Jaume Girabau Esteve fotografiat per Francesc Boix Campo
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat al camp de concentració del Barcarès i posteriorment al castell de Cotlliure
Jaume Girabau Esteve: El 22 d'abril de 1914 neix a Sabadell (Vallès Occidental) l'anarcosindicalista, i després leninista i stalinista, Jaume Girabau i Esteve --el segon llinatge a vedades citat Esteba i Estévanez--. El seu pare es deia Jaume Girabau i la seva mare, María Esteve.
Després de fer els estudis primaris a l'escola del pedagog anarquista Ricard Fornells Francesc, estudià a l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis.
Treballà al sector d'acabats de la indústria tèxtil i s'afilià al Sindicat Unió de l'Art Fabril i Tèxtil de la Federació Local de Sindicats (FLS), adherida a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Quan la crisi trentista, l'FLS es passà a la Unió General de Treballadors (UGT) i va ser nomenat secretari del seu sindicat.
A començament dels anys trenta s'havia afiliat a les Joventuts Comunistes de Catalunya (JCC).
Va ser tancat al vaixell presó Uruguay per la seva participació en els fets revolucionaris del 6 d'octubre de 1934.
El febrer de 1936, després de la victòria del Front Popular i la consegüent amnistia, va ser alliberat.
Participà en la creació de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC), de les quals va ser membre del seu Comitè Nacional, i l'estiu de 1936 s'afilià al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), quan eludint la incorporació a files, va ser detingut al bosc de Can Feu de Sabadell i empresonat a Mallorca (Illes Balears) fins a juliol de 1936.
Un cop alliberat retornà a Sabadell i en la Guerra Civil participà en el fracassat desembarcament de Mallorca (Illes Balears) al comandament d'Alberto Bayo Giroud, enquadrat en la «Columna Carles Marx», i posteriorment lluità al front d'Aragó, primer com a voluntari i després com a comissari polític de la 141 Brigada Mixta i de la 30 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República Espanyola, on va conèixer el fotògraf i militant del PSUC Francesc Boix Campo.
En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l'exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i va ser internat al camp de concentració del Barcarès (la Costa Salanquesa, la Salanca, Rosselló) i posteriorment al castell de Cotlliure (Costa Vermella, Rosselló) amb altres militants del PSUC i del Partit Comunista d'Espanya (PCE).
Un cop lliure emigrà a la República Dominicana --algunes fonts citen erròniament Cuba-- i va ser enviat a treballar a San Pedro de Macorís (San Pedro de Macorís, República Dominicana).
El setembre de 1941 la direcció del Partit Comunista d'Espanya (PCE) el va enviar a Lisboa (Portugal) per tal d'incorporar-se a la direcció clandestina del PSUC i ajudar Isidoro Diéguez Dueñas i el grup que encapçalava.
Detingut a la frontera el novembre de 1941 juntament amb la resta de l'anomenat «Grup de Lisboa» per la policia portuguesa de la dictadura d'António de Oliveira Salazar, va ser lliurat a les autoritats franquistes i torturat de valent.
Jutjat en consell de guerra, va ser condemnat a mort.
Jaume Girabau Esteve va ser afusellat el 21 de gener de 1942 a les tàpies del Cementiri de l'Est de Madrid (Castella la Nova), juntament amb altres camarades (Manuel Asarte Imaz, Francisco Barreiro Barciela, Isidoro Diéguez Dueñas, Jesús Gago Correas, Jesús Lagañarra Churruca, Eladio Rodríguez González i Joaquin Valverde).
Posteriorment es va crear en el seu honor un grup armat urbà clandestí del PSUC, la I Brigada Guerrillera «Jaume Girabau» de l'Agrupació Guerrillera de Catalunya, comandada per Numen Mestre Ferrando.
Actualment una plaça de Sabadell porta el seu nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada