Paco Ibáñez: “A Banyoles em van salvar d'anar a la presó”

L'històric cantautor presentarà avui l'(A)phònica el concert ‘Vivencias', en el qual commemora els 50 anys del seu primer disc i canta en diferents llengües ‘viscudes'

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 19/06/2015 

Banyoles (Pla de l’Estany).- 

 “Recordo que, en temps de Franco, Banyoles em va salvar en una ocasió d'anar a la presó: jo vivia a París i algú que havia organitzat un concert meu a Banyoles em va avisar que no hi anés, perquè hi havia dues ordres de detenció contra mi i m'estaven esperant”, diu Paco Ibáñez , que avui ha tornat a la capital del Pla de l'Estany per actuar, ara sí, a l'escenari Estrella Damm Club Natació Banyoles del festival (A)phònica, a les 23:15h.

Quan Paco Ibáñez rememora històries com aquesta, un es pregunta per què no ha escrit encara una autobiografia, als seus 80 anys, fets el 20 de novembre passat. “Memòries? Això no fa gens ni mica per a mi”, contesta ell amb la seva energia inesgotable. “Potser és perquè sóc essencialista: l'essencial del que jo faig són les cançons que canto, i en elles ja hi és tot.” 

Per això encara té més sentit que el concert que demà presenta a Banyoles es tituli ‘Vivencias’: la gira va començar el novembre passat a París, amb motiu del cinquantè aniversari de la publicació del seu primer disc, ‘Paco Ibáñez 1’ (1964), on posava música a poemes de Luis de Góngora i Federico García Lorca, sota la influència reconeguda de Georges Brassens. “Una noia em va regalar un llibre sobre Andalusia i la foto d'una dona vestida de negre va inspirar la meva primera cançó sobre un poema de Góngora, ‘La más bella niña’. Góngora em va presentar Lorca, ell em va portar a Quevedo, i després van arribar Alberti, Celaya, Miguel Hernández...”. Una de les curiositats d'aquell primer disc és la portada: una obra clarament daliniana dedicada a Lorca. “Abans que sortís el disc, una amiga meva li va portar una gravació de les meves cançons a Cadaqués i quan Dalí va escoltar la ‘Canción de jinete’, a partir del poema de qui havia estat el seu amic íntim, se li van obrir totes les portes de les seves vivències i ell mateix es va oferir a fer la portada del disc. I va complir la seva promesa.” 

A ‘Vivencias’, Paco Ibáñez interpreta cançons en diferents llengües: “No ho faig com qui va a comprar a la botiga cançons en diversos idiomes, sinó com a part de la meva experiència personal. Vaig néixer a València, però ja em van portar en bolquers a Barcelona, durant els bombardejos de la guerra incivil. I després vaig viure fins als 14 anys en un caserio del País Basc on tot déu parlava eusquera, una llengua que ja no parlo amb fluïdesa però que recupero quan truco al meu cosí. També em va tocar viure a França 20 o 30 anys, i aquí a Catalunya... què vols que et digui [diu en català]. Si no parlo millor en català, força culpa en tenen els catalans, que sempre em parlen en castellà. Així que canto en totes aquestes llengües i en altres com ara l'italià, l'occità, etc.”  

Té temps per fer-ho en concerts força llargs (“Per això la gent comença ja a no venir”, se'n riu), on actua acompanyat per Mario Mas.

‘Vivencias’ també inclou la futura reedició de la seva discografia i el projecte pedagògic ‘Canciones con alas’, que ja s'ha utilitzat amb èxit en centres educatius per donar a conèixer la poesia espanyola i iberoamericana a través de l'obra de Paco Ibáñez, utilitzada també de manera transversal per ensenyar altres matèries.