Eustasio Bravo Linacero

Necrològica d'Eustaquio Bravo Linacero apareguda en el periòdic tolosà Espoir del 29 de novembre 1970

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 29 de març de 1899 neix a Dueñas (Palència) l'anarcosindicalista Eustasio Bravo Linacero 

Militant des de 1917 de la CNT, llluità als fronts durant la Guerra Civil i en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental 

Eustasio Bravo Linacero: El 29 de març de 1899 neix a Dueñas (Palència, Castella la Vella) l'anarcosindicalista Eustasio Bravo Linacero --algunes fonts citen erròniament el seu nom com Eustaquio--. El seu pare es deia Cipriano Bravo i la seva mare, Felisa Linacero. De família llibertària, els seus germans Emiliano, Mariano i Vicente van ser destacats militants de la Confederació Nacional del Treball (CNT).  

Fuster de professió, en 1917 entrà a formar part de la CNT a Santander (Cantàbria, Castella la Vella).  

A finals de la dècada dels vint del segle XX s'establí a Sevilla (Àrea Metropolitana de Sevilla, Sevilla, Andalusia), on visqué 7 anys i milità en la CNT-AIT local, i en 1931, una vegada proclamada la República, retornà a Santander, on es destacà com a militant llibertari.  

Lluità als fronts durant la Guerra Civil i en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental. 

En 1945 formà part dels grups organitzats del Moviment Llibertari Espanyol-CNT en l'Exili (MLE-CNT) a Bordèu (Gironada, Nova Aquitània, Occitània) i posteriorment s'establí a Caen (Calvados, Normandia), on milità activament en la Federació Local de CNT-AIT en l'Exili. La seva companya fou Josefa Solana Rumoroso.  

Eustasio Bravo Linacero va morir el 2 d'octubre de 1970 a l'Hospital Clemenceau de Caen i va ser inhumat tres dies després en aquesta ciutat.