Republicanisme en acció al Nord-est enfront autonomisme burgès (4a crònica)

La comunitat educativa exigeix deixar «en pau» l'educació. Sindicats, famílies, docents i estudiants criden a concentrar-se demà dimecres davant la seu de la Subdelegació del Govern espanyol a Girona.  

Els CDR fan una crida a "la mobilització permanent" per implementar la República. "Construïm alternatives des de les assemblees locals i en xarxa arreu del territori: Avancem amb pas ferm cap a la nostra llibertat".  

Més de 2.000 persones es concentren a Girona contra el 155 i criden a desobeir l'Estat i han llançat proclames a favor de la vaga general.  

Davant les provocacions d'una unionista embogida que arrencava creus grogues a la platja de Llafranc i malgrat els crits, el to despectiu, desagradable i violent, la gent torna a col·locar els símbols a la sorra.  

L'unionisme exerceix la violència: ferit un veí de 82 anys quan arrencaven creus grogues a Canet de Mar. Un nombrós grup espanyolista, amb la cara tapada, arrenca i s’emporta les creus grogues de la platja.  

Escridassats alumnes de La Bressola de Sant Esteve del Monestir (Rosselló) que participaven en un joc a Barcelona. Jugaven a la caça del tresor, i els nens que duien un braçalet groc van ser insultats per persones al barri de l'Eixample de Barcelona.  

L'Ateneu de Banyoles acull la presentació del llibre Dies que duraran anys.  

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/05/2018   

Girona (Gironès).-   

Llegim en la premsa convencional gironina que la judicialització i l’assenyalament públic de l’activitat educativa i docent d’alguns professionals, als quals s’acusa d’adoctrinar els infants, ha mobilitzat els integrants del Marc Unitari de la Comunitat Educativa, MUCE (sindicats, estudiants, famílies i professors), que demà dimecres 23 de maig expressarà el seu rebuig amb una concentració davant la seu de la Subdelegació del Govern espanyol a Girona, a dos quarts de 7 de la tarda. Amb el lema «Deixeu l’educació en pau», l’acció es repetirà arreu del Principat de Catalunya. 

Manifest del Nucli Paulo Freire 

En paral·lel, el Nucli Paulo Freire de la Universitat de Girona (UdG) també s’ha posicionat en contra de «l’ofensiva» i la «repressió» que pateix la tasca professional dels docents, a més de reclamar que els esforços se centrin en millorar el sistema educatiu. Aquest col·lectiu ha elaborat la declaració següent, que reproduïm íntegrament: «El Nucli Paulo Freire de la Universitat de Girona davant l’acusació contra els mestres i professors de diferents instituts i escoles de Catalunya d’adoctrinar i vexar el seu alumnat volem manifestar el següent:

Un dels pilars fonamentals del pensament del pedagog brasiler Paulo Freire és que l’educació és essencialment política, que no partidista; no hi ha cap possibilitat que sigui neutral: o bé domèstica i adapta o allibera, o es posa al servei dels opressors o dels oprimits. Una de les funcions més evidents de l’educació és justament la d’ajudar a desocultar la realitat, a comprendre-la des d’una perspectiva més fonda, més crítica i més contrastada.

Per això, davant la denúncia interposada contra nou professors de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca per part d’alguns guàrdies civils que escolaritzen els seus fills en aquest institut, obviant el conducte reglamentari --ells, que haurien de ser els garants del bon procedir--, acomboiats per la Fiscalia i el Govern espanyol, i atiats per alguns mitjans de comunicació i alguns polítics a qui no els importa destruir un bé tan sensible com l’escola i els qui l’habiten, i destrossar amb acarnissament la vida d’uns professionals, volem alçar la nostra veu per dir que fins aquí podíem arribar. 

Perquè no són només els nou professors de l’institut El Palau els que han estat criminalitzats i calumniats, sinó que som tots els professionals de l’educació els que ens sentim concernits i assetjats. Compartim absolutament les paraules del professorat d’El Palau, quan afirma que aquí del que es tracta és de "desacreditar el model educatiu" i de judicialitzar una situació que, cas de ser conflictiva --que no ho sembla—s’havia de resoldre per les vies establertes, lluny d’esbombar-la i d’instrumentalitzar-la interessadament, en contra a més de la necessària protecció d’aquests menors que diuen voler emparar.

Una de les competències bàsiques que tant la Unió Europea com el nostre ordenament jurídic encomanen al sistema educatiu és que tothom ha d’assolir en acabar la seva escolarització obligatòria la «competència social i ciutadana», que s’explica oficialment --en els Decrets que ordenen l’educació primària i secundària-- de la manera següent: "Fa possible comprendre la realitat social en què es viu, exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com comprometre’s a contribuir a la seva millora... Entre les habilitats que tenen relació amb aquesta competència destaquen: expressar les pròpies idees i escoltar les alienes; practicar el diàleg i la negociació... Aquesta competència suposa afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania".

Però el que s’ha derivat d’aquesta ofensiva contra uns professionals que tenen l’obligació de treballar perquè els seus alumnes siguin competents socialment i ciutadana, és un ambient irrespirable de por, de repressió i d’autorepressió que perjudica tant el procés d’ensenyament i aprenentatge com les relacions dels docents amb els seus alumnes i amb les seves famílies. La calúmnia, la delació, la sospita permanent, la desconfiança són a les antípodes del clima que es necessita per fer una educació integral i per aprendre amb eficàcia, llibertat i justícia.

En conseqüència, exigim que s’aturi aquesta desgraciada escalada que no pot portar res de bo; que la justícia no admeti ni a tràmit aquestes denúncies absolutament partidistes i forassenyades i que es resolguin en les instàncies pertinents; que es restitueixi l’honor i l’honorabilitat d’uns professionals que, fins que es demostri el contrari, han fet i fan bé la seva feina; i que es treballi des de tots els fronts per millorar un sistema educatiu que ha sofert aquests darrers anys unes retallades que han posat encara més difícil l’aconseguir una educació de qualitat per a tothom». 

Els CDR fan una crida a "la mobilització permanent" per implementar la República 

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han fet públic un manifest des del seu compte de twitter des d'on es fa una crida a la mobilització permanent per fer efectiva la República, aturar l'aplicació de l'article 155 i "desbordar un Estat espanyol repressor i demofòbic". En un comunicat emès aquest dimarts i publicat al seu compte oficial de Twitter, els CDR critiquen que el manteniment de la intervenció de l'autonomia "consolida el cop d'estat que va començar fa gairebé set mesos", un fet que consideren que és un "menyspreu" a la voluntat de la població catalana.

"Construïm alternatives des de les assemblees locals i en xarxa arreu del territori. Avancem amb pas ferm cap a la nostra llibertat". 

Proclames ahir a Girona a favor de la vaga general 

Segons un despatx de l’Agència Catalana de Notícies més de 2.000 persones van  respondre ahir dilluns a la crida de la Taula per la Democràcia i han sortit al carrer a Girona per denunciar que l'Estat espanyol, governat pel PP --amb el beneplàcit del PSOE i Cs-- està "incomplint els seus compromisos" de retirar l'aplicació de l'article 155 un cop Catalunya formés govern autonòmic. "Ens han portat a unes eleccions il·legals que hem guanyat legítimament i, tot i això, volen, de nou il·legalment, mantenir el 155", ha denunciat el coordinador de l'ANC a Girona. El manifest de la Taula per la Democràcia, que ha llegit el president d'Òmnium Gironès, Sergi Font, fa una crida a "totes les entitats i organitzacions democràtiques" a respondre "de manera unitària, transversal, contundent i pacífica" a una nova "provocació". Aquesta vegada, però, insten a articular una "recció col·lectiva" que vagi més enllà de les manifestacions i que impliqui una "desobediència davant d'un Estat" que incompleix "les seves pròpies lleis". Els manifestants han secundat la proposta amb crits de "vaga general". Critiquen, també, que l'Estat faci "xantatge" a les institucions catalanes. "El govern espanyol ha decidit mantenir un estat d'excepció a Catalunya per evitar reconèixer el conflicte polític i pretén acabar, per la via repressiva i judicial amb la voluntat majoritària del poble de Catalunya", han denunciat i, a més, han assegurat que l'única voluntat de Madrid és "humiliar" Catalunya.

No han faltat, tampoc, proclames a favor de l'alliberament dels "presos polítics" i bona parts del manifestants duien pancartes en aquest sentit. "La ciutadania de Catalunya va votar majoritàriament la restitució del Govern que havia estat il·legalment i il·legítimament destituït per part del govern espanyol", han criticat. Aleshores, han exigit que tots els consellers nomenats puguin prendre possessió del càrrec. "Tenen els drets polítics intactes i no hi ha cap base legal per no publicar els seus nomenaments", argumenten. En aquest sentit, la Taula per la Democràcia insta a continuar fent passos endavant per assolir la República catalana i "donar compliment al mandat del referèndum de l'1 d'octubre".

Durant l'acte, ha intervingut també el portaveu dels Advocats Voluntaris que porten la querella dels ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva (Gironès, comtat de Girona) per les càrregues de l'1-O. Albert Carreras ha atribuït a la "fermesa" de les víctimes que han "mantingut" la denúncia de les agressions que van patir, que ara un jutjat investigui la Guàrdia Civil i la policia estatal per tortures. També ha pres la paraula el president de l'AMI, Josep Maria Cervera, que ha recordat que la fiscalia ha decidit tirar endavant amb la investigació contra els alcaldes per l'1-O i denuncia que l'objectiu és "inhabilitar la primera línia política" als municipis tenint en compte que l'any vinent hi ha eleccions. "Ens trobaran ferms i alçats", ha respost.

L'acte ha acabat amb el Cant dels Ocells i Els Segadors i amb crits de "Catalunya lliure" junt amb proclamés a favor d’una nova vaga general.

L'Associació d'Advocats Voluntaris de Girona constituïts arran de l'1-O acusen l'Estat espanyol de "vulnerar la legalitat" impedint la formació del govern. En un comunicat, asseguren que "els grups polítics que van impulsar l'aplicació de mesures coercitives i il·legals per derrocar un govern legítimament constituït" continuen amb la "imposició il·legítima". Aquesta vegada, afirmen, "s'utilitza un formulisme legal, d'obligat compliment, la publicació al DOGC de la composició del Govern de la Generalitat". A l'escrit, asseguren que aquesta és una mostra més de "l'afany intervencionista i impositiu" de l'executiu espanyol que "no ha estat ni és representativa del designi popular". "Una actuació autoritària i il·legítima que evidencia la intenció de seguir vulnerant els drets del poble català", insisteixen. Amb tot, afirmen que "aquest tipus d'ingerències, impròpies d'una democràcia normalitzada, repugnen qualsevol criteri jurídic". A més, afegeixen, "constitueixen una flagrant violació de l'ordenament jurídic" que condemnen "enèrgicament".

 

La germana de la consellera destituïda, Montse Bassa, ha cridat a la mobilització des de Girona 

Les conselleres destituïdes Dolors Bassa i Carme Forcadell, a la presó d'Alcala Meco, dormen en cel·les separades a partir d'ahir. La germana de Bassa, Montse Bassa, ho va assegurar ahir dilluns durant la concentració que es va fer a Girona per rebutjar que es mantingui l'aplicació de l'article 155 i per reclamar la llibertat dels "presos polítics". Bassa va explicar, visiblement emocionada, que la Dolors l'ha trucat quan estava entre el públic i que en un primer moment no li ha agafat el telèfon perquè pensava que era una trucada qualsevol però que en veure que era la seva germana i havia perdut la trucada, ho ha "rebotit la bossa" enfadada. Finalment, ha tornat a trucar-la i han pogut parlar. "M'ha dit que necessitava sentir la meva veu perquè serà la primera nit que passarà la nit sola, les acaben de separar", ha dit. "Li he explicat que era Girona, que està ple de gent i la he fet riure", ha afegit. La germana de la consellera destituïda ha cridat a continuar les mobilitzacions perquè no confia en la justícia espanyola . Està convençuda que els presos no tindran un judici just i "esperar Estrasburg queda massa lluny". 

Restitueixen els «tòtems de la dignitat» malmesos: centenars de persones participen a l'acte, primer a la plaça del Vi i posteriorment a la plaça dels Manaies a Girona 

Llegim en la premsa convencional gironina que el passat dimecres, 16 de maig, diversos centenars de persones van participar a l'acte de resistitució de les lones dels anomenats «tòtems de la dignitat» de Girona, on hi havia el dibuix de la cara dels setze líders independentistes que són a la presó o a l'estranger i que un grup va trencar fa unes setmanes.

Els assistents primer van participar en un acte a la plaça del Vi on Consol Vidal, Rosa Font i Eduard Casas van llegir diversos textos. En nom de Girona Vota, Sergi Font va indicar que s'ha d'exigir «la democràcia plena» i va recordar que els qui van fer malbé les lones dels tòtems anaven amb la cara tapada, armes blanques a les mans i que van actuar de nit. Els assistents, posteriorment, van anar fins a la plaça dels Manaies fent un breu recorregut per diversos carrers amb una pancarta on es podia llegir «Llibertat presos polítics». Molts duien cartolines grogues amb un colom de la pau dibuixat. 

També a Banyoles 

També a Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú) en complir-se, el 16 de maig, set mesos des del seu ingrés als centres penitenciaris, es va fer una concentració per reclamar la llibertat dels presos polítics catalans. 

Davant les provocacions d'una unionista embogida que arrencava creus grogues a la platja de Llafranc i malgrat els crits, el to despectiu, desagradable i violent, la gent torna a col·locar els símbols a la sorra  

Llegim que un exemple de serenor, temperament i actitud pacífica i ferma de la gent de Llafranc, a Palafrugell (Baix Empordà, comtat de Girona), davant les provocacions d'una unionista fora de si. A la platja de Llafranc, gent del municipi ha dut una acció simbòlica per a reclamar la llibertat dels presos polítics col·locant creus grogues. La gent es banya tranquil·lament i les creus ocupen un petit tros de la sorra. Així i tot, una unionista radical i verbalment violenta intenta provocar sense aconseguir el que volia.

