Ferdinand Götze
MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST
El 28 de març de 1907 neix a Leipzig (Saxònia) l'anarcosindicalista Ferdinand Götze, també conegut com Nante
El febrer de 1935 s'instal·là al Principat de Catalunya, passant la frontera del Pirineu Oriental, sota una identitat falsa, on aconseguí reunir-se amb la seva família
Arran de les jornades de Maig de 1937 i la detenció de nombrosos companys estrangers a mans d'agents stalinistes, s'amagà un temps abans de fugir, via el Pirineu Oriental, cap a l'Illa de França, on aconseguí un permís de residència per viure a París
Ferdinand Götze: El 28 de març de 1907 neix a Leipzig (Saxònia, Alemanya) l'anarcosindicalista Ferdinand Götze, també conegut com Nante. Era fill de la militant anarcosindicalista Anna Götze.
Treballà la fusta, especialitzant-se en la fabricació de motlles.
En 1921 s'afilià a la Syndikalistisch-Anarchistische Jugend Deutschlands (SAJD, Joventut Anarcosindicalista Alemanya) i a l'anarcosindicalista Freie Arbeiter-Union Deutschlands (FAUD, Unió Lliure dels Treballadors d'Alemanya), de la qual esdevindrà un dels màxims organitzadors a Saxònia.
En aquests anys, amb Gerhard Wartenberg --que després es transformà en un expert sobre anarquisme al servei dels nazis– i Helmut Rüdiger, va fundar a la Universitat de Leipzig un grup de discussió social, compost per joves treballadors i professors universitaris.
El maig de 1933, arran de la presa del poder dels nazis, fou internat en un camp de concentració.
Un cop lliure, amb la seva família i altres companys, s'esforçà per reorganitzar nuclis clandestins de la FAUD als centres industrials.
A la tardor de 1933 fou nomenat president de la Comissió de Comerç del Secretariat de la FAU, en substitució d'Emil Zehner.
En aquesta època s'encarregà de la publicació clandestina de Die Soziale Revolution i en la distribució de publicacions llibertàries il·legals.
La seva companya, Elly Büchner, com després també la seva filla, Annemarie, nascuda en 1924, també participaran en les activitats de la FAUD.
En 1934, fugint de la repressió, marxà a Txecoslovàquia i després passà a Itàlia i a l'hexàgon francès.
El febrer de 1935 s'instal·là al Principat de Catalunya, passant la frontera del Pirineu Oriental, sota una identitat falsa, on aconseguí reunir-se amb la seva família.
Durant la revolució col·lectivista autogestionària, amb Rudolf Michaelis i Helmut Rüdiger, entre d'altres, participà com a membre dels Deutsche Anarcho-Syndikalisten (DAS, Anarcosindicalistes Alemanys) en l'organització a Barcelona dels milicians alemanys que s'agrupaven en les columnes anarquistes, especialment en el Grup Internacional de la Columna Durruti.
El gener de 1937 abandonà els DAS i va fundar amb altres alemanys emigrats una organització alternativa, la Sozialrevolutionäre Deutsche Freiheitsbewegung (SRDF, Moviment Lliure Social Revolucionari Alemany), que volia concentrar tots els voluntaris no stalinistes alemanys en una unitat militar separada i que tingué el suport de destacats militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
Des dels DAS s'acusà el SRDF d'«aventurisme polític», mentre un dels seus membres, Eugen Scheyer, assessorà militarment una unitat llibertària al front d'Aragó i a joves llibertaris a Barcelona.
També existia el problema que Elly Büchner era la presidenta dels DAS i, tot i que no simpatitzava amb el SRDF del seu company, produí una forta tensió en les dues organitzacions i per això l'abril de 1937 fou substituïda per Rudolf Michaelis.
Arran de les jornades de Maig de 1937 i la detenció de nombrosos companys estrangers a mans d'agents stalinistes, s'amagà un temps abans de fugir, via el Pirineu Oriental, cap a l'Illa de França, on aconseguí un permís de residència per viure a París.
Durant l'estiu de 1938 marxà amb la seva família a Noruega, on obtingué l'estatus de refugiat polític, establint-se a Oslo.
Quan Noruega fou ocupada per les tropes nacionalsocialistes alemanyes, aconseguí passar amb la seva companya a Suècia, però la seva filla, durant el vol, es va separar i la seva família no tornà a ajuntar-se fins mig anys després.
A Suècia van ser confinats a Loka Brunn fins l'agost de 1940, quan aconseguiren un permís d'estada.
Immediatament s'integrà en la central anarcosindicalista Sveriges Arbetares Centralorganisation (SAC, Organització Central de Treballadors Suecs), on sempre milità a partir d'aleshores, i va fer feina de llenyataire i de fuster.
Ferdinand Götze va morir el 22 de febrer de 1985 a Suècia.
La seva filla Annemaria es casà amb l'escriptor anarcosindicalista Stig Dagerman, el qual va conèixer quan ambdós treballaven en Arbetaren, l'òrgan d'expressió de la SAC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada