 |
| En Joan Coll Corominola mostrant documentació que durant vuit anys ha recopilat per demostrar que és un nen robat. |
Aquest reclama recuperar el nom i cognoms que tenia en néixer en 1966.
Els pares adoptius van pagar 150.000 pessetes en 1973 per endur-se'l a casa.
Va néixer a Barcelona en 1966, amb el nom de Francisco Beamonte Isern.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/05/2018
Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú).-
Segons un despatx
de l’Agència Catalana de Notícies l'Audiència Provincial
de Girona ha ordenat reobrir el cas del nen robat de
Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú) que reclama recuperar el
nom i cognoms que tenia en néixer. Joan Coll Corominola, que assegura
ser en realitat Francisco
Beamonte Isern, fa anys que litiga perquè se li reconegui que el van
adoptar de manera irregular poc després de néixer, al 1966, durant la
Dictadura.
Després d'intentar portar el cas per la via penal, va presentar una demanda civil al
Jutjat de Família. Inicialment, el procediment es va admetre a tràmit, però al cap d'uns mesos, el
Jutjat va tirar enrere la demanda al·legant que havia caducat. Ara, l'Audiència
Provincial de Girona --on el veí de Banyoles va recórrer-- li ha
donat la raó. La interlocutòria ordena reobrir l'afer, perquè el jutjat
de família va actuar de manera "contradictòria" i tampoc va permetre que
Joan
Coll tingués "l'oportunitat" de defensar els seus arguments.
L'objectiu final del veí de Banyoles és aconseguir que li reconeguin que el matrimoni que el va adoptar
no són els seus pares biològics i que, per tant, se li permeti canviar la seva identitat al
Registre Civil.
Els inicis
Fa
més de deu anys que Joan Coll va començar a investigar el seu passat.
Entre allò que ha pogut
recopilar, hi ha algunes fotografies esgrogueïdes on se'l veu quan era
un nadó, acompanyat del seu pare. El banyolí sospita que és un possible
cas de nen robat durant el franquisme i que els pares adoptius van pagar
150.000 pessetes per endur-se'l a casa.
Joan Coll Corominola va néixer el 14 de setembre del 1966 a l'Hospital Clínic de Barcelona. Aleshores,
però, el nom que figurava a la seva partida de naixement era Francisco Beamonte Isern.
La
seva infància, segons ha descobert, va passar-la a casa de les dues
àvies. Primer amb l'àvia materna
a Òdena (Anoia) i, quan el seu pare va morir, va anar a viure amb
l'altra àvia a Sant Adrià del Besòs (Barcelonès Nord). Aleshores era el
1973 i ell tenia 7 anys. Més tard, va ingressar en un hospici de
Barcelona i, en menys de dos mesos, va ser adoptat per
la família de Banyoles, amb qui viuria la resta de la joventut.
"A
mi m'havien posat en un col·legi intern que la meva àvia pagava perquè
li va recomanar el metge
del meu pare, que estava malalt", assegura. S'hi va estar un temps
durant el qual la seva família l'anava a veure. "Això ho sé perquè me'n
recordo", assegura. Un dia, però, el van portar a l'hospici i allà, al
cap de poc temps, el va anar a buscar el matrimoni
de Banyoles. "Em van dir que els meus pares no volien saber res de mi i
que a partir de llavors ells serien els meus pares i passaria a dir-me
Joan Coll Corominola", afegeix.
Ara,
aquest veí de Banyoles allò que vol és recuperar la seva identitat. I
de moment ja porta anys
d'autèntic viacrucis judicial. Després d'intentar portar el seu cas
reiteradament davant la Justícia per la via penal, Joan Coll i el seu
advocat van decidir interposar una demanda civil reclamant al
Jutjat de Primera Instància Núm. 6 de Girona que reconegui que
els demandats, és a dir, el matrimoni de Banyoles que el va adoptar quan
era petit, no són els seus pares biològics. En conseqüència, l'home
podria fer
servir el nom que li van posar els seus pares biològics quan va néixer.
Aquesta demanda es va interposar el febrer del 2016 i, en un primer
moment, el
Jutjat de Primera Instància la va admetre a tràmit. Però pels
volts de l'estiu, el mateix jutjat la va tirar enrere i la va
desestimar. Segons va sostenir aleshores, perquè considerava que el cas
per anul·lar l'adopció
havia caducat.
L'Audiència li dona la raó
Després que el
Jutjat desestimés la demanda, el veí de Banyoles i el seu advocat van interposar recurs a l'Audiència
Provincial de Girona. I ara, li dona la raó en una interlocutòria. L'Audiència Provincial estima el recurs i ordena reobrir el cas. D'entrada, perquè sosté que el
Jutjat de Família no podia admetre primer el procediment, i després tombar-lo.
"No pot variar la seva resolució dictant-ne una altra posterior de contradictòria", recull l'Audiència
Provincial. A més, la interlocutòria també subratlla que el
jutjat de família no pot emparar-se en què el cas havia caducat, perquè
Joan Coll no sol·licita que se li anul·li l'adopció sinó fer constar que
"aquells
qui apareixen com el seu pare i la seva mare no són els seus
progenitors biològics" i, en conseqüència, tirar endavant el canvi
d'identitat al
Registre Civil.
A més, l'Audiència
Provincial de Girona concreta que el jutjat va tirar enrere la
demanda sense ni tan sols "donar l'oportunitat al demandant" de defensar
els seus arguments i, per tant, acreditar que, com ell creu, és un nen
robat durant
el franquisme.
"Hem guanyat una petita batalla"
En Joan Coll ha celebrat la decisió de l'Audiència Provincial
assegurant que es tracta d'una "molt bona notícia". "No hem guanyat la
guerra però sí una petita batalla", afirma. En aquest sentit, diu que ha
lluitat durant vuit anys per intentar demostrar que la seva suposada
adopció va ser il·legal. "Ara podrem anar a
judici", afegeix.
La
seva intenció és poder explicar davant d'un jutge el seu cas i que els
seus pares adoptius, que
segons diu mantenen que van adoptar-lo de manera legal, també donin
explicacions. "Espero que no m'acabin condemnant a portar un nom que no
és el meu sinó el d'unes persones que van comprar una cosa que no es pot
comprar", afirma. "No estem parlant d'un cotxe
o d'un objecte, sinó que van comprar una persona i li van fer viure una
vida que no era", afegeix. Per tot plegat, demana no només poder portar
els noms dels seus pares biològics sinó també que s'anul·lin els
documents que acrediten una suposada adopció que
considera "il·legal".
Va arribar a Banyoles un any abans que el matrimoni presentés
la demanda d'adopció
L'afectat critica les dificultats que ha trobat al llarg del seu litigi judicial malgrat haver aportat
"infinitat
de proves". Entre elles, diu, el fet que entre la documentació
recopilada hi constés que ell havia arribat a Banyoles un any abans que
els seus suposats pares presentessin la demanda d'adopció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada