Era pagès i militava en la
CNT-AIT
Josep Payet i Mayol:
El 12 de maig de 1939 l’anarcosindicalista de Llagostera (Gironès) Josep Payet
i Mayol fou afusellat al mur del cementiri vell de
Girona, en l’execució militar de la pena de mort imposada en un consell
de guerra sumaríssim a la plaça militar de Girona i després de ser
conduit a les 6 del matí pel
carrer del Carme de la ciutat. Havia nascut a Llagostera.
Era pagès i militava en la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). Fou executat pels
franquistes junt a un grup de condemnats, com els anarcosindicalistes
Àngel Fernández Calvo, Lorenzo Gabarrón Pérez, Joan Gironès i Tellado,
Miquel Parramon
i Bases, Pedro Ponce Jérez, Pere Roure i Barris i Francesc Valls i
Ribas.
A l’acte de presentació de l'Associació per la Memòria Històrica
de Llagostera, que va tenir lloc al local social de «la Caixa»
el 16 de maig de 2009, es va omplir la sala de públic i va ser molt
emotiu. Tot i que l'associació s'ha creat fa poc, els membres que la
componen fa molts
anys que lluiten per recuperar la memòria dels llagosterencs
represaliats pel franquisme. Néts, besnéts, nebots o fills de les
víctimes van exposar fins catorze testimonis de com eren els seus
familiars afusellats i els que van morir o sobreviure als camps
de concentració: els casos de Pere Ponce; Eugeni Gurnés Bou; Josep
Lloveras Casadevall; Llorenç Gabarrón Pérez; Florentí Homs Jovanet;
Josep Payret Mayol; Enric Peraferrer Viola; Fernando Solà; Jaume Prim
Gutarra; Francesc Valls Ribas; Conrad Soler; Lluís
Ventura; Martí Llosent, i Joan Mascort. També es va presentar
Petit homenatge --de Maria Llosent-- als represaliats llagosterencs,
als familiars d'aquests i a la presidenta de l'associació. Consisteix
en un DVD que recull imatges des de l'època del franquisme fins a les
actuacions que s'han fet els últims anys per
a la recuperació de la memòria. Riera va remarcar que un dels objectius
de l'associació és lluitar en favor de les dues demandes davant del
Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), a Estrasburg (Baix
Rin, Alsàcia), pels casos d'Eugeni Gurnés i Jaume Prim. «Hi ha familiars
jubilats que no poden anar a la via judicial: per això volem que s'hi
impliqui
el jovent», va afegir. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada