dijous, 1 d’abril de 2021

Aurora Vidal Iturbe

Aurora Molina Iturbe

Aurora Molina Iturbe


 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

L'1 d'abril de 1923 neix a Barcelona l'anarcosindicalista Aurora Vidal Iturbe, més coneguda com Aurora Molina Iturbe, amb el llinatge del seu padrastre, Juanel 

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà amb la seva família la frontera del Pirineu Oriental 

Aurora Molina Iturbe (Aurora Vidal Iturbe): L'1 d'abril de 1923 neix a Barcelona l'anarcosindicalista Aurora Vidal Iturbe, més coneguda com Aurora Molina Iturbe, amb el llinatge del seu padrastre. El seu pare i la seva mare, militants anarquistes, es deien Faustino Vidal (Vidalet) i Lola Iturbe Arizcuren (Kiralina).  

L'any següent de néixer el seu pare va morir d'una tuberculosi de gola i la seva mare, sis mesos després, s'uní sentimentalment amb l'anarquista Juan Manuel Molina (Juanel), que esdevindrà, de fet, el seu pare, i la parella s'instal·là a Granollers (Vallès Oriental).  

En 1926, a causa de la repressió de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, la parella amb les criatures --Aurora havia tingut un germà, Helenio-- passà a l'hexàgon francès.  

Després d'uns mesos a Saix (Vinhana, Peitau Charantas, Nova Aquitània) i Sant Albin (Aigafonda, Tarn, Occitània), el 19 de novembre de 1926 la família s'instal·là a Drancy (Seine-Saint-Denis, Illa de França).  

Aurora aprengué el francès a l'escola, però aviat van ser expulsats del territori francès i s'hagueren de refugiar a Bèlgica, on va seguir la seva escolaritat en flamenc.  

Quan la Dictablanda la família retornà a Barcelona.  

Entre 1927 i 1939 visqué a diferents indrets de Barcelona, però especialment a les «Cases Barates» de Can Tunis del barri d'Horta.  

Estudià, amb el seu germà Helenio, a l'EscolaRacionalista «Natura» del barri barceloní del Clot, coneguda com «La Farigola», dirigida pel pedagog anarquista Joan Puig Elías.  

Durant la Guerra Civil, fou secretària de seu pare quan aquest ocupà, el maig de 1937, la Subsecretaria de Defensa de la Generalitat de Catalunya, quan Francesc Isgleas n'era conseller de Defensa per la CNT-AIT.  

Durant les «Jornades de Maig» de 1937 estigué a la seu barcelonina de la Telefònica i recorregué part del front amb la seva mare, que aleshores feia de corresponsal de guerra.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà amb la seva família la frontera del Pirineu Oriental. Una família francesa apadrinà i ajudà els Molina Iturbe i Aurora acabà casant-se amb un dels seus fills, Émile Dumas, socialista i secretari de l'Ajuntament de Nimes (Gard, Occitània). Émile Dumas va morir poc després, havent-li deixat la seva primera filla, Violeta.  

Vídua, conegué a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) el militant llibertari Ramón Álvarez Palomo, també vidu i pare d'una filla petita, Diana, que esdevingué la seva company a partir de 1945 i per a la resta de la seva vida.  

La nova família es traslladà a París (Illa de França), on les oportunitats laborals eren majors.  

Ambdós militaren activament en la Confederació Nacional del Treball (CNT).  

En 1946, quan el seu pare va passar clandestinament a la Península per motius orgànics i va caure pres a mans de la policia franquista, fou ella la que s'encarregà, gràcies a la nacionalitat francesa que havia obtingut pel seu primer matrimoni, de realitzar viatges i així poder visitar el seu pare, que passà set anys reclòs a les presons franquistes.  

Aquesta activitat militant va minvar quan va tenir dos fills petits --Dalia i Floreal-- a finals dels anys cinquanta del segle XX.  

Havia de compaginar la seva feina als tallers de confecció amb les tasques a la llar.  

En 1975, amb la mort del dictador Francisco Franco, la família retornà de l'exili i s'instal·là el 6 d'agost de 1976 a Xixón (Astúries), on muntaren «Confederal ExpoLibro», una modesta llibreria al carrer Cangas de Onís, i  participaren en la reconstrucció de la CNT.  

Un cop es jubilaren, traspassaren la llibreria i es dedicaren en cos i ànima a la CNT i, posteriorment, després de la nova ruptura cenetista en el decurs del Congrés de la Casa de Campo de Madrid (Madrid, Castella la Nova) de 1979, a la Confederació General del Treball (CGT).  

El seu testimoni va ser recollit en els documentals Vivir la utopia (1997), de Juan Gamero, i Memoria de nuestras abuelas (2011), de Juan Luis Ruiz i Lucía Herrera.  

En 2003 el seu company, Ramón Álvarez Palomo, va morir i en 2012 la seva filla Violeta ho va fer de sobte.  

Aurora patí un fort cop del qual mai no es va recuperar.  

Aurora Molina Iturbe va morir l'10 d'abril de 2014 a Xixón. Incinerada, les seves cendres van ser enterrades el 12 d'abril al cementiri de Cabueñes de la citada ciutat asturiana.  

Documentació seva es conserva a l'International Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam (Països Baixos).  


Cap comentari:

Publica un comentari