Les comarques gironines són una de les àrees d’Europa amb més població en risc pel canvi climàtic

Les comarques gironines són una de les àrees d'Europa amb més població en risc pel canvi climàtic

A més, l'informe assenyala que les àrees rurals menys desenvolupades es poden convertir en un actor clau per aconseguir-ho. Es tracta d'un debat que ja s'està produint a les comarques gironines, ja que en els darrers anys s'han presentat diversos projectes per fer parcs eòlics i fotovoltaics en entorns rurals i municipis petits, generant preocupació al territori i entre els seus respectius Ajuntaments

Un informe de la Comissió Europea constata que més del 75% de la població d'aquestes comarques nord-orientals està exposada a les conseqüències de sequeres, temporals, inundacions, riuades i risc d'incendis forestals

A més, l'excessiu urbanisme arran de costa incrementa l'amenaça

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL –() 20/05/2024.- Llegim al Diari de Girona que les  comarques gironines, en plena riba de la Mediterrània, són una de les zones d'Europa amb més percentatge de població exposada als impactes perjudicials del canvi climàtic: sequeres, temporals, inundacions a la costa, riuades, escassetat d'aigua i risc d'incendis forestals, entre altres. Així ho indica el Novè Informe sobre cohesió econòmica, social i territorial de la Comissió Europea, segons el qual més d'un 75% de la població de les comarques gironines està exposada a aquests riscos, igual que bona part de la península Ibèrica (excepte el nord), el sud d'Itàlia i bona part de Grècia.

L'informe constata que el canvi climàtic ja és una realitat a Europa i que comporta conseqüències a nivell ambiental, econòmic i social. Tot i això, els països del sud d'Europa són els que es troben més exposats als perills, especialment als incendis forestals i a l'escassetat d'aigua. En aquest sentit, el document alerta que el canvi climàtic està fent que el nord d'Europa sigui cada cop més humit i el sud més sec, de manera que els països del nord cada cop disposaran de més aigua i els mediterranis en tindran cada vegada menys. En aquests últims, la durada i la intensitat de les sequeres serà cada cop més gran: de fet, la sequera actual de Catalunya -tot i que no apareix mencionada a l'informe- n'és un exemple il·lustratiu. La falta d'aigua, doncs, generarà més desigualtats en els propers anys entre els països del nord i el sud de la Unió Europea.

Pel que fa als incendis forestals, les regions del sud d'Europa s'enfronten a períodes cada cop més llargs de risc. El fet que la temperatura mitjana pugui augmentar fins a dos graus incrementa el risc a la majoria d'àrees mediterrànies, especialment en aquelles zones on hi ha arbusts i boscos propers a les àrees urbanes. En aquest sentit, la Generalitat, per exemple, en els darrers anys ha incrementat els dispositius contra incendis forestals arran de la forta sequera que ha patit el país.

Pel que fa a les inundacions en zones de costa, les àrees mediterrànies tornen a ser les zones amb més risc. Segons la Comissió Europea, l'increment del nivell del mar i uns temporals més intensos deixaran com a conseqüència importants pèrdues econòmiques. A més, adverteix que aquelles zones que no tinguin una protecció adequada seran les més perjudicades, i que l'excessiu urbanisme arran de costa incrementa l'amenaça.

Més enllà dels desvastadors efectes mediambientals, el canvi climàtic també portarà altres conseqüències econòmiques i socials. Per exemple, a nivell laboral: l'escalfament global farà que caigui la productivitat als països més calorosos, és a dir, els del sud d'Europa, ja que els seus treballadors són els que es troben exposats a majors nivells d'estrès per calor. Un altre efecte a nivell social serà l'increment de morts a causa de les altes temperatures, un problema que s'intensifica a causa de l'increment de l'esperança de vida, ja que la gent gran és la més afectada pels cops de calor. De nou, els països del sud i l'est d'Europa seran els més afectats per aquest increment de mortalitat. 

Una altra qüestió transcendental serà l'energia. Segons aquest document, l'escalfament de les temperatures redueix la necessitat energètica d'escalfament de les cases, però en canvi incrementa les instal·lacions d'aparells d'aire condicionat. Per tant, el resultat final és que la majoria de països -però sobretot els del sud i l'est d'Europa- veuran incrementats els seus costos energètics. Cal tenir en compte que la transició energètica és un dels temes clau que vol abordar la Unió Europea, almenys sobre el paper: l'any 2021, es va comprometre a reduir almenys el 55% les emissions de CO2 l'any 2030, amb l'objectiu de convertir-se en el primer «continent neutral» d'emissions el 2050. A més, tenint en compte l'actual situació geopolítica, està treballant per reduir la seva dependència del petroli i gas russos i accelerar la seva transició cap a les energies renovables.

Riuades i temporals

Altres riscos que porta associats el canvi climàtic són les riuades i els temporals. En el cas de les riuades, són susceptibles de guanyar freqüència i intensitat a mesura que continuï l'escalfament global, amb el risc que causin destrosses materials i, per tant, pèrdues econòmiques. Igual que passa a la costa, la urbanització de les lleres dels rius incrementa aquest problema. Pel que fa als temporals, l'informe assenyala que les previsions d'increment del fenomen a causa del canvi climàtic encara són incertes, i que els seus efectes seran limitats i variables a les diferents regions del continent. Com més densitat d'infraestructures hi hagi, més costos seran les conseqüències quan se'n produeixin.

Finalment, una última amenaça té relació amb el transport. A tot Europa, l'increment de temperatures pot suposar un encariment del manteniment de les vies de tren i carreteres, ja que els materials es poden veure perjudicats per la calor. En aquest cas, els països més afectats seran els de l'Europa de l'Est, on les peces solen ser més cares i els treballs de manteniment més infreqüents.

Tenint en compte que la transició cap a energies renovables és una de les prioritats de la Unió Europea, l'informe assenyala que les àrees rurals menys desenvolupades es poden convertir en un actor clau per aconseguir-ho. Es tracta d'un debat que ja s'està produint a les comarques gironines, ja que en els darrers anys s'han presentat diversos projectes per fer parcs eòlics i fotovoltaics en entorns rurals i municipis petits, generant preocupació al territori i entre els seus respectius ajuntaments. Segons aquest informe de la Comissió Europea, la «transició verda» i la implantació d'energies renovables pot suposar una «oportunitat única» per a les zones rurals i menys desenvolupades, ja que es poden beneficiar dels seus recursos naturals i la seva posició geogràfica.

En aquest sentit, el document assenyala que, si les àrees rurals son capaces d'explotar aquest potencial, podria millorar la seva cohesió econòmica, ja que comportaria la creació de nous llocs de treball i per tant suposaria una dinamització de l'economia local. A més, l'informe subratlla que serien llocs de treball amb valor afegit, però afegeix que els diferents països han de facilitar l'intercanvi de coneixement, suport tècnic i estar disposats a invertir en renovables. A més, recorda que seran necessàries infraestructures, digitalització dels processos i una major connectivitat. Així sí, l'informe també alerta que caldrà analitzar molt bé també els possibles impactes que aquestes instal·lacions tinguin en els paisatges i en la biodiversitat, així com en les comunitats locals. És per això que des de la Unió Europea ja s'estan desenvolupant iniciatives per oferir suport per a la creació de comunitats energètiques. A les comarques gironines, de fet, s'han dut a terme diverses iniciatives en aquest àmbit.