Julia Hermosilla Sagredo

Julia Hermosilla Sagredo

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

L'1 d'abril de 1916 neix a Sestao (Gran Bilbo, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista Julia Hermosilla Sagredo 

Militant de les Joventuts Llibertàries i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

Julia Hermosilla Sagredo: L'1 d'abril --alguns citen erròniament el 30 de març-- de 1916 neix a Sestao (Gran Bilbo, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista Julia Hermosilla Sagredo. El seu pare es deia Juan Hermosilla i la seva mare, Carmen Sagredo.  

El seu pare era militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i ella, quan tenia 14 anys, s'afilià a aquesta central sindical.  

Es relacionà amb la destacada família anarcosindicalista dels Aransáez, distribuí premsa llibertària, milità en les Joventuts Llibertàries i participà en les activitats del Grup Artístic Confederal de Santurtzi (Gran Bilbo, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria).  

Arran de la insurrecció comunista llibertària de l'hivern de 1933, ajudà els companys de la Rioja a creuar la frontera del Pirineu.  

Prestà suport al moviment revolucionari d'octubre de 1934 a Santurtzi, ajudant Vicente Cuesta i els Aransáez.  

Quan esclatà la Guerra Civil s'enrolà com a miliciana en un batalló confederal i fou destinada al front d'Otxandio (Durangaldea, Bizkaia, País Basc, Euskal Herria).  

Se li va confiar la missió de internar-se en territori enemic per rescatar el doctor Isaac Puente, però finalment aquest fou detingut i afusellat pels franquistes.  

Durant el bombardeig d'Otxandio li van esclatar els timpans i restà sorda durant molt de temps.  

En 1937 va fer d'actriu en el Grup Artístic Confederal de Santurtzi.  

Quan la zona nord peninsular fou ocupada per les tropes feixistes, aconseguiren embarcar-se amb la seva família cap a un port francès. Considerades com a «roges», no van aconseguir desembarcar immediatament.  

Després de dos mesos en territori francès, creuà el Pirineus amb la seva família i continuà la lluita a Catalunya.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. 

Exiliada, després de la Segona Guerra Mundial interimperialista s'instal·là a Baiona (Lapurdi, Iparralde, País Basc Nord, Euskal Herria) amb el seu company, Julián Ángel Aransáez Caicedo, i milità en l'organització del Subcomitè Nacional de la CNT en l'Exterior.  

També participà activament en la lluita antifranquista, fent d'enllaç amb l'Interior amb missions orgàniques a la Península i, fins i tot, participà en, com a mínim, dos intents d'atemptats contra el dictador Francisco Franco: l'«atemptat aeri» de setembre de 1948 i una vegada hi hagué la reunificació de la CNT, el del pont del Palau d'Ayete, Donostia (Donostialdea, Gipuzkoa, País Basc, Euskal Herria) de 1962.  

A començament dels anys seixanta col·laborà amb Defensa Interior/Consells Ibèric d'Alliberament (DI/CIL).  

Durant els anys setanta del segle XX, juntament amb el seu company, milità en la coordinadora anarcosindicalista que editava el periòdic parisenc Frente Libertario i assistí anualment a les reunions que aquest col·lectiu celebrà a Narbona (Erau, Occitània).  

Un cop mort Franco, ajudà a la reconstrucció de la CNT al País Basc.  

El 10 de novembre de 2001 morí el seu company, Ángel Aransáez, a Anglet (Lapurdi, Iparralde, País Basc Nord, Euskal Herria), on vivien.  

El 18 de juny de 2006 va rebre un homenatge a Artxanda amb altres combatents antifranquistes.  

Julia Hermosilla Sagredo va morir el 10 de gener de 2009 a l'Hospital de la Côte Basque de Baiona.  

El seu testimoni va ser recollit en el llibre d'Aitor Azurki Maizales bajo la lluvia. Testimonios de los últimos gudaris y milicianos de la Guerra Civil en Euskadi (2011).