Nord-est Llibertari: Detenen sis joves antifeixistes en relació a la protesta contra un acte electoral de Vox a Salt

dimecres, 31 de març del 2021

Detenen sis joves antifeixistes en relació a la protesta contra un acte electoral de Vox a Salt

Detenen sis joves antifeixistes en relació a la protesta contra un acte electoral de Vox a Salt

Els Mossos d'Esquadra els acusen dels delictes d'atemptat contra l'autoritat i desordres públics

Dos dels arrestats són menors d'edat

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Salt (Gironès) 31/03/2021.- Llegim al Diari de Girona que agents del cos dels Mossos d'Esquadra han detingut sis joves antifeixistes, dos dels quals menors d'edat, en relació a la protesta contra l'acte electoral que Vox va convocar a Salt (Gironès) durant la campanya del 14-F.

Els Mossos els acusen dels delictes d'atemptat contra agent de l'autoritat i desordres públics. Els fets van tenir lloc el 7 de febrer passat. Aquell dia, el líder del partit d'ultradreta, Santiago Abascal, va anar a Salt per fer-hi un contacte informatiu.

Durant la protesta antifeixista contra Vox es van llançar-li ous, cebes, tomàquets, taronges i grava. Els Mossos van disparar projectils de foam i van carregar contra la concentració antifeixista.

Ahir, els Mossos van detenir sis dels joves que suposadament van protagonitzar els incidents, durant els quals també es van llançar pedres als furgons dels antiavalots del cos policial (BRIMO).

Les detencions s'han deixat sense efecte a l'espera que a tots ells se'ls citi a declarar, bé sigui davant el jutjat o la Fiscalia de Menors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...