Paulí Pallàs i Latorre

Paulí Pallàs segons el periòdic barceloní La Publicitat del 28 de setembre de 1893

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

L'1 de desembre de 1862 neix a Cambrils (Baix Camp) l'anarquista comunista Paulí Pallàs i Latorre 

Gran lector i un convençut anarquista, passà la frontera del Pirineu Oriental i viatjà molt per l'Hexàgon francès i Itàlia 

A l'Argentina va conèixer Errico Malatesta amb qui va viatjar fins a la Patagònia 

El 24 de setembre de 1893, dia de la Mercè, va llançar dues bombes Orsini al crit de «Visca l'anarquia!» als peus del cavall del capità general de Catalunya Arsenio Martínez de Campos 

El 6 d'octubre de 1893, va ser afusellat al castell de Montjuïc, a Barcelona 

Paulí Pallàs Latorre: L'1 de desembre de 1862 neix a Cambrils (Baix Camp) l'anarquista comunista Paulí Pallàs i Latorre. El seu pare es deia Pasqual Pallàs, picapedrer de Maella (Matarranya, Franja de Ponent), i la seva mare, Francesca Latorre.  

Va tenir una infància molt dura i va aprendre l'ofici de caixista, convertint-se en un gran lector i un convençut anarquista.  

Passà la frontera del Pirineu Oriental i viatjà molt per l'Hexàgon francès i Itàlia.  

A l'Argentina va conèixer Errico Malatesta amb qui va viatjar fins a la Patagònia. Va residir a Rosario (Santa Fe, Argentina), on va obtenir fama de culte i instruït. Com a anarcocomunista va fer mítings a l'Argentina i se celebra molt el de l'1 de maig de 1890 a Rosario. Segons alguns, l'1 de maig de 1891 va llançar una bomba al Teatre Alcántara de Rio de Janeiro (Estat de Rio de Janeiro, Brasil).  

Perseguit, va tornar a Barcelona, on va retrobar Malatesta que acabava d'arribar.  

Com no va trobar feina, va comprar una màquina de cosir i va fer feines per a una fàbrica tèxtil.  

En aquella època va pertànyer al grup anarquista barceloní «Benvenuto Salud», del qual formaven part Manuel Archs Solanelles i Pere Marbà.  

El 24 de setembre de 1893, dia de la Mercè, va llançar dues bombes Orsini al crit de «Visca l'anarquia!» als peus del cavall del capità general de Catalunya Arsenio Martínez de Campos y Antón quan aquest anava a passar revista a les tropes en una desfilada a la Gran Via cantonada amb el carrer Muntaner de Barcelona en venjança per les execucions de quatre militants obrers a Jerez de la Frontera (Campiña de Jerez, Cadiz, Andalusia).  

Va causar la mort del guàrdia civil Josep Tous i diversos ferits, entre els quals el mateix capità general i tres generals de l'Exèrcit espanyol. Amb la confusió dels fets van morir vuit persones més, uns trepitjats pels cavalls dels militars i altres com a conseqüència dels trets efectuats per membres de la Guàrdia Civil. Pallàs no va intentar fugir. Detingut, va ser jutjat per un tribunal militar el 29 de setembre d'aquell mateix any i pocs dies després, el 6 d'octubre de 1893, va ser afusellat al castell de Montjuïc, a Barcelona. Les seves últimes paraules van ser premonitòries: «La venjança serà terrible.»  

La seva acció vindicativa --l'«Atemptat de la Gran Via», com va ser anomenat-- va tenir molt de ressò i el Congrés Anarquista de Chicago (Illinois, EEUUAA) d'aquell any va justificar la seva conducta.  

Va impressionar la gran enteresa amb la qual va suportar l'execució i els periòdics anarquistes de l'època (La Controversia, El Oprimido, La Revancha), es van fer ressò de la seva figura.  

Va justificar la seva acció contra Martínez de Campos en considerar que era una ofensa contra la Humanitat nomenar-lo capità general de Catalunya.  

Una carta seva autobiogràfica escrita el 3 d'octubre de 1893 va ser publicada un dia després de la seva mort en el periòdic El País.  

Com a fet paradoxal es va donar la circumstància que després de l'execució de Pallàs, el cruel general Martínez Anido va protegir especialment la família de Pallàs: va posar la seva companya, Àngela Vallès Climent, a fer feina de cuinera a casa seva i va protegir el seu fill durant tota la seva vida, que va acabar sent un destacat militant del reaccionari Sindicat Lliure.  

Com a protesta per l'execució de Pallàs, l'anarquista Santiago Salvador va llançar dues bombes Orsini al pati de butaques del Gran Teatre del Liceu, a Barcelona, el 7 de novembre de 1893. 

Atemptat de Pallàs segons el periòdic barceloní La Campana de Gràcia del 30 de setembre de 1893