Ricardo Flores Magón va ser un personatge central per entendre el desenvolupament de l'anarquisme mexicà i la participació d'aquestes idees a la Revolució mexicana que va començar el 1910. Tot i que els orígens de les idees de Flores Magón va ser el liberalisme, per a ell aquestes idees partien de l'aprofundiment de les reformes polítiques i socials, inseparablement unides a la democratització i modernització de la societat. A principis del segle XX, els germans Flores Magón van fundar el diari Regeneración, que es va convertir en punta de llança de les crítiques més profundes al règim de Porfirio Díaz, que portava dominant Mèxic de forma autoritària des de 1884.
L'oposició exercida contra Díaz li costarà l'exili als EUA i va ser en aquell moment, quan determinaran la fundació del Partit Liberal Mexicà (PLM) el 1906. Al costat de Ricardo Flores Magón figurava el seu germà Enrique, però també altres pensadors importants que van donar forma a l'anarquisme mexicà com a Librado Rivera o Práxedis Gilberto Guerrero. Un grup que van anar sentant les bases del sindicalisme mexicà i que van tenir participació activa en mobilitzacions d'ampli abast com la Vaga de Cananea el 1906 al sector de la mineria. En aquest moment és quan Flores Magón va evolucionant en el seu pensament i del liberalisme més radical i profundament democràtic va evolucionant cap a la defensa de les idees socialista i anarquistes, basades en el coneixement de les teories de Proudhon, Bakunin i Kropotkin.
El magonisme i la Revolució Mexicana
La profunditat de les crítiques que des de Regeneració es va desenvolupar contra el porfiriat, unit al coneixement de les idees anarquistes que a poc a poc van anar desenvolupant-se dins del PLM, sobretot del seu grup més intel·lectual, va convertir aquest grup en un dels dinamitzadors de la Revolució del 1910. Aquest Mèxic insurgent que ens va llegar en un llibre magnífic el periodista nord-americà John Reed.
És aquest moment que podem situar el magonisme, defensor d'un model de democràcia directa, suport mutu i repartiment equitatiu de la terra. Cosa que connectava molt bé amb les aspiracions dels camperols mexicans i que moltes vegades no distingien entre les idees magonistes i les zapatistes.
A més, Ricardo Flores Magón va rebre l'oferiment per part de Francisco Madero d'unir-se al model d'Estat. Una posició declinada per l'anarquista que veia que el model de Madero no passava de ser un simple canvi de poder sense aprofundir les qüestions socials.
Aquestes noves mesures van donar com a resultat una divisió dins del PLM, que va debilitar una mica la seva posició en el procés revolucionari. Mentre que una part estimava que el partit havia de col·laborar amb les institucions estatals, el sector magonista parlava d'un desenvolupament d'idees socials i econòmiques que tinguessin l'anarquisme com a bandera. En qualsevol cas, tots dos van conviure dins de la pròpia estructura partidista.
Tot i això, el grup magonista, a mesura que la revolució anava entrant en una via morta, i ells anaven desenvolupant cada vegada més el seu projecte anarquista, les entrades i sortides de presó van ser freqüents per a Ricardo Flores Magón.
Els anarquistes mexicans es van implantar de manera efectiva a Mèxic. El 1912 van fundar a la capital la Casa de l'Obrer Mundial i hi va haver importants participació anarquista als exèrcits revolucionaris, com va ser el cas d'Antonio Díaz Soto, confés magonista. Per la seva banda, Regeneració va recolzar el model revolucionari zapatista de la zona de Morelos, per les semblances entre tots dos moviments.
La salut de Ricardo Flores Magón es va anar deteriorant i el 1922 va morir en una de les seves estades a la presó. Tot i això, la seva mort no va ser la del magonisme. El diari pel desenvolupat va continuar la seva activitat, i el seu germà Enrique, encara que va evolucionar fins a donar suport a la candidatura de Lázaro Cárdenas el 1933, va mantenir viu els principis.
La fundació a la dècada de 1940 de la Federació Anarquista Mexicana va tenir el magonisme com a base fonamental, així com la fundació de la Biblioteca Social Reconstruir ja a finals de la dècada de 1970.
anònims ★
Ricomà 57 08401 Granollers
Tel. 93 860 07 89
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada