diumenge, 4 de desembre del 2022

Josep Pons i Vilaplana

Foto antropomètrica de Josep Pons Vilaplana (ca. 1897)

Foto antropomètrica de Josep Pons Vilaplana (ca. 1897)


MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 4 de desembre de 1872 neix a Igualada (Conca d'Òdena, Anoia) l'anarquista, conegut com Pepet i que va fer servir el pseudònim José Roig 

Des del seu exili forçat als Països Baixos passà la frontera del Pirineu Oriental, trobant-se de delegat el novembre de 1910 en el congrés de fundació de la CNT 

Josep Pons Vilaplana: El 4 de desembre de 1872 neix a Igualada (Conca d'Òdena, Anoia) l'anarquista Josep Pons i Vilaplana, conegut com Pepet i que va fer servir el pseudònim José Roig. El seu pare es deia Marià Pons Soler, confiter, i la seva mare, Ramona Vilaplana Marimon.  

Es guanyava la vida treballant de teixidor i vivia a Sant Andreu de Palomar, actualment un barri de Barcelona.  

Durant tres anys estudià a l'Escola d'Arts i Oficis, en classes nocturnes, amb la intenció d'aprofundir els coneixements del seu ofici.  

En aquesta època tingué aficions teatrals.  

El 5 d'abril de 1896 va ser detingut al Teatre Novedades, on havia anat a veure l'estrena de l'obra Patria y amor; després de tres dies de detenció a comissaria, va ser posat en llibertat provisional pel jutjat.  

En aquesta època vivia al número 28 de la carretera d'Hostafrancs, al Poble-sec de Barcelona.  

Arran de l'atemptat del 7 de juny de 1896 al carrer de Canvis Nous de Barcelona, en el marc de la gran repressió policíaca desencadenada contra els moviments llibertaris, el 19 de setembre de 1896 va ser detingut per l'inspector Antoni Tresols (Vinagret) i l'agent de la policia secreta Josep Alsó.  

A la presó del carrer d'Amàlia de Barcelona, muntà, amb Antoni Pineda Domingo, una coral a l'estil de Josep Anselm Clavé Camps.  

Entre l'11 i el 15 de desembre de 1896 va ser jutjat en consell de guerra al castell de Montjuïc sota l'acusació d'haver participat activament en les reunions anarquistes secretes del Centre de Carreters, on deien falsament que s'havia planejat l'atemptat de Canvis Nous, i d'haver rebut després 300 pessetes per a l'adquisició de bombes Orsini, tot demanant la pena de mort. El 19 de desembre de 1896 va ser condemnat a mort, juntament amb altres set processats (Tomàs Ascheri Fossatti, Lluís Mas Gassió, Josep Molas Duran, Antoni Nogués Figueras, Sebastià Suñé Gavaldà, Josep Vila Parés i Jaume Vilella Cristòfol). Després de la revisió de la causa pel Consell Suprem de Guerra i Marina, el 28 d'abril de 1897 va ser condemnat finalment a 20 anys de cadena temporal, accessòries i despeses, i va ser enviat al presidi africà de l'illot del penyal d'Alhucemas (Badia d'Al-Hoceima, Illes Alhucemas, Rif). Cap el 1899 va ser traslladat al penal de Melilla (àrab: مليلة, en amazic Tamlilt, Rif).  

En aquests anys es desencadenà una campanya a favor del presos de Montjuïc i per la revisió del procés, especialment pels diaris El País i El Progreso.  

A principis de 1900, la regna regent va concedit un indult a nombrosos condemnats, entre ells ell, i la seva pena va ser commutada per la d'estranyament en una Estat estranger.  

El 16 d'abril de 1900 arribà al port de Barcelona a bord del canoner Hernán Cortés, juntament amb altres 11 companys. Intentà estranyar-se a Marselha (Boques del Roine, Provença, Occitània) o a Orà (àrab: وهران, Wahrān, Algèria), però davant la negativa del Govern francès a admetre les víctimes del procés de Montjuïc a les seves terres, es va veure obligat a exiliar-se, amb 10 companys, a Londres (Anglaterra), on arribaren el 3 de maig de 1900.  

A Londres van ser ben rebuts pels anarquistes residents i fins i tot Piotr Kropotkin va escriure una article al respecte publicat en la revista parisenca Les Temps Nouveaux de l'11 de maig de 1900.  

Sense poder trobar feina a Londres, el desembre de 1900 s'instal·là a Verviers (Lieja, Valònia), on treballà del seu ofici de teixidor, a més de fer cròniques en 1901 sobre la situació a Bèlgica per al Suplemento a LaRevista Blanca.  

En 1902 vivia als Països Baixos i hi envià cròniques, moltes vegades sota el pseudònim José Roig, al periòdic Tierra y Libertad. En 1903 va publicar en La Revista Blanca, de Joan Montseny Carret, la traducció al castellà d'un article de Jacques Wernil («El fenómeno Lombroso») publicat anteriorment en Mercure de France.  

En 1909 sembla que ja havia retornat a Barcelona i que és el mateix Josep Pons que representà els obrers de l'art tèxtil en el Congrés obrer Nacional celebrat entre el 30 d'octubre i l'1 de novembre de 1910 a Barcelona, congrés de constitució de la Confederació Nacional del Treball (CNT).  

Josep Pons Vilaplana va morir el 31 de desembre de 1923 a Barcelona. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada