Libertario Tassi.
Memòria Proletària del Nord-est
El 5 d'abril de 1904 neix a Sassoferrato (Ancona) el propagandista anarquista i resistent antifeixista Libertario Tassi
Expulsat de Luxemburg, el 4 de novembre de 1936, amb altres companys (Luigi Brazzorotto, Giovanni Dall'Agnol, Gualtiero Nubola, Mariano Baglioni, etc.), abandonà Dudelange (Luxemburg) en un comboi a París on prengué un tren especial amb 1.400 voluntaris amb direcció a Perpinyà i d'allà a la frontera
Libertario Tassi: El 5 d'abril de 1904 neix a Sassoferrato (Ancona, Marques) el propagandista anarquista i resistent antifeixista Libertario Tassi. El seu pare pares es deia Ciro Tassi i la seva mare, Cleofe Amori.
Des d'infant es manifestà procliu a les idees anarquistes, participant activament en la propaganda.
En 1923, amb altres companys, fugint dels escamots feixistes, passà clandestinament a l'hexàgon francès. Després d'anar i venir, s'instal·là a Dudelange (Esch-sur-Alzette, Luxemburg), on trobà feina en una acereria de la localitat. A l'exili també es mostrà força actiu en la propaganda anarquista i l'acció subversiva.
Va ser acusat de l'atemptar contra al domicili d'un destacat feixista local anomenat Rossini, la casa del qual va ser destruïda per una bomba, i per aquest i altres incidents el juny de 1928 va ser expulsat de Luxemburg, però restà clandestinament a aquest país, buscant feina, fent propaganda i militant en la Secció Local del Socors Roig i del Comitè Anarquista.
Rehabilitat per les autoritats luxemburgueses, es va casar amb Settimia Albertini, amb qui tingué dos infants, un nen, anomenat Kropotkin (Tino) i una nena, anomenada Virgilia (Ilia). En 1934 reprengué amb força novament les seves activitats llibertàries, arriscant-se novament a l'expulsió.
El gener de 1935 el seu nom i foto aparegué en el butlletí de recerca de subversius de l'Opera di Vigilanza e Repressione dell'Antifascismo (OVRA, Organització per la Vigilància i la Repressió de l'Antifeixisme), definit com «anarquista perillós a detenir i portar a Ancona».
Quan li va caducar el passaport, va ser expulsat de nou de Luxemburg. Sense feina, decidí anar a lluitar a la Guerra Civil. El 4 de novembre de 1936, amb altres companys (Luigi Brazzorotto, Giovanni Dall'Agnol, Gualtiero Nubola, Mariano Baglioni, etc.), abandonà Dudelange (Luxemburg) en un comboi a París (Illa de França) on prengué un tren especial amb 1.400 voluntaris amb direcció a Perpinyà (Plana del Rosselló, Rosselló) i d'allà a la frontera del Pirineu Oriental. Després d'un breu període d'instrucció militar a Albacete (Los Llanos, La Mancha de Montearagón, La Mancha), s'incorporà al Batalló «Garibaldi». Va combatre al front de Madrid (Castella la Nova), on va demanar ser enviat a la secció telefònica i, amb aquest nou destí, va ser enquadrat a la Brigada «Garibaldi» i destinat a la seva caserna. El maig de 1937 en va ser nomenat comissari polític de la Segona Companyia del Segon Batalló.
Després dels fets de «Maig de 1937», va ser enviat de permís a l'hexàgon francès, però, vista la situació de perill a les files anarquistes, retornà a la Península abans l'expiració de la llicència.
El setembre de 1937 marxà definitivament de la Península i retornà, sota el compromís davant les autoritats luxemburgueses de no portar a terme cap activitat política, a Dudelange, on retrobà la seva família; malgrat tot, continuà lluitant en el moviment antifeixista local.
Amb l'ocupació nazi de Luxemburg la seva situació perillà i el 4 d'agost de 1940 va ser detingut a Dudelange; l'abril de 1941 les autoritats alemanyes el deportaren a Trèveris (Renània-Palatinat, Alemanya) i posteriorment va ser extradit a Itàlia.
Interrogat per la Prefectura d'Ancona (Marques), intentà minimitzar les seves activitats antifeixistes, però les autoritats no se'l cregueren i va ser condemnat a tres anys de confinament a l'illa de Ventotene (Illes Pontines, mar Tirreno, Campània). A la deportació emmalaltí, però continuà amb les seves activitats polítiques.
El juliol de 1943 va ser trobat en possessió d'un manuscrit de propaganda antifeixista i va ser tancat a la presó judicial de Santa Maria Capua Vetere (Campània).
L'agost de 1943 va ser enviat al camp de concentració de Renicci di Anghiari (Arezzo, Toscana) on s'encarregà del manteniment del magatzem; malgrat això, en aquest període la seva salut empitjorà força.
El setembre de 1943 pogué fugir-ne aprofitant que la vigilància havia minvat.
Libertario Tassi va morir el 21 d'abril de 1966 a Roma.
