Eustaquio Benito González

Eustaquio Benito González

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 29 de març de 1908 neix a La Cistérniga (Tierra de Pinares, Valladolid) l'anarcosindicalista Eustaquio Benito González (a vegades el seu nom citat Eustasio) 

Militant de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Eustaquio Benito González: El 29 de març de 1908 neix a La Cistérniga (Tierra de Pinares, Valladolid, Castella la Vella) l'anarcosindicalista Eustaquio Benito González --a vegades el seu nom citat Eustasio--. El seu pare es deia Pedro Benito i la seva mare, María Presentación González.  

Sembla que quan tenia vuit anys emigrà amb la seva família a l'hexàgon francès i que durant la revolució col·lectivista autogestionària retornà a la Península i milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, en 1949, s'establí a La Bastida de Roairós (Tarn, Occitània), on treballà en diversos treballs (fusteria, manutenció, xofer i altres feines) fins que trobà feina de teixidor en una manufactura local fins a la seva jubilació.  

Milità en la CNT-AIT en l'Exili, amb Joaquim Andreu Pastor, Ignasi Ardèvol i altres, i ocupant càrrecs de responsabilitat orgànica, com ara el de tresorer de la Federació Local de La Bastida de Roairós.  

En 1979, després de la mort de la seva companya, María Manzanares, es traslladà a Perpinyà (Plana de Rosselló, Rosselló) amb una nova companya i milità en el Sindicat d'Oficis Varis de la Regional Exterior de la CNT-AIT local, de la qual va ser nomenat secretari, i en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).  

Eustaquio Benito González va morir el 21 de novembre de 1985 a Perpinyà i va ser incinerat l'endemà per la seva família al crematorium de  Montpelhièr (Erau, Occitània).