Estratègia de silenci vers la tolerància municipal d’unes pràctiques que moltes vegades són apropiacions de facto en una privatitzar del terreny del camí públic, sigui de manera encoberta o descarada

Carretera il·legal a Cantallops passant per terrenys militars de Cescebes 

El cas de Cantallops a l’Albera. 
El Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, el 2013, va iniciar una catalogació de camins ramaders que ha quedat aturat. 



TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 13/09/2016 
Cantallops (Albera, Alt Empordà).-  

Llegim en la premsa empordanesa el fet que des de fa anys en molts municipis de l’Empordà i del conjunt de Catalunya hi ha un manteniment deficient i una conservació precària dels camins públics, cosa que és una competència i una obligació dels ajuntaments. Es tracta de fets consumats en el marc d’una estratègia de silenci vers la tolerància d’unes pràctiques que moltes vegades són apropiacions de facto en una privatitzar del terreny del camí públic (guanyar terreny del comú en mans privades), sigui de manera encoberta o descarada. A més, hi canvis de paisatge, bruscos, que busques noves relacions socials. I, els ajuntaments, en molts casos, comparteixen els silencis i, per diferents causes, es converteixen en còmplices d’aquests propietaris rurals furtadors de camins.

El cas del camí ancestral de la Jonquera a Espolla per Bell-lloc 

La tanca il·legal a Bell-lloc (Cantallops), en el camí públic de la Jonquera a Cescebes 

En el municipi de Cantallops (Albera, Alt Empordà) des d’abril de 2010 hi ha denúncies en aquests sentit. Així, el grup Independents per Cantallops (IC-AM) va denunciar que havien aparegut unes tanques al camí veïnal que uneix la Jonquera i Espolla a l'alçada dels límits del paratge de la Corpella i el paratge de Bell-lloc. La formació remarcava que fa més de vint anys es va tallar per una altra part i recordava al govern municipal "que ha estat objecte de reïvindicació continuada per part de veïns, col·lectius i associacions". Els camins públics de la població ja havien estat en més d'una ocasió polèmics. De fet, el vial que ara s'hauria tallat, se situa al costat d'una via que va asfaltar l'exalcalde Josep Maria Molas (CiU) i que hauria acabat motivant una moció de censura per part de membres del seu equip de govern. IC-AM els va acusar de desviar el veritable camí per reduir l'afectació a una finca privada. L’abril de 2010, segons IC-AM, de nou hi van haver un "atemptat contra els drets de pas i els camins públics, definits i aconseguits de manera secular". El camí públic on es van col·locat les tanques, de fet, ja estava afectat per altres barreres que es van col·locar fa més de vint anys. Suposen que per part del propietari de la finca s'havien col·locat noves tanques que agreugen l'afectació a l'antic pas. Segons la formació de Cantallops, molts municipis eren víctimes d'atacs a les vies de comunicació del món rural, sense que l'administració prengui mesures. A Cantallops, explicava IC-AM, hi havia un projecte per pavimentar els camins públics. Finalment només es va executar un projecte per pavimentar un pas, el que suposadament s'hauria desviat.

Conflicte latent a Cantallops  
El juliol de 1982 ja es va publicar en la premsa convencional gironina el fet que hi havia a Cantallops “moments d’indignació a causa d’uns possibles enverinaments en el vedat de caça de Bell-lloc”. El doctor en història Lluís Serrano, en la seva tesi ELS TANCAMENTS DE TERRES A LA CATALUNYA DEL SEGLE XIX (2015, pàgines 324-326) es refereix a unes coincidències de fets entre els de la dècada de 1980 a l’Albera i les pràctiques de propietat d’alguns titulars de masos a la Catalunya central durant la dècada de 1890. Fa anys, aquest jove historiador de Cantallops ja havia publicat diversos escrits sobre la problemàtica de camis públics i diverses il·legalitats a aquest municipi i al conjunt de l’Albera (Apunts de l’Arxiu Històric de Girona, núm. 10, novembre de 2009, pàgines 4-5; L’Esquerda de Bastida, la Jonquera, octubre de 2010 pàgines 22-23). Darrerament va publicar al portal LA FISSURA l’escrit ‘Cantallops: una ‘carretera’ il·legal a l’Albera’ (Figures, 21 de maig de 2016) i avui ‘Cantallops i els camins públics’ (Setmanari de l’Alt Empordà, 13/09/2016, pàgina 16).    

Una carretera il·legal a l’Albera construïda per Rubau Tarrés 
Segons va publicar el portal figuerenc LA FISSURA, l’any 2007 el govern municipal de Cantallops, encapçalat per l’exalcalde Josep M. Molas (CiU), va fer construir amb càrrec al municipi i al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC, amb participació del Departament de Governació i la Diputació de Girona) una carretera nova sense les corresponents expropiacions i sense seguir els protocols de la llei d’Urbanisme. La carretera, construïda per l’empresa Rubau Tarrés, deixava atònits els veïns del poble per la gran volta que s’havia de fer i perquè no s’havien pavimentat els camins veïnals preexistents, rectes i directes. Les obres van costar més de 600.000 euros.
El 2004, l’Ajuntament de Cantallops va aprovar el projecte de pavimentar un itinerari de camins públics i veïnals existents i que havia d’enllaçar amb el tram promogut per l’Ajuntament de Sant Climent Sescebes que connectava amb la GI-602, anomenat per aquest darrer consistori com a “Pavimentació de la carretera de Cantallops a Els Estanys”. Sant Climent ho va executar el 2005. Per la seva banda, l’Ajuntament de Cantallops no va executar el seu projecte de 2004 i, el 2005, en va redactar un de nou que modificava l’anterior que, tot i descrivint-lo com a “modificat” i de “pavimentació”, en la pràctica preveia un traçat completament nou, per un terreny accidentat i boscós, allunyat dels camins públics i de l’itinerari conegut. Aquest nou projecte, contrari a l’interès general, fou aprovat per l’Ajuntament de Cantallops sense els protocols que assenyala l’article 48 de la llei d’Urbanisme i es va realitzar per satisfer els propietaris del mas de Bell-lloc.
Però això no és tot. Entre març i maig de 2007 l’Ajuntament de Cantallops va executar un traçat que tampoc s’ajustava al projecte modificat i aprovat de 2005. Aquesta execució es va fer sense practicar cap expropiació i destruint parcialment els límits entre els termes de Cantallops i Sant Climent Sescebes, amb el resultat d’invasió, construcció i pavimentació en diferents finques d’aquest darrer terme municipal (terrenys del camp de tir, propietat del Ministeri de Defensa). El responsables de la base militar, curiosament i incomprensiblement, després d’un primer intent d’aturar les obres en veure’s envaïda la seva propietat, van callar i deixar construir --sense empara legal-- el nou vial inexistent abans. Tanmateix, el desembre de 2007, la secretària del moment va inscriure al registre d’entrades un Informe negatiu a les actuacions al camí dels roures, un informe que va desaparèixer.
Amb aquesta execució final, per via de fet, s’afectava menys superfície de les finques del mas de Bell-lloc. Per contra, veïns i usuaris (contribuents tots) es converteixen en els grans perjudicats: en primer lloc perquè han de fer més quilòmetres i perdre més temps en els desplaçaments; i, en segon, perquè s’ha produït una privatització de facto dels camins públics que passen per Bell-lloc. Però, a més, el traçat executat coincidia amb la ubicació d’un parc eòlic que l’empresa Establecimientos Industriales i Servicios SL tenia projectat el 2006, un dels llocs on el 2010 es va fixar la ZDP-1 Alt Empordà (Zona de Desenvolupament Prioritari) del mapa eòlic de Catalunya.
Per tot el descrit fins ara, i després que el febrer de 2008 una moció de censura hagués defenestrat Josep Maria Molas i, veient que el nou govern, encapçalat per l’exalcalde Damià Contreras (CiU), no feia res ni interposava cap denúncia per desfer aquesta il·legalitat, el febrer de 2009, set veïns del poble van interposar denúncia penal davant de la Guàrdia Civil de Girona. Després de sis anys d’estar al jutjat número 4 de Figueres, en fase de diligències prèvies, i d’una lentitud indigne, el juny de 2015, es va confirmar la decisió judicial d‘arxivar el cas per no haver-se pogut demostrar la intencionalitat de fer-la il·legal. La prevaricació no es va poder provar en base a un informe pericial mal fet, signat pel senyor Jaume Baratech. L’informe venia a dir que tot estava bé i ho feia, sobretot, en base a la cartografia. El senyor perit sembla que no va entendre les diferents fases i va realitzar fotografies de tot el traçat. Va fotografiar el vial asfaltat i a cada fotografia va consignar un número. Aquest número va representar-lo en un ortofotomapa antic i, en comptes de senyalar els números d’imatge en el tram obert de nou, ho va fer en el tram del projecte de 2004, que no s’havia executat i que contemplava la pavimentació de l’itinerari de camins públics i veïnals existents. Clamorós.
Davant d’aquesta situació injusta, el juliol de 2015 diversos veïns de Cantallops, conjuntament amb la IAEDEN - Salvem l’Empordà, van interposar una denuncia a l’Ajuntament de Sant Climent Sescebes perquè es restaurés la legalitat urbanística per la invasió d’almenys 6.606,96 m2 d’aquest terme municipal a causa de la construcció de la carretera nova promoguda per l’Ajuntament de Cantallops. Però davant d’això, l’Ajuntament de Sant Climent Sescebes –actualment governat per ERC–, després de sis mesos va respondre que ajornava el referit expedient de protecció de la legalitat urbanística, i en el seu lloc incoava un “expedient de delimitació dels termes municipals de Cantallops i Sant Climent Sescebes en el tram pel qual discorre el camí dels Roures”. Espaterrant.
Abans d’arribar a aquest punt, cal saber que el consistori cantallobenc –governat per ERC des de 2011–, en una maniobra molt curiosa, va sol·licitar una subvenció al PUOSC de 2014 per, suposadament, la “Reparació del ferm, formació de cunetes i mesures de seguretat en el camí dels Roures”. Sense masses problemes la Diputació de Girona els va concedir de 70.000 euros. Ara bé, el plànol de situació de la memòria valorada, conjuntament amb l’informe urbanístic aportat per l’Ajuntament de Cantallops i base de la redacció d’un projecte d’obres no concordaven amb la realitat física del traçat del nou vial inexistent abans i obviaven que la carretera envaeix el terme veí de Sant Climent. Segons la normativa del PUOSC no es poden invertir diners públics en un altre terme municipal i, per tant, el projecte no complia la normativa del mateix Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya. Aquesta greu irregularitat fou denunciada reiteradament al consistori, al Consell Comarcal, la Diputació i al Departament de Governació per veïns –durant un any i mig–, fins al punt que, en resposta a les seves al·legacions, el març de 2015, l’Ajuntament va reconèixer la invasió del municipi veí i la discordança entre execució i projecte –que corrobora la il·legalitat que evidenciem des de l’inici del procés. Però no va ser fins el 23 juliol de 2015 –poc després de la citada denúncia perquè l’Ajuntament de Sant Climent restaurés la legalitat urbanística–, que l’Ajuntament de Cantallops va canviar la destinació de la subvenció. A què obeeix aquesta dilació? Com és que, de moment, ningú ha dimitit? Ara, l’ajut es dedicarà a la permuta per l’adquisició de l’antiga rectoria al Bisbat de Girona.
Aquesta és la història d’una greu irregularitat que encara continua i que és absolutament lamentable. Totes les administracions públiques catalanes i el Ministeri de Defensa, de moment, no han fet cap gest clar i inequívoc per depurar responsabilitats o restituir aquesta greu il·legalitat urbanística i de destrucció del medi. Tot al contrari, per què tant de silenci? Passa alguna cosa amb el PUOSC? On és l’Informe negatiu a les actuacions del camí dels roures que va realitzar la secretària al desembre de 2007? A l’Albera, a l’Alt Empordà, s’ha construït una carretera sense cap tipus de tramitació legal. Què ho sàpiga tothom. Noverint universi. Cal restaurar la dignitat i legalitat urbanística.

Camins públics de Cantallops  
Fos com fos, en la dècada de 1980, temps de la denominada Transició, el cert és que en el límits dels paratges de les Llines i Bell-lloc es van tallar, amb tanques de castanyer i filferro espinós, el camí veïnal de la Jonquera a Espolla. Els principals problemes de lliure pas i trànsit pels camins públics de Cantallops es troben a Bell-lloc. Per aquest paratge hi passen el camí públic i veïnal de Cantallops a Perlada i Masarac; el camí públic i veïnal de Sant Climent Sescebes a la Jonquera; i el del camí ramader del puig de la Llosa al puig del Cau, amb ramal cap el terme de Sescebes i la resta de l’Alt Empordà, un camí de la transhumància que neix al Ripollès i torna al Ripollès. A banda, hi ha els enllaços i ramals entre uns i els altres, i entre aquests i el camí públic i veïnal de Cantallops a Sescebes, que dins del terme veí passa pel menhir neolític anomenat la Pedra Dreta de Vilartolí i per la base militar Álvarez de Castro. La microtoponímia delata indrets com ara Prat de l’Estrada, nom d’època romana, i la Parada, lloc on els ramats transhumants s’aturaven i on s feien les tries del vacum de Requesens per després portar-lo a l’escorxador de Figueres. Part d’aquests camins o bé estan tallats deliberadament, o bé són objecte de pràctiques de tot tipus per expulsar-ne la gent usuària d’aquests. Tant és així que el projecte de pavimentació, aprovat el 2004 per l’Ajuntament de Cantallops i que preveia asfaltar un itinerari d’aquests camins públics, contra tota lògica, no es va portar a terme. Tanmateix, el mateix Ajuntament, com explicà Lluís Serrano al seu escrit a LA FISSURA i en l’edició del 7 de juny del SETMANARI DE L’ALT EMPORDÀ (pàgina 30), l’any 2007 va executar il·legalment un vial nou,inexistent abans, per terreny muntanyós, que fa fer volta i perdre temps als usuaris, no tan sols sense els protocols de l’article 48 de la Llei d’Urbanisme, sinó que, va ocupar 6.606,96 metres quadrats del terme veí de Sant Climent Sescebes, que pertanyen al Ministeri de Defensa del Govern espanyol.
Tots aquests fets, com ara l’obturar el 2003 la continuació del Camí Estret, que connecta amb el Camí de Muntanya pel paratge de la Catalana, al costat del nucli urbà de Cantallops, atempten contra la llibertat de circulació i desplaçar-se pel territori de l’Albera en aquests camins públics ancestrals (els més moderns de l’Edat Mitjana, altres del temps de Roma i encara de més antics, neolítics i fins i tot del paleolític o oberts pels gran mamífers des del Quaternari).

Queixes i signatures 
A Cantallops, en diverses ocasions i en els darrers anys, s’han recollit signatures perquè es reobrin i es mantinguin els camins públics del terme, d’una vegada per totes.
Del camí públic de la Jonquera a Espolla, l’Ajuntament de Cantallops té un peritatge del tram signat per Xavier Campillo i Besses, des de l’any 2009.
El Departament d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, el 2013, va iniciar una catalogació de camins ramaders que, com era d’esperar en el marc del sistema hegemònic i els governs d’Artur Mas (CiU) i Carles Puigdemont (Junts pel Sí), ha quedat aturat. El mateix Departament d’Agricultura havia previst actuar en un d’aquests camins existents al terme de Cantallops per necessitat de prevenció d’incendis i tampoc es va dur a terme. Realment, sota la bandera d’un suposat procés --que mai acaba de proclamar la República independent-- el Govern de la Generalitat amaga el tradicional caciquisme municipal i l’hegemònica d’aquells terratinents que en comptes d’estimar la terra són truans i pocavergonyes.