Settimo Guerrieri

Settimo Guerrieri

El 22 d'abril --algunes fonts citen el 24 d'abril-- de 1905 neix a Piombino (Livorno) l'anarquista i lluitador antifeixista Settimo Guerrieri

L'estiu de 1939 va ser detingut sota les mesures de «Seguretat Pública» de les autoritats franceses i enviat al camp de concentració d'Argelers de la Marenda, on formà part del grup anarquista «Libertà o Morte», i el juliol de 1939 al de Gurs, com a grup italià de la IX Companyia. Es va incorporat en una Companyia de Treballadors Estrangers amb la qual passà a Bèlgica. Després de deixar la CTE, s'establí a Anvers, però va ser capturat pels nazis i enviat a l'hexàgon francès, on va ser reclòs en 1941 al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló

Settimo Guerrieri: El 22 d'abril --algunes fonts citen el 24 d'abril-- de 1905 neix a Piombino (Livorno, Toscana) l'anarquista i lluitador antifeixista Settimo Guerrieri, també citat com Settimio Guerrieri i Settino Guerrieri. El seu pare es deia Antonio Guerrieri i Pia Vagelli.

Fill d'una família molt humil i amb moltes privacions, aviat va començar a treballar d'obrer a les plantes siderúrgiques de l'empresa Ilva.

Durant els anys d'agitació politicosocial de després de la Gran Guerra, s'acostà al moviment anarquista.

Arran de la crisi de producció que va afectar l'empresa Ilva a principis dels anys vint del segle XX, que va implicar que molts de treballadors quedessin a l'atur, en 1925 emigrà a Torí (Piemont) a la recerca de feina.

Contractat com a obrer a la fàbrica FIAT Ferriere, s'integrà en els grups anarquistes «Barriera di Nizza» i «Barriera di Milano» i en els cercles llibertaris de resistència antifeixista clandestina.

En aquesta època mantingué estretes connexions amb el grup de militants anarquistes refugiats a Lió (Metròpoli de Lió, Arpitània, Ôvèrgne-Rôno-Arpes) i participà en la xarxa d'ajuda per a les expatriacions clandestines i en la distribució del fons de socors econòmic anarquista destinat a les famílies dels presos polítics. Identificat per la policia l'estiu de 1930 com a un dels exponents més destacats del grup anarquista «Barriera de Milà», va ser fitxat per la Prefectura de Policia de Torí com a «perillós per a l'ordre públic».

Detingut el 10 de febrer de 1931 per «activitat subversiva», «propaganda anarquista» i per afavorir les expatriacions clandestines, va ser processat per la Comissió Provincial de Torí i el març de 1931 va ser condemnat a cinc anys de confinament, posteriorment reduït en l'apel·lació a tres, i enviat a l'illa de Ponça (Illes Poncianes Latina, Laci).

Durant la seva relegació, va ser arrestat per participar en l'agitació dels confinats contra els abusos comesos per les autoritats de la colònia penitenciària.

Processat pel Tribunal de Nàpols (Campània), l'octubre de 1931 va ser condemnat a tres mesos de reclusió per «manifestació sediciosa i contravenció de les obligacions del confinament» i enviat a la presó napolitana de Poggioreale.

Un cop purgada la pena, va ser enviat novament a Ponça i, gràcies a la celebració del desè aniversari de la pujada del feixisme al poder, va ser amnistiat i alliberat.

Quan esclatà la Guerra Civil el juliol de 1939, va ser dels primers a prestar el seu suport als revolucionaris i juntament amb altres dos companys (Dante Armanetti i Antonio Calamassi) va organitzar la fugida d'Itàlia.

Durant la nit del 9 al 10 de setembre de 1936 aconseguí passar il·legalment la frontera francoitaliana pel pas de les Valls de Lanzo, al Piemont.

Gràcies al suport del Comitè Antifeixista de Chambèri (Saboia, Arpitània, Ôvèrgne-Rôno-Arpes), pogué arribar a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània), on, després d'uns dies d'espera, s'embarcà amb el vapor Ciudad de Barcelona i arribà a Catalunya. S'enrolà com a milicià en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso», de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), i lluità al front d'Aragó en els combats de Monte Pelado, situat entre Osca (Plana de Uesca, Osca, Aragó) i Almudébar (Plana de Uesca, Osca, Aragó).

Mantingué, a més, una estreta relació amb el grup editor del periòdic Guerra di Classe, publicat a Barcelona per Camillo Berneri i altres militants anarquistes.

Posteriorment passà l'hexàgon francèsi s'instal·là a Briva (Corressa, Llemosí, Nova Aquitània, Occitània).

L'estiu de 1939 va ser detingut sota les mesures de «Seguretat Pública» de les autoritats franceses i enviat al camp de concentració d'Argelers de la Marenda (Costa Vermella, Rosselló), on formà part del grup anarquista «Libertà o Morte», i el juliol de 1939 al de Gurs (Pirineus Atlàntics, Nova Aquitània), com a grup italià de la IX Companyia.

Posteriorment va ser incorporat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) amb la qual passà a Bèlgica.

Després de deixar la CTE, s'establí a Anvers (Flandes), però va ser capturat pels nazis i enviat a l'hexàgon francès, on va ser reclòs en 1941 al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló (Costa Sorrenca, Plana del Rosselló, Rosselló).

En 1943 aconseguí evadir-se i va col·laborar amb els partisans francesos a la regió parisenca.

Després de la Segona Guerra Mundial internacional retornà a Torí.

Militant en la Federació Anarquista Italiana (FAI), el seu nom figura en una llista de treballadors llibertaris de l'empresa FIAT Ferriere per al consell directiu de la Federazione Impiegati Operai Metallurgici (FIOM, Federació d'Empleats i Obrers Metal·lúrgics).

Settimo Guerrieri va morir el 22 de gener de 1975 a Torí --algunes fonts citen Piombino (Livorno, Toscana).