 |
| Tomba de fa 6.200 anys a Vilanera, just on una empresa hi volia edificar xalets i un camp de golf. |
Troballes neolítiques i ous funeraris fenicis, unes descobertes excepcionals.
Té cobertura com a
Espai de Protecció Arqueològica i com a
Parc Natural i actua com a connector biològic del
Parc del Montgrí i del dels
Aiguamolls de l’Empordà.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 21/05/2018
L’Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà,
comtat d’Empúries).-
Llegim en la premsa convencional comarcal que aquest 2018 es compleixen
quinze anys de l’aturada i extinció d’un projecte de camp de golf i una
urbanització en uns terrenys majoritàriament d’ús agrícola al paratge
de Vilanera, a l’entorn d’Empúries (l’Escala
i Empúries, Baix Ter, Alt Empordà, comtat d’Empúries), un sector que
comprenia la muntanya i la pineda de Vilanera i la zona plana de la
Colomina --fracció l’estany eixut de Sant Joan de Bedenga--, espais
situats al nord-oest del terme municipal.
Aquella reivindicació ecologista va triomfar gràcies a la pressió d’un moviment transversal que va
agrupar contraris al projecte, com ara la plataforma
Salvem Vilanera i l’Estany, la Iaeden,
Salvem Empordà,
Fòrum un Altre Món És Possible de l’Escala i Empúries i diversos moviments veïnals.
El
maig del 2003 es va produir el fet clau en la lluita entre partidaris i
detractors. Ara, doncs,
fa quinze anys d’aquest tomb determinant en el conflicte que va
desembocar posteriorment en el desistiment del projecte. Al llarg
d’aquests anys, els fets han refermat els arguments dels moviments
opositors, si més no les troballes arqueològiques més recents.
La protecció de l’espai s’ha reforçat amb els anys. En aquest sentit, s’ha produït la inclusió d’aquesta
àrea en l’àmbit d’afectació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i, més recentment (any 2016), la declaració del paratge com a
Espai de Protecció Arqueològica (EPA).
L’element
que va decantar la balança a favor dels detractors del projecte que
volia transformar les
109 hectàrees d’aquest espai en un complex amb camp de golf de 18
forats, una urbanització de 327 habitatges, un hotel i un edifici de
serveis, va ser el dictamen de la
Comissió Jurídica Assessora (CJA), emès el 8 de maig del 2003 i
que es va conèixer unes setmanes després, pel qual els terrenys tornaven
a ser sòl no urbanitzable un cop transcorreguts els quatre anys de
termini per
iniciar la urbanització, temps que havia començat a comptar el 1993.
Aquella decisió va fer reconsiderar plantejaments i va abocar el
projecte al fracàs. Posteriorment la
Comissió Territorial d’Urbanisme va denegar als promotors el
projecte. Ni recursos d’alçada ni peticions d’indemnitzacions van servir
per desencallar el golf i ara Vilanera continua sent, junt amb l’antiga
zona militar
de la Clota i les Planasses i la punta de Montgó, un dels pocs sectors
del municipi no urbanitzats.
Va
ser un triomf social ecologista a nivell nacional català que els anys
han donat per encertat:
les darreres troballes arqueològiques així ho han ratificat, ja que
tenen un caire científic de primer ordre a la Mediterrània Occidental.
Troballes neolítiques i ous funeraris fenicis, unes descobertes
excepcionals
La
zona de la Vilanera s’ha descobert com un paratge arqueològicament molt
interessant a l’entorn
del jaciment d’Empúries. Aquest ja era un dels arguments dels
detractors de la construcció del camp de golf. En aquests darrers anys,
s’han fet troballes científiques titllades d’excepcionals per experts i
s’ha reforçat el seu argumentari.
Ja a finals dels anys noranta del segle passat una empresa especialitzada (Janus)
va efectuar uns sondejos i cinc rases al paratge de Vilanera amb la
voluntat d’explorar possibles jaciments per imperatiu legal de la
Generalitat de Catalunya, a petició del diputat d’EUiA
Fidel Lora. Tot i que les prospeccions es van circumscriure només
allà on es preveien construccions del projecte, ja va quedar palesa la
importància de la zona en aquest aspecte. En aquell moment ja es va
descobrir una necròpolis datada en l’època de pas
de l’edat de bronze final a l’edat de ferro, un assentament ibèric,
l’estructura d’una vil·la romana i restes medievals dels segles XI al
XIV. La descoberta més remarcable, però, va ser una necròpolis datada
entre la segona meitat del segle VII i mitjan segle
VI abans de la nostra era, amb una extensió estimada d’uns 6.000 m²
--dels quals només es van excavar 700 m²--, en la qual destacava molt
especialment la troballa de diversos vasos ceràmics d’origen fenici i
uns ous funeraris d’avestruç, un fet excepcional
en els jaciments d’aquest període a Catalunya. El Departament de
Cultura va manifestar llavors que eren troballes de primer ordre.
Noves troballes
La tardor de l’any 2016 van iniciar-se uns treballs arqueològics comandats pel Departament de Cultura
de la Generalitat i l’Ajuntament de l’Escala, unes recerques que es van reprendre l’any passat.
Aquestes
feines van posar al descobert l’existència d’una complexa estructura
funerària de principis
del Neolític Mitjà (exactament, de 4.200 abans de la nostra era, amb un
petit vas tipus Montboló), de diverses tombes de cremació del bronze
final i també de la primera edat del ferro. Els resultats de l’excavació
van qualificar-los els experts d’excepcionals.
A
la necròpolis de cremació es van excavar diverses estructures
funeràries que pertanyien a la necròpolis
de la primera edat del ferro, excavades en el subsòl, i s’hi va trobar
una urna que contenia les restes humanes cremades i uns vasos situats al
voltant. A més a més es va localitzar una estructura funerària que es
podria situar cronològicament al bronze final,
on va aparèixer una petita urna ceràmica encastada en una diàclasi del
subsòl.
El
30 de desembre del 2009, l’Ajuntament de l’Escala va signar un protocol
amb el llavors conseller
de Medi Ambient de la Generalitat, Francesc Baltasar, en forma de
declaració d’intencions. Es va deixar escrit l’interès de la
Generalitat, compartit amb el de l’Ajuntament, de transformar la masia
del puig de Vilanera i el seu entorn en una mena de centre
d’interpretació dels dos parcs naturals de l’entorn, entre el Baix i
l’Alt Empordà.
Vilanera quedava, uns mesos després, inclòs en l’àmbit de protecció del nou
Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
2.700 m² de les edificacions i les 30 hectàrees de terreny
L’actual alcalde de l’Escala, Víctor Puga (independent pel
PSC), va agafar el relleu del seu predecessor, Estanis Puig (PSC), que havia arribat a defensar en la
Comissió de Medi Ambient del Parlament la importància del
paratge. “No hem perdut mai de vista aquella possibilitat”, diu Puga,
que admet que els consellers Santi Vila i Josep Rull (pres polític ara
nombrat conseller
de la Generalitat que el govern Rajoy, el
PP, el PSOE i
Ciutadans han vetat en el marc de l’article 155) també ho
veien amb bons ulls. “Hi ha voluntat, tot i que de moment no s’ha pogut
materialitzar.” El 2015 es va parlar de comprar a mitges entre
Ajuntament i Generalitat
els 2.700 m² de les edificacions i les 30 hectàrees de terreny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada