La mobilització social atura un macrocomplex d'esquí alpí a l’Alta Cerdanya i el Capcir

Aplec contra el projecte a l'estany de Vallsera i la Jaça de les Ganyades el juny passat 

El projecte de construcció d'una macroestació unint quatre complexos ja existents es paralitza momentàniament. 
Diverses entitats i col·lectius impulsen un debat sobre quin és el model territorial idoni pel desenvolupament de les comarques pirinenques. 


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 27/09/2016 
Font-romeu, Odelló i Vià/Bolquera (Alta Cerdanya).- 

Més de 300  participants en l'aplec a l'estany de Vallsera i la Jaça de les Ganyades 

Llegim a DIRECTA que a finals de l'any 2015, es va fer pública la intenció dels alcaldes de Font-romeu i Bolquera, a l’Alta Cerdanya, i els Angles i Formiguera, al Capcir, de construir el Gran Espai Esquiable i, d'aquesta manera, connectar les respectives estacions d'esquí. Projectaven, ni més ni menys, un dels dominis esquiables més grans del Pirineu, amb uns 150 quilòmetres de pistes d'esquí alpí. Això feia preveure la desforestació de grans extensions de bosc i la construcció d'infraestructures a diverses valls encara preservades, com la de la Bollosa, Vallsera o l'estany d'Aude --entre altres--, totes al Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans. Fa dues setmanes, va saltar la notícia arran de la publicació d'un informe desfavorable del Ministeri de l'Ecologia del Govern francès, que declarava que el projecte no era compatible amb els Estatuts del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans.
Amb la voluntat d'aprofundir en el model iniciat pels alcaldes de la comarca 50 anys enrere, quan s'obriren les primeres pistes d'esquí, els impulsors justificaven la necessitat d'un projecte d'aquestes dimensions amb els suposats 5.000 nous llocs de treball previstos a la Cerdanya i el Capcir i l'impacte econòmic a la zona, que ells xifraven en 250 milions d'euros, un domini esquiable destinat als onze milions d'habitants de l'eix Barcelona-Tolosa-Montpeller.
Però, tan bon punt s'anuncià el projecte, diverses associacions de la contrada s'organitzaren per denunciar "la catàstrofe ecològica, social i econòmica que suposa un projecte d'aquestes característiques". Així va néixer el col·lectiu No al projecte de megaespai esquiable al cor del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans, format per nombroses associacions de tot tipus i que reclamava la retirada immediata del projecte.
El col·lectiu activà una petició en línia que ha obtingut gairebé 4.000 signatures de suport. A més a més, diverses organitzacions polítiques, associacions i personalitats s'han adherit a la reclamació. El mes de juny passat, més de 300 persones participaren en l'aplec manifestació que recorregué dos dels punts més afectats pel macroprojecte: l'estany de Vallsera i la Jaça de les Ganyades, al municipi dels Angles. Aquest segon indret, per exemple, és un lloc habitual de pastura de vaques i --simbòlicament-- es pretenia  l'afectació que tindria el projecte per l'activitat ramadera, ja que suposaria desforestar la jaça i construir-hi infraestructura.
Després del posicionament negatiu del Ministeri de l'Ecologia a través de la secretària d'Estat de la Biodiversitat, Barbara Pompili, divendres passat, el col·lectiu es va declarar satisfet per la victòria, però conscient que cal continuar lluitant per eixamplar la mobilització i mantenir la vigilància. Antoni Glory, portaveu del col·lectiu, afirma: "Cal impulsar un projecte alternatiu. No només volem impedir un projecte, volem desenvolupar-ne un altre amb el suport de les entitats cíviques, els ramaders i els agents econòmics de la comarca. Un projecte que combini l'interès de la població, l'interès econòmic i el respecte i la protecció del medi ambient".
De fet, part d'aquest projecte ja ha començat. Existeix un debat cada cop més estès que, a la Cerdanya i el Capcir, comença a donar els seus fruits. Per exemple, a Sallagosa (Alta Cerdanya) s'ha tornat a fer funcionar l'antiga cooperativa fent llet i iogurts. "Aquests són els bons exemples de desenvolupament econòmic que fan falta per a les comarques", rebla Glory. També insisteix en el fet que cal repensar el model turístic: "Les estacions somien amb una neu que desapareix a poc a poc, no tot pot ser un monocultiu d'esquí alpí", explica per argumentar la necessitat de desenvolupar altres activitats més sostenibles a llarg termini.
Si bé és cert que, al principi, la iniciativa comptava amb el suport del conjunt d’alcaldes, aquest consens s'esquerda a poc a poc. Cal remarcar que Jean-Louis Démelin, l’alcale de Font-romeu, també és el president de la mancomunitat de municipis Capcir-Alt Conflent. Aquest fet no és banal, ja que, segons Antoni Glory, "el suport generalitzat que va rebre la iniciativa es deu al poder feudal instal·lat a la política local. Els alcaldes van signar per por de perdre subvencions per poder dur a terme projectes municipals". Actualment, s'ha aconseguit visibilitzar el debat i, automàticament, hi ha hagut canvis de posicionament. L'oposició municipal a l'Ajuntament de Font-romeu exigeix la celebració d'un referèndum entre les habitants del poble i representants de quatre o cinc ajuntaments ja van participar a l'aplec manifestació celebrat el mes de juny passat. 

Un projecte solament aturat temporalment 

Representants d' ajuntaments de la zona van participar en l'aplec-manifestació 

Si bé el projecte està aturat temporalment, el risc que es reactivi és elevat. Jean-Louis Démelin, batlle de Font-romeu, fa declaracions contradictòries a la premsa. Un dia diu que dóna el projecte per tancat per culpa dels ecologistes i l'endemà afirma que no el pensa abandonar. Hermeline Malherbe, presidenta del Consell Departamental i del Parc Natural Regional tampoc no és clara: si bé reconeix que ara està aturat, afirma que el projecte no està abandonat, que cal escoltar el Ministeri i modificar el projecte per fer-lo compatible amb la llei. Té un doble discurs que s'explica pel fet que, com a senadora territorial, necessita el suport dels batlles per conservar el càrrec.
A l'últim, l'any 2017 hi ha eleccions presidencials a l'Estat francès i la possibilitat d'un canvi de govern pot suposar fins i tot la modificació de la llei que regula els parcs naturals, per fer-la a mida de projectes com aquest. A més, paral·lelament al macroprojecte, municipis com Font-romeu i Bolquera estan desplegant projectes urbanístics relacionats amb el complex que preveuen la construcció de més apartaments. Glory explica: "Hi ha desenes i desenes de pisos buits. Per què cal fer-ne més? Tan sols respon a interessos especulatius i al fet que els batlles volen ingressar més impostos. Aquesta és una batalla global".