Girona i Figueres celebren aquesta setmana el
Dia Internacional del Poble Gitano.
Al barri gironí de la Font de la Pólvora són els joves els que han fet la programació d’avui.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 08/04/2018
Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú).-
Llegim en la premsa
convencional que a Figueres (Alt Empordà, comtat de Besalú), on avui no hi haurà cap acte, la celebració el
Dia Internacional del Poble Gitano va arrencar dimecres passat amb una programació de les entitats i l’Ajuntament: s’hi ha tractat la cuina gitana (amb l’Escola d’Hostaleria),
la dansa, el cant i les activitats esportives.
A Figueres la marxa commemorativa es va fer ahir, i la programació es tancarà demà amb una tertúlia
gastronòmica a l’Escola d’Hostaleria.
Girona i Figueres són les dues ciutats de la demarcació on aquesta setmana s’hauran pogut veure actes
de celebració del Dia Internacional del Poble Gitano. Avui és el dia internacional establert per promoure la cultura i la història de la comunitat gitana. La data commemora el
Primer Congrés Mundial Romaní/Gitano, organitzat el 1971 a
Londres (Anglaterra), en què es va instituir l’himne i la bandera
gitanos. Girona i Figueres són les dues ciutats que concentren més
membres d’aquesta comunitat
a les comarques gironines, i també són les urbs, amb barris com la Font
de la Pólvora, a Girona, i Sant Joan, a Figueres.
El
Dia Internacional del Poble Gitano és una oportunitat per a les
associacions que treballen en aquests barris per mostrar l’altra cara de
la moneda. No hi ha, però, una organització centralitzada de la jornada
d’avui,
en part perquè la comunitat gitana no està estructurada en òrgans
representatius. La programació es fa des del món associatiu, a l’entorn
dels actors socials i de les administracions que treballen al llarg de
l’any en aquests barris.
Des
de l’administració, el pla integral i les polítiques d’atenció al poble
gitano de la Generalitat
de Catalunya intervenen a Girona i a Figueres amb protocols de mediació
que s’activen quan afloren situacions conflictives entre la comunitat
gitana i la resta de la població, i també amb línies d’actuació per
millorar l’escolarització i l’accés dels joves
a la universitat. Des de Girona, però, hi ha la sensació entre els
actors socials que treballen als barris que aquestes polítiques es
concentren bàsicament a Barcelona.
Marxa i ofrena a Girona
A Girona els actes d’avui estan organitzats per l’associació
Khetanipe, del barri de Vila-roja. Al migdia hi haurà una fideuada popular al centre cívic
Onyar (al pavelló en cas de pluja) i a les tres de la tarda s’ha previst la
Marxa Gitana, des del centre cívic fins al riu, on es farà una
ofrena floral per commemorar l’holocaust i es llegirà un manifest en
defensa de la cultura i la llengua gitanes.
El
1990, a Udine (Friül), Angelo Levàcovitx, tractant de cavalls i
patriarca d’una de les comunitats
romanís de la regió del Friül-Venècia Júlia, explicà que, en aquell
moment en què determinats paios intentaven convertir el color de pell i
els costums en un greuge, ell creia que l’educació i la pedagogia no tan
sols ajudarien a superar els estereotips que
hi havia envers la seva comunitat, sinó que impulsarien els seus
membres a trobar nous horitzons. Aquesta tesi, que no és nova, la va
defensar dijous a la tarda Jelen Amador, gitana filla de la Zona Franca
de Barcelona, llicenciada en dret i doctora en sociologia,
que va explicar, al centre cívic Onyar i en el marc dels actes
de celebració del 8 d’abril, una història de convicció i fermesa davant
les dificultats i finalment d’èxit. No va passar per alt ni les
complicacions
que ha hagut d’afrontar el seu poble al llarg de la història
--materialitzades en paraules com ara persecució, malfiança (de la
societat) i holocaust-- ni la situació que viu actualment una comunitat
que té bona part dels seus membres atrapats en la pobresa
i la marginació. Malgrat tot, però, és optimista, i converteix la seva
experiència en exemple: relata que el seu avi recollia ferralla, que és
filla d’un pastor evangèlic i que és la primera noia de la família que
va anar a la universitat, en concret a la
Pompeu Fabra, on va haver d’afrontar no tan sols el fet de ser
l’única de la seva comunitat que accedia als estudis superiors, sinó
també les desconfiances atàviques per fer entendre als que l’envoltaven
que l’educació
era l’únic camí per vèncer l’aïllament i la marginació. Convertida en
un referent per als nois i noies gitanos que volen trencar motlles i
superar l’aïllament imposat tant per als romanís com per als
benpensants, Amador ha treballat per millorar la visibilitat
i la participació social d’una comunitat que ha d’apostar per
l’educació per trobar respostes que l’ajudin a tenir més oportunitats, a
promoure la inclusió i a millorar la situació en àrees com ara
l’habitatge, la salut i el mercat laboral. És el repte principal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada