![]() |
| Elena Ortega, mare d’Alfon i membre del col·lectiu “Mares contra la repressió” ha declarat rotundament que “això és una guerra contra els pobres" |
La
família no ha pogut veure el jove de Vallecas des del passat divendres.
Es
troba en una cel·la amb màxim grau de control a la presó madrilenya de Soto del
Real.
Madrid
viu des de dimecres passat una onada de solidaritat que ha recorregut tota la
ciutat .
No
li han arribat encara les seves pertinences imprescindibles "per portar
una vida més o menys digna" a la presó.
DIRECTA
23/06/2015
Maria Corrales
El
fet que els muntatges policials no són una excepció s'escenificava a les
protestes arrel del documental Ciutat Morta amb el clam “no és una poma
podrida, és tot el cistell”. La realitat que a l’Estat Espanyol es tortura i es
vulneren els drets de presos i preses s'ha demostrat per activa i per passiva a
Euskal Herria o en casos com el d'Amadeu Caselles; i que la repressió es cobra
molt més alta als barris de classes populars ho sap molt bé la joventut
vallecana, en la que, el cas d’Alfon, s’ha convertit en tot un símbol.
Madrid
viu des de dimecres passat una onada de solidaritat que ha recorregut tota la
ciutat: El mur humà per intentar evitar la detenció a Vallecas; la manifestació
de milers de persones que dissabte va omplir el centre de la capital i la roda
de premsa d’aquest matí en són bons exemples. Així, la compareixença d’avui al
Teatro de Barrio de Lavapiés ha comptat amb les intervencions de diferents activistes,
periodistes, i de representants polítics com Alberto Garzón d'Izquierda Unida,
Jorge Reichmann del Consell Ciutadà de Podemos o Rommy Arce, regidora d'Ahora
Madrid.
És
un seguit de mostres de suport que s’han contagiat a les principals ciutat de l’Estat,
i que, lluny d’aturar-se, tenen la seva propera cita el dia 30 de juny en una
manifestació coincidint amb la vigília de l'entrada en vigor de la llei
‘mordaza’. Elena Ortega, mare d’Alfon i membre del col·lectiu “Mares contra la
repressió” ho ha manifestat avui rotundament: “Això és una guerra contra els
pobres, i no ens queda alternativa, o guanyem, o morim”.
Mobilitat
reduïda, acompanyat d'un funcionari
Alfon,
de 23 anys, està actualment reclòs en règim FIES 5 a la presó de Soto del Real.
Tal com ha explicat el rector de l’església de San Carlos Borromeo (Vallecas),
Javier Baeza, això implica una reducció dels drets del pres com ara tenir la
mobilitat reduïda i haver d’anar acompanyat sempre per un funcionari. El règim
FIES (fitxers d'interns d'especial seguiment), en el que existeixen diferents
graus fins a poder suposar l’aïllament total, va ser declarat il·legal per una
sentència del Tribunal Suprem que l’Estat espanyol es nega a aplicar.
En
el cas del jove, tal com ha denunciat la seva mare, això ha implicat que no
sàpiguen res del seu fill des d’una breu visita el passat divendres. A més a
més, Elena ha explicat que no li han arribat encara les seves pertinences
imprescindibles" per portar una vida més o menys digna" a la presó
(roba, diners, etc.), com tampoc les cartes de la seva família ni amics. Això
és així perquè, pel tipus de règim al qual està sotmès, al marge de
l’aïllament, aquestes pertinences han de passar a ser registrades a Madrid i
això podria allargar-se més de dues setmanes.
“El
cas d’Alfon és un avís per a navegants per a tota la joventut rebel”, ha
explicat Baeza, que ha denunciat que aquesta situació és fruit del perfil
activista del jove vallecà i de la mediatització del seu cas. “Si Alfon hagués
entrat a la presó amagant el cap, se l’hagués posat com a figura de ‘jove
reinsertat’ i seria un ‘pres modèlic’; però si comences a demanar que es respectin
els teus drets i defenses la teva innocència, et converteixes en un pres
conflictiu”. Així, el rector ha fet explícit com, aquestes persones que s’han
convertit en representatives, corren molt més risc que se’ls allargui la
condemna. Cas paradigmàtic és, de nou, el de l’anarquista Casellas que, sense
haver comès cap delicte de sang, va estar quasi 27 anys empresonat per
denunciar la situació dels presos.
Maltracte
per part dels policies
“El
meu fill és un pres polític com els més de cent presos polítics que hi ha
actualment a l’Estat Espanyol”, ha denunciat Elena, que durant tota la roda de
premsa, juntament amb la resta de ponents, ha reiterat la innocència d’Alfon i
el muntatge policial del qual aquest ha estat víctima. “Quan van detenir al meu
fill, el primer que van fer, com fan sempre, és estomacar-lo al cotxe policial,
i, un cop a comissaria, estrènyer-li fort les manilles i arrossegar-lo per
terra mentre li deien ‘sabem que tu no portaves els explosius, però ja saps com
va, i això t’ho menges tu’”.
La
mare ha reiterat que la nit de la primera detenció després de la vaga a casa
seva, la policia va dir-los exactament el mateix: “sabem que el teu fill no
portava res, però si ens diu qui ha sigut, ara mateix li deixem el seu fill
aquí”. Cal recordar que Alfon, com en molts altres casos, va ser condemnat
únicament a partir del testimoni policial i que, en cap cas, es va poder
demostrar que ell portava la famosa motxilla amb explosius. Així mateix, Elena
ha reiterat que a la bossa s’hi van trobar quatre empremtes dactilars sobre les
quals encara no es coneix la identitat.
El
cas arribarà al Tribunal d'Estrasburg
Sobre
la lluita a partir d’aquest moment, el proper pas que seguirà la família és el
de portar el cas al Tribunal d’Estrasburg per vulneració dels Drets Humans i
seguir amb les mobilitzacions i els actes de suport. Per la seva banda, la
periodista Olga Rodríguez, ha fet una crida a tots els mitjans a seguir de molt
a prop la situació d’Alfon a la presó per poder denunciar les possibles il·legalitats
que es puguin cometre. Així mateix, Baeza ha expressat la necessitat de fer un
enviament massiu de cartes en solidaritat al jove perquè no defalleixi la seva
resistència.
Elena
ha fet també una crida a lluitar per la democratització de les presons, no
només pels presos polítics sinó “per tots els presos que vénen de classe obrera
i que no tenen, ni tota la gent que té Alfon, ni la capacitat per poder
escriure i denunciar la seva situació”. Finalment, la mare del jove represaliat
ha estat molt contundent respecte als anys que li queden al davant al jove
vallecà: “Ell té la responsabilitat de resistir perquè ha d’assumir el seu
deure vers el seu poble i vers la seva gent, i, si en algun moment flaqueja,
allà estarem els seus pares per recordar-li”.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada