Nord-est Llibertari: Mas Vilanera haurà d'esperar

dimecres, 16 de novembre del 2022

Mas Vilanera haurà d'esperar

Mas Vilanera haurà d'esperar

Les obres i actuacions previstes a Mas Vilanera hauran d'esperar un temps, als pressupostos de 2023 de l'Ajuntament de l'Escala no hi ha cap partida prevista

Tampoc es té constància que arribin les subvencions necessàries per poder afrontar el projecte

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL L'Escala i Empúries (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) 16/11/2022.- Segons el Canal 10 Empordà, el ple municipal del mes de juliol d'aquest anys de l'Ajuntament de l'Escala (Baix Ter, Alt Empordà, comtat d'Empúries) va aprovar per unanimitat la compra de Mas Vilanera (parròquia d'Empúries, terme de l'Escala), pel que es va habilitar una partida d'un milió tres-cents mil euros. La compra implicava els més de dos mil metres quadrats de mas més els terrenys que l'envolten, uns 2 mil vuit-cents més, que es sumaven a les 33 hectàrees comprades fa quatre anys per tal de protegir aquest entorn, que actua com a connector dels Parcs Naturals del Montgrí i dels Aiguamolls.

Segons el Canal 10 Empordà, la voluntat municipal és que l'espai es converteixi en un equipament de referència, inclosa la possibilitat de ser una de les seus Reserva de la Biosfera. La intenció era poder-hi començar a treballar durant l'any 2023, però el govern municipal afirma que "no ha estat possible". Els fons d'altres administracions i dels Next Generation encara no arribaran. El retard en l'actuació s'afegeix, s'explica, per uns pressupostos "que volen ser realistes", que entre d'altres han deixat per més endavant la urbanització dels Emperadors o l'Estany de Poma, on s'aprofitarà el 2023 per fer petites actuacions. La tinent d'alcalde de l'ajuntament Marta Rodeja ho explicava al programa La Casa de la Vila de Canal 10 Empordà. També es referia a les activitats nadalenques. Marta Rodeja parlava d'un nou model que implica substituir el Mercat de Nadal. Com és fa cada any es donarà la benvinguda a les festes de Nadal i Reis amb l'encesa de la il·luminació nadalenca dels carrers del municipi.

L'entrevista a La Casa de la Vila es pot recuperar íntegre a la carta a [www.canal10.cat].

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...