La Creu Roja no reconeix l’espoli durant el franquisme ala Casa del Poble de Blanes

La Creu Roja no reconeix l'espoli durant el franquisme a la Casa del Poble de Blanes

Actualment la Creu Roja a Blanes té la seu en un dels espais confiscats a l'entitat blanenca per part de la dictadura franquista

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Blanes (la Selva marítima, la Selva, vescomtat de cabrera, comtat de Girona) 17/02/2024.- Llegim a La República que a Blanes la societat ateneïstica i cultural de la Casa del Poble vol posar de manifest la manca de sensibilitat i la desatenció per part de la Creu Roja de la petició de restitució que ha fet l'entitat blanenca dels espais requisats per la dictadura franquista segons publica el diari El Punt Avui.

L'entitat va ser perseguida pel franquisme i va ser suprimida en entrar les tropes franquistes a Catalunya el 1939. Tots els seus béns van ser confiscats per la dictadura franquista, entre ells la seva seu social i les dues seus de la Cooperativa  Blandense que tenia un edifici on hi tenia la seu i la botiga i el forn de pa, com a mostra de la persecució i repressió política que va representar el franquisme.

Tant la Cooperativa com la Casa del Poble el febrer del 1939 van ser requisades en ser dissoltes les entitats per motius polítics en ser entitats no addictes al franquisme. Els edificis van passar a ser propietat de la Delegación Nacional de Sindicatos de las Fet y de las Jons que era el sindicat vertical feixista únic.

Aquest sindicat franquista va vendre l'edifici del carrer de Sant Jaume número 12, on hi havia el forn de la Cooperativa de Consum la Blandense a l'Assemblea Local de la Creu Roja a Blanes l'any 1952. Una Assemblea de Creu Roja que, tot i conèixer l'origen il·legítim del títol de propietat, com de fet constava en el Registre, va inscriure's la propietat requisada.

La compra va ser una simulació com es pot comprovar pel baix preu que es va fer constar en la venda de 15.000 pessetes com consta a l'escriptura. Un preu irrisori com ho demostra que al cap de deu anys, el 13 d'agost del 1963, l'Assemblea Local de la Creu Roja va constituir una hipoteca sobre la finca que es va valorar en 130.000 pessetes que dona mostra del preu real que tenia la finca.

Amb la fi de la dictadura franquista l'entitat blanenca es va restituir i lluita per recuperar el seu patrimoni. L'entitat blanenca va trametre un requeriment a la Creu Roja catalana que ha respost amb un Burofax a través dels seus representants legals (gabinet d'advocats Cuatrecasas) i la resposta ha sigut una negació dels fets tot adduint que en 60 anys ningú havia fet cap reclamació, i fins i tot titlla els fets exposats com a incerts, desafortunats i fins i tot vexatoris, cosa que l'entitat considera impresentable venint d'una entitat del prestigi com és Creu Roja. Seguint amb aquesta tasca, l'entitat ha fet la mateixa petició a Creu Roja Internacional, però aquesta no ha ni respost.

Tot i que Creu Roja Internacional és una entitat que ha assumit la Declaració dels Drets Humans i les recomanacions de les Nacions Unides sobre la restitució de propietats i documents requisats, a petició de la Casa del Poble, Creu Roja a Catalunya ha denegat la possibilitat del retorn del patrimoni i, fins i tot, ha titllat de vexatòria la petició.

L'entitat de Blanes enten que la Creu Roja en aquests anys i durant tot el franquisme va estar sotmesa a persones lligades a la Dictadura i això va permetre actes indignes com aquest. Però això es considera no justifica que avui, en ple segle XXI, pugui seguir mantenint aquesta situació i cal que es procedeixi, tal com estableix la justícia transaccional de l'ONU, a la restitució de la finca requisada en un acte de justícia. És per això que demanen el reconeixement d'aquest fet així com la restitució dels béns. Alhora, també es fa ressò que administracions públiques com són la Generalitat de Catalunya i l'Estat espanyol continuen gaudint de la propietat d'altres dos espais que l'entitat blanenca va perdre amb l'entrada del franquisme el 1939.