Una dona totalment fora de si i embogida, va intentar provocar un grup de persones que havien col·locat unes creus grogues a la platja. La dona, que es mostra molt nerviosa tota l'estona i empra una violència verbal contundent, acaba corrent per la platja arrencant les creus mentre, amb paciència, la gent les tornen a posar. Veïnes i veïns van intentar dialogar amb ella tot i que fou del tot impossible. En un moment determinat, se li demana que no gravi i ella, mentint vilment com quan un jugador de futbol intenta simular un penal, afirma que "l'han pegat". Les imatges la retraten. La unionista va acompanyada d'un home amb un polo blanc que li donava suport. Tot i la insistència de la unionista, no es va produir cap incident. 

L'unionisme exerceix la violència 

Llegim que ahir dilluns, com ha denunciat el CDR de Canet de Mar (Alt Maresme, comtat de Girona) i altres usuaris a través de Twitter, hi va haver una agressió feixista a la platja de la localitat quan un grup molt nombrós d'unionistes amb la cara tapada ha arrencat unes creus grogues que denuncien l'existència de presos polítics a l'Estat espanyol i la mort de la democràcia al Regne d’Espanya.

Expliquem el temperament i paciència de la gent a la platja de Llafranc davant una a unionista que havia embogit arrencant creus grogues, un cas similar ha passat a Canet de Mar. La diferència és que en comptes d'una persona, aquests eren un grup de provocadors organitzat d'unionistes, segons alguns veïns, militants de Ciutadans i de la Falange, que van arrencat i es van endur les creus grogues que estaven col·locades a la platja del poble.

Mentre duien a terme l'atac feixista, diferents veïns van aconseguir gravar el moment i algun va intentar evitar que robessin les creus. Segons han informat diversos usuaris allà presents, un veí de 82 anys ha estat ferit a la cara. De fet, a les fotos es pot veure l'home sagnant. Entre els atacants es va poder detectar l'unionista Santiago Pulido.  

Escridassats alumnes de la Bressola de Sant Esteve del Monestir que participaven en un joc a Barcelona  

Segons explica el diari rossellonès L’Indépendant, els alumnes de l’escola de la Bressola de Sant Esteve del Monestir (Riberal, Rosselló, comtat de Rosselló) van  patir el passat dijous un desagradable incident a Barcelona. Els alumnes visitaven Barcelona en un intercanvi amb l’Escola Roig - Tesadia, quan els alumnes de les dues escoles , van organitzar una caça del tresor, cercant indicis de Pompeu Fabra. Per raó del joc, s’havien dividit en equips, amb braçalets de diferents colors: vermell, blau, verd, blanc, taronja i groc. Van ser precisament els mainatges que duien el color groc que van ser escridassats per quatre individus, en quatre carrers diferents del barri de l’Eixample.

Aquesta individus, els van increpar e insultar, cridant-los “adoctrinats” instant-los a llevar-se el braçalet groc.

Segons Eva Beltrana, directora de les escoles de La Bressola “van ser agredits verbalment per quatre persones diferents en quatre carrers diferents. Els nostres professors es van sorprendre. Alguns nens es van sorprendre mentre uns altres es van centrar en el joc sense adonar-se de res”. Assegura també que “mai ens havia passat una cosa com això. Ja fa  diversos anys que organitzem aquests intercanvis amb l’Escola Roig - Tesadia de Barcelona i aquesta és la primera vegada que ens ha passat, una cosa així”. 

L'Ateneu de Banyoles acull la presentació del llibre "Dies que duraran anys"  

Jordi Borràs i Abelló, presentarà a Banyoles (Pla de l’Estany, comtat de Besalú) el seu nou llibre: Dies que duraran anys a la sala 0 de l’Ateneu de Banyoles.

El dia 25 de maig, a la sala 0 de l’Ateneu de Banyoles, el Col·lectiu la  Falç del Pla de l’Estany organitza la  presentació del llibre Dies que duraran anys (Ara Llibres, 2018). La presentació es durà a terme a càrrec de l’autor,  l’il·lustrador i fotoperiodista Jordi Borràs i Abelló, autor d’altres títols com Warcelona: Una història de violència (Pol·len edicions, 2013), Desmuntant Societat Civil Catalana (Edicions Saldonar, 2015), Plus Ultra: Una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya (Pol·len Edicions, 2015) i La cara B del procés (Pagès Editors 2016). El Col·lectiu la Falç del Pla de l’Estany ha escollit la sala 0 de l’Ateneu per haver estat, aquest espai, el darrer col·legi electoral que va tancar el dia 1 d’octubre a Banyoles.