En
el decurs de la Retirada de 1939 passà la frontera del Pirineu.
Gràcies al seu coneixement de la llengua francesa i de la geografia
de l’hexàgon francès va poder fugir amb altres refugiats dels
camps de concentració, però va passar una temporada als de Barcarès
i Bram.
Participà
en el Maig 68 a l’Illa de França i el 1974 ajudà a joves
exiliats.
Antonio
Moreno Ronchas:
L'1 d'octubre de 1910 neix a Medina de Rioseco
(Tierra de Campos, Valladolid, Castella la Vella) el militant
anarcosindicalista i anarquista Antonio Moreno Ronchas. Era el tercer
de 13 germans. Quan tenia quatre anys tota la seva família emigrà a
París (Illa de França). El seu pare, Antonio Moreno Fernández,
llibertari i antimilitarista, es va afiliar a la Confederació
General del Treball Sindicalista Revolucionària (CGTSR). En 1925,
als 15 anys, conegué Buenaventura Durruti i Nèstor Makhno en els
seus exilis parisencs.
En
1930 tornà a Valladolid amb intenció de fer el servei militar, però
el seu pare el va dissuadir. De bell nou a París, va treballar per
Iparralde i per Castelló i sovint, pel seu esperit reivindicatiu,
fou acomiadat de moltes feines.
Quan
va esclatar la la Guerra Civil l’estiu de 1936, mentre els seus
germans Isidoro i Lázaro combatien, en la Columna Durruti i en una
unitat del Partit Comunista d’Espanya (PCE), respectivament,
Antonio Moreno lluità des del primer moment a Donostia
(Donostialdea, Guipúscoa, País Basc, Euskal Herria) en les
milícies de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de
Guipúscoa, primer a Donostia --presa dels hotels, cementiri de
Polloe, casernes de Loiola-- i més tard a Oiarzun (Donostialdea),
frenant l'avanç de l’exèrcit franquista. Quan va caure Irun (Baix
Bidasoa, Guipúscoa, País Basc, Euskal Herria) fou un dels que va
poder passar a Hendaia (Lapurdi, País Basc Nord, Pirineu Atlàntic,
Euskal Herria) i d'allà per l’Estat francès a Barcelona.
Es
va enrolar en la «Columna Roja i Negra», on es va oposar a la
militarització que la convertiria en la 28 Divisió. Va estar un
temps en el III Batalló de la 127 Brigada Mixta i després com a
xofer en el IV Batalló de la IV Companyia de Transports.
En
el decurs de la Retirada de 1939 passà la frontera del Pirineu.
Gràcies al seu coneixement de la llengua francesa i de la geografia
de l’hexàgon francès va poder fugir amb altres refugiats dels
camps de concentració, però va passar una temporada als de Barcarès
(Rosselló) i Bram (Aude, Llenguadoc, Occitània).
Davant
l'amenaça nazi alemanya s'enrolà en el III Batalló d'Estrangers i
fou destinat a l'Orient Mitjà (Síria i Líban). L'armistici de
Petain el va obligar a tornar a l’hexàgon francès i el destinaren
a Brest (Finisterre, Bretanya), on calia mà d'obra per construir les
bases submarines alemanyes. Allà ajudà a fugir exiliats condemnats
a treballs forçats, fet que va implicar la seva detenció per la
Gestapo, però un jutge benèvol l'alliberà.
Després
de l'Alliberament es va dedicar principalment a la propaganda en la
Federació Local de la CNT en l'Exili de Saint-Denis (Sena, Illa de
França).
Durant
els anys seixanta es va relacionar amb emigrants vallisoletans
arribats a l’Illa de França, intentant associar-los en la CNT
francesa.
Durant
el moviment d’ocupacions de maig i juny de 1968 intentà guanyar-se
els joves més radicalitzats a fi i efecte d'imprimir un caire més
llibertari a les mobilitzacions estudiantils. En aquesta època va
participar en la formació de l'Organització Revolucionària
Anarquista (ORA). Els anys 1974 i 1975 ajudà a joves exiliats a
l’Illa de França, com ara Miquel-Dídac Piñero, pel
qual aconseguí trobar un petit allotjament de lloguer al
carrer Sergent Bobillot de Montreuil (Sena Saint-Denis), prop del
metro de la plaça Croix de Clevaux.
Després
de la mort de Franco i seguint l'exemple del seu pare, principal
impulsor de la CNT-AIT de Medina de Rioseco, va intentar obrir un
local cenetista a la localitat, però aleshores no va trobar gent
disposada.
Durant
els últims vint anys de la seva vida residí a Benquet i a Tartàs
(Aquitània, Occitània), des d'on va desenvolupar una intensa
campanya propagandística per denunciar en diversos mitjans de
comunicació i en diverses instàncies oficials la bàrbara repressió
feixista que va haver al seu poble natal durant la guerra: un total
de 155 habitants de Medina de Rioseco foren afusellats i altres 37
«desaparegueren». Un dels primers assassinats va ser el seu pare,
Antonio Moreno Fernández, fundador de la CNT-AIT durant la
República; altres tres familiars seus també foren afusellats. Se
suposa que les restes reposen als Montes Torozos.
En
2004 va morir sa companya, Lorenza Ronchas Martín, també de Medina
de Rioseco i amb alguns familiars assassinats –els seus pares i la
seva germana major, que militaven en el PSOE i UGT--; els companys
vallisoletans li van retre un homenatge al cementiri de Medina l'1 de
desembre de 2004, quan les seves cendres foren dipositades al nínxol
familiar.
Antonio
Moreno Ronchas va morir el 24 d'agost de 2006 a Morcens (Aquitània,
Occitània) i va llegar, mitjançant testament hològraf davant
notari, tots els seus béns a la CNT-AIT de Valladolid, amb
l'esperança que, gràcies a la propaganda i l'acció sindical, es
formi en un futur un nucli confederal i llibertari a la seva vila
natal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada