Ara tenim més dades: El 30 de març de 1902 neix a Cullera (Ribera Baixa) l'anarcosindicalista i dramaturg Vicent Artés Tornero

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 30 de març de 1902 neix a Cullera (Ribera Baixa) l'anarcosindicalista i dramaturg Vicent Artés Tornero

Treballava com a oficial de far en el Cos de Fars de Senyales Marítimes de l'Autoritat Portuària i en 1931 estava destinat a Santa Cruz de Tenerife

Durant la guerra entrà en la Marina i va ser destinat al far del cap de Creus, a Cadaqués, on en 1936 desbaratà diversos intents de desembarcament de les tropes feixistes a la Costa Brava

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne s'enrolà en les Companyies de Treballadors Estrangers. Va ser destinat a fortificar la Línia Maginot i després passà per indisciplina al camp de concentració de Gurs, on s'encarregà d'enterrar els jueus assassinats

Vicent Artés Tornero: El 30 de març de 1902 neix a Cullera (Ribera Baixa, País Valencià) l'anarcosindicalista i dramaturg Vicent Artés Tornero. El seu pare es deia Antoni Artés i la seva mare, Consuelo Tornedo.

Quan era adolescent entrà a formar part del moviment llibertari.

Treballava com a oficial de far en el Cos de Fars de Senyales Marítimes de l'Autoritat Portuària i en 1931 estava destinat a Santa Cruz de Tenerife.

Durant la guerra entrà en la Marina i va ser destinat al far del cap de Creus, a Cadaqués, on en 1936 desbaratà diversos intents de desembarcament de les tropes feixistes a la Costa Brava.

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. Per sortir-ne s'enrolà en les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE). Va ser destinat a fortificar la Línia Maginot i després passà per indisciplina al camp de concentració de Gurs (Pirinèus-Atàntics, Nova Aquitània, Occitània), on s'encarregà d'enterrar els jueus assassinats.

Quan acabà la Segona Guerra Mundial interimperialistas s'establí a Lorda (Alt Pirineu, Bigorra, Gascunya, Occitània), amb la seva companya, Mónica Gómez Martínez, que aconseguí passar la frontera francesa, on treballà de mecànic en una fàbrica d'aviació i participà en la fundació de la Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili de la localitat, de la qual ocupà càrrecs de responsabilitat.

Els seus últims anys milità a Tarba (Alt Pirineu, Bigorra, Gascunya, Occitània) en el Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT local.

Vicent Artés Tornero va morir el 30 de juny de 1988 a l'Hospital de Lorda.

Si vols llegir la biografia:

[https://nordestllibertari.blogspot.com/search?q=Vicent+Art%C3%A9s+Tornero].

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